8 de març

A principis d’este segle XXI del qual tant de bo esperàvem –l’evolució, el futur, la civilització, els avanços tecnològics per a millorar les vides…– i que tant ens està decebent –l’aplicació dels avanços per a fer el mal, la implantació d’eixelebrats com a líders mundials, la pandèmia, el canvi climàtic…–, a principis de segle, dic, vaig formar part, per primera i darrera volta a la meua carrera professional, de l’equip directiu d’una gran empresa.

El primer gerent, tipus peculiar, però innovador, era un defensor a capa i espasa de la presència majoritària de les dones a l’esmentat equip. Estava convençut que treballaven de manera més intensa i aplicada que els homes, deia ell, perquè havien de demostrar tot el que podien aportar a un estrat, fins al moment, pràcticament colonitzat pel gènere masculí. Tipus que, de nou al seu pensament, vivien dins de l’empresa com si, el que s’havia avançat històricament, els licitara per a no haver de fer quasi res.

Després dels primers dos anys i mig va haver-hi una desagradable confrontació que va acabar amb el gerent fora de combat i un altre xicot, vingut de fora, al comandament de l’aventura. Un home, este darrer, de tarannà conservador que ràpidament va liquidar la presència femenina a l’equip i va farcir de testosterona el seu entorn. No em vaig portar malament amb cap dels dos, però no em va resultar gens interessant treballar amb els mètodes del segon i vaig saltar a l’estatus de freelance que es va convertir en el meu hàbitat habitual des d’aleshores.

Encara que, en aquell moment, l’experiència de treballar quasi exclusivament amb dones va ser molt gratificant, estic convençut per complet que este assumpte no va d’homes o dones, sinó de treballar bé, per damunt de quotes o qualsevol altre raonament. No té sentit que es tinga un percentatge de treballadors d’un sexe, el que siga, si no són efectius. Així que, no estan massa partidari de la paritat de gènere, celebre la cada volta més nombrosa presència de les dones a llocs que habitualment ocupaven els homes sense res que demostrar més que eren homes. I celebre que ens anem aproximant a què elles aconseguisquen els mateixos drets i la mateixa presència, a llocs de treball de responsabilitat que fins ara eren exclusius d’ells. Encara que, com tot a esta vida, l’actual moviment pendular no deixe de portar puntuals injustícies cap a l’altre bàndol.

Celebre així este huit de març que s’apropa, perquè pense que sols seguint treballant en aquesta direcció, aplegarà el moment en el qual la tria o la valoració acabe fent-se, tan sols, per mèrits laborals. I la humanitat, aquí sí, haurà fet un pas de gegant.

Encara que, tal volta, a aquest instant, el desequilibri ja no tinga a veure amb els gèneres i sí més amb les espècies. Si és que la IA, que malgrat l’article femení que la precedix no té cap sexe, es pot considerar així.