El lleó, la bruixa i l’armari. Les Cròniques d’Insània. FONÈVOL

El lleó
El Casal de Sant Jordi és una fera que ara està dormint, malauradament enguany no hem tingut festes i el futur és incert. Este període letàrgic el podem aprofitar per pensar amb calma la manera d’acollir a la festa totes les dones que ho desitgen.

Ara que bona part de la societat assumeix que les festes de moros i cristians han de ser de totes les persones, que cada volta més gent està d’acord amb que les dones han de ser tan protagonistes com els hòmens, el govern municipal d’Alcoi podria obrir un debat sobre la manera de fomentar la participació de les dones en igualtat.

La igualtat ha de ser un tema transversal que no afecte només a la regidoria que té el seu nom sinó que impregne a tots els departaments de l’Ajuntament, també al de festes. És el que pretenia el Pla d’Igualtat, esperem que s’estiga avançant tot i que no es vegen els canvis, esperem que li donen un nou impuls aprofitant la migdiada del lleó.

La bruixa
A la primera dona festera d’Alcoi l’han cremat (en sentit figurat) com a les bruixes medievals, però ha sigut a foc lent: no fas Diana, no fas esquadra, no portes el banderí, fem com si no existires.

Una part de la gent de la filà, tant hòmens com dones, troben mal afavorir a unes quantes joves perquè participen prompte en una esquadra però els sembla totalment normal que una dona porte vint-i-tres anys en la filà sense haver gaudit d’eixe goig.

El fet que haja deixat la filà Alcodians i que no haja transcendit deixa clara la política de l’ASJ i de la seua filà des del primer dia: anem ofegant-la poc a poc.Ella ha estat a l’altura de les circumstàncies i ha sigut coherent, ells no.

L’armari
Ni el govern municipal ni l’ASJ ens han dit mai quantes dones de ple dret hi ha a la festa, sembla que no ho volen saber.

L’última excusa és que comptar les dones i els hòmens per separat els sembla discriminatori, així amaguen el fet que hi ha menys dones, moltes menys, que hòmens.

Conèixer quantes hi ha ajudaria a saber si la cosa està millorant, seria un bon paràmetre per avaluar els canvis. Però fins i tot filaes que estan per la igualtat li ballen l’aigua als segregadors i ens amaguen les xifres.

Obriu les portes de l’armari i deixeu-nos veure el que guardeu dins, que mantindre’l tancat és insà.

Send this to a friend