El capità del Patín Alcodiam d’aquell Enrile campió pot perdre’s la Copa de la Princesa

Pere Cañellas porta enguixat des de la setmana passada i fins al 20 d'abril no sabrà si el seu peu està en condicions per a poder jugar a mitjan maig

El capità del Patín Alcodiam d'aquell Enrile campió pot perdre's la Copa de la Princesa
Pere Cañellas alçant la copa de campió en 2014

Si hi ha algú que continua recordant aquell 9 de febrer de 2014 com si fora ahir és Pere Cañellas. El capità del Patín Alcodiam aqueix dia va viure de manera especial l’explosió de goig que va acompanyar la celebració del títol. Va ser ell qui va recollir la copa amb tot el pavelló posat en peus. Més de set anys després d’aquell dia que es va escriure amb lletres d’or en la història del Patín Alcodiam, Pere Cañellas continua formant part de la plantilla blaugrana i és l’únic supervivent d’aquell equip campió.

No obstant això, el 5 blaugrana podria perdre’s la cita i haver de conformar-se amb fer costat als seus companys des de la graderia. La setmana passada va rebre amb un cert sabor agredolç la confirmació de la designació de la nostra ciutat de la pròxima edició de la Copa de la Princesa. Quan va veure que la seua celebració anava a ser al maig en comptes de juny, la seua alegria es va tornar en una certa desil·lusió perquè la seua presència en el torneig ara mateix està en l’aire. Tot dependrà de l’evolució de la lesió al seu peu dret. Pere Cañellas porta enguixat des de la setmana passada i fins al 20 d’abril no sabrà si el seu peu està en condicions per a poder jugar a mitjan maig. “Molt just ho veig, però no vull obsessionar-me. Aniré pas a pas i tinc molta il·lusió, per a mi suposa molt que el Alcodiam puga tornar a guanyar un altre títol a casa, però vull ser prudent i no siga que després emporte el desencís i siga pitjor. No soc un xaval de 25 anys i el primer és curar-me bé. Tinc una edat, però em veig amb forces per a seguir un altre any en actiu i m’agradaria que fora en la OK Lliga”, explica un Pere Cañellas que haurà de romandre sis setmanes sense moure el peu.

El Patín Alcodiam va tornar de l’últim partit a Arenys amb una doble cicatriu. D’una banda la primera derrota després de 25 partits, per un altre la lesió de Pere Cañellas. Un tret potent d’un rival va impactar bruscament al seu peu dret. El diagnòstic, trencament del cinqué metatarsià i escaiola. Pese a l’intens dolor, va continuar jugant la segona part. “Li vaig dir a Lorenzo Pastor que si parava, no anava a poder continuar, així que com vaig poder em vaig mantenir en pista. Arribar a casa després del partit va ser una odissea. No vaig poder descansar i com el dolor era cada vegada més intens, vaig decidir alçar-me del llit per a anar a l’hospital, que va ser on em van dir que tenia l’os trencat”, revela. El preocupa no poder ajudar als seus companys en el tram més decisiu de la temporada. “Ha sigut un pal tremend. Em va tocar molt la moral, però al mateix temps estic tranquil, sé que l’equip l’aconseguirà i estarem prompte en OK Lliga. Confie molt en els meus companys”, va subratllar.

Send this to a friend