Augmenta la participació en les Entrades i la xifra global de festers en les filaes

Es preveuen 13.000 persones en els actes de demà, quan es veuran les primeres esquadres compostes per homes i dones

Augmenta la participació en les Entrades i la xifra global de festers en les filaes
Boato del capità cristià de les festes de l’any passat.

Les festes de Moros i Cristians continuen atraient cada vegada a més gent. Així ho demostren les xifres provisionals de participació en les Entrades de demà i també quant al creixement, generalitzat, del nombre de festers en les 28 filaes que conformen la Festa.

D’una banda, es preveu que la participació siga d’unes 13.000 persones, és a dir, unes 500 més de les que van eixir en les festes de l’any passat. Aquesta xifra es va situar en 12.504 segons un informe realitzat per l’Associació de Sant Jordi (ASJ).

Precisament les Entrades són l’acte més multitudinari de les festes i s’han adoptat algunes mesures per a fer front a això i tractar de mantindre el mateix format. Enguany es disposarà d’un nou sistema de comunicació que permetrà una millora en la mateixa i en la coordinació.

Així mateix, cal recordar que està limitat el nombre de ballets, i també s’estan abordant altres aspectes com els músics de cada banda o també les persones que conformen el seguici dels càrrecs festers.

Des de l’Associació de Sant Jordi s’ha insistit a les filaes a disposar dels nombres reals de participació perquè es puga ajustar bé l’organització i els horaris estipulats, a més de treballar perquè precisament els horaris es complisquen, especialment pensant en el públic assistent, però també en les filaes que van per darrere en l’ordre de participació.

MÉS FESTERS
Per l’altre, quant a la xifra de festers i festeres, sobre la base de la informació que faciliten les filaes a El Nostre per a l’elaboració de la Guia de les Entrades –que va ‘encartada’ amb el periòdic de hui i s’entregarà demà gratuïtament durant les desfilades–, de l’any passat a aquest s’ha registrat un increment total de 488 festers –en les diferents categories de cada filà–.

Això demostra que, malgrat la creença que la pandèmia de la COVID-19 anava a fer mossa en aquest aspecte, la resposta de la ciutadania ha sigut la contrària.

Les xifres totals de festers i festeres varia moltíssim d’unes filaes a unes altres, tenint, les més multitudinàries entre 600 i 700 persones, i les que menys, no arriben a les 200.
Majoritàriament, la xifra oscil·la entre les 300 i les 500 persones.

HORARIS DE DEMÀ
La jornada del dissabte arrancarà amb la Missa del Fester a les 5 del matí en la parròquia de Santa María.

Tres quarts d’hora més tard s’hissarà l’ensenya de la Creu, i després del res de l’Avemaria i la interpretació de l’Himne començarà la Diana.

L’entrada cristiana obrirà aquestes especials desfilades a les 10’30 hores des d’El Partidor, i es preveu l’arribada del capità a la plaça d’Espanya al voltant d’una hora després.

En el cas de la vesprada, la jornada del bàndol de la mitja lluna començarà a les 17’30 hores.

ELS PROTAGONISTES
Com cada any, les festes de Moros i Cristians tenen els seus grans protagonistes, que no són uns altres que els diferents càrrecs festers.

Per a començar, Salvador Albero és el capità cristià per la filà Aragonesos; l’alferes dels Andalusos és Pepe Cortés; i pel bàndol moro els noms propis són els de Indalecio Carbonell com a capità dels Abencerrajes; i Ana Gisbert és l’alferes de la filà Marrakesch.

Martín Bellver Sevila és Sant Jordiet 2025 –pertany a la filà Domingo Miques–, que tindrà el seu principal protagonisme el Dia de Sant Jordi, és a dir, aquest diumenge, i també el dilluns en l’acte de l’Aparició.

Hi ha altres dos filaes que cobren importància, que són les dues del Mig: Mossàrabs en el bàndol de la creu i la filà Chano en el de la mitja lluna.

FESTES HISTÒRIQUES
Les festes de Moros i Cristians d’Alcoi, declarades d’Interés Turístic Internacional i Bé d’Interés Cultural, tornaran a ser destacades enguany, però a més, les de 2025 seran recordades per ser les primeres en les quals una dona ostente un càrrec fester, com és el cas d’Ana Gisbert, tal com s’ha indicat prèviament.

Amb una desitjada i presumible normalitat en el futur, aquest fet suposa un important punt d’inflexió després del canvi de l’Ordenança festera realitzat l’any passat.

A això se suma que demà es veuran les primeres esquadres conformades per homes i dones perquè diverses filaes compten amb disseny unificat.

>>Més informació en El Nostre de hui, 2 de maig.

Advertisements