La prostitució i el poder: dos conceptes estretament relacionats
La catedràtica Rosa Cobo ha reflexionat, en l’Espai Àgora, sobre esta pràctica en el marc de la campanya contra la tracta i la prostitució
Els temps moderns, el qüestionament de les estructures de poder i el creixement del feminisme crític han fet que repensem les estructures jeràrquiques de la nostra societat. La prostitució és, des d’aleshores, una de les temàtiques en el punt de mira. En Espanya en 2022, entre el 4 i el 6% dels homes havien consumit prostitució, i esta demanda es concentrava majoritàriament al corredor mediterrani —la nostra zona— i a les grans ciutats. A més, en 2008, un terç dels enquestats pel CIS del gènere masculí confirmaven haver pagat alguna vegada per mantenir relacions sexuals.
Alarma també que l’’Informe Juventud en España 2020’ de l’INJUVE determina que poc més del 10% dels joves entre 15 i 29 anys reconeixien haver consumit serveis sexuals en alguna ocasió. Per això, hi ha un fort debat que es genera entre els partidaris de prohibir aquestes pràctiques i els que busquen legalitzar-les i, per tant, regular-les.
En la primera opinió s’emmarca la postura de l’Ajuntament d’Alcoi i la seua Unitat d’Igualtat, que porta ja uns anys organitzant campanyes contra el tràfic de dones i la prostitució. L’organisme denuncia que “el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual és una forma d’esclavitud moderna” i de “violència masclista”. Asseguren que cada any unes 100.000 dones i xiquetes entren a la Unió Europea per exercir la prostitució i que el nostre és el principal país d’accés.
Aquestes pràctiques acaben aïllant dones i xiquetes en territoris desconeguts, sense papers i embolicades en un sistema criminal que les manté captades “a través d’enganys, amenaces o coaccions”. Per això, dins d’aquesta campanya de la Unitat d’Igualtat s’ha emmarcat una xerrada de Rosa Cobo, professora de Sociologia en la Universitat de A Corunya i presidenta de la Xarxa Acadèmica Internacional d’estudis sobre Prostitució i Pornografia: ‘Prostitució: El plaer del poder’. Un esdeveniment que, segons reconeix Alex Cerradelo, regidor d’Igualtat, ajuda a l’Ajuntament a “explicar en què perjudica la prostitució a les dones, que al final són més de la meitat de la societat espanyola” i, afegeix, a entendre “que la societat està cada vegada més pornificada”. El polític reconeix, a més, la gran feina del seu equip tècnic en l’organització d’aquestes xarrades.
En l’Espai Àgora d’Alcoi la teòrica, investigadora i escriptora feminista ha reflexionat al voltant de la relació entre el plaer i el poder en les dinàmiques del món de la prostitució. Les bases de la conferència de Cobo es van centrar en tres pilars: la influència del capitalisme neoliberal, el factor patriarcal i les causes culturals i racials. La investigadora va relacionar el model econòmic, sobretot, amb la internacionalització del proxenetisme i la tracta, que no és més que una conseqüència de la societat capitalista. A més, va fer especial èmfasi en el paper protagonista del poder: com va explicar, els homes que recorren a la prostitució no busquen sexe, sinó que volen exercir la seua dominància sobre una dona. Per això, desenvolupava, hi ha una gran demanda de xiques joves —sovint també adolescents— que no saben defendre’s i de persones amb alguna discapacitat intel·lectual. “Com més vulnerable és la dona, major és la possibilitat d’exercir eixe poder”, sentenciava.
En este paradigma, Cobo va reconèixer la inoperància del sector polític, sobretot el de les esquerres, per a combatir este problema. L’escriptora va acabar amb una pregunta comuna, però contundent: per què no es fa res? Convençuda que s’acabaran promocionant mesures abolicionistes perquè la regulació no és la solució, Cobo es qüestiona per què l’esquerra, que en principi està en contra de l’explotació sexual, no fa res.