Lorenzo Pastor. “L’equip ha demostrat tindre una mentalitat guanyadora”

Ha passat una mica més d’un mes del cap de setmana en el qual el Patín Alcodiam es va obrir al món amb el seu històric títol de la Trophy Cup. La ressaca va ser llarga amb recepcions, homenatges i actes de reconeixement a la gesta aconseguida. Entre mitjà, una llegenda alcodiamista com és Ferran Formatjé, tot un cavaller de les pistes, anunciava la seua adeu i comiat de l’hoquei. L’equip s’apresta a viure un últim i excitant episodi d’una temporada que serà recordada per a tota la vida. Demà comencen els play-offs pel títol i el Patín Alcodiam se les veurà amb el Barça, no el tot poderós Barça que regnava en l’hoquei mundial, però sí una versió més terrenal i menys depredadora. Al capdavant de tota aquesta nau blaugrana, el seu tècnic Lorenzo Pastor, l’entrenador fet així mateix, que del no-res i sense experiència en l’elit, ha portat a l’equip de la seua ciutat a tocar el cel. Té signat un seté any, que ara mateix no sap si serà l’últim, l’única cosa que té clar és que el final del seu cicle s’acosta. Després espera recuperar el temps que li porta robant a la seua família.

– Quins records et venen quan recordes el succeït en la Trophy Cup?

– Veníem d’unes setmanes molt complicades, de molta càrrega de partits al gener i febrer, però la clau va estar en el punt en com arribem, en la mentalitat que va tindre l’equip. Fins i tot la golejada a Reus ens va vindre fins bé. Eixe dilluns vam tindre una xarrada en el vestuari que ens va reforçar com a grup. Encara que fora una competició nova, perquè és un títol que s’ha creat enguany, a la Final Four van arribar el Follonica i el Coutras, que van ser el finalista i el semifinalista de la passada edició de la Copa CERS. A més es va jugar a Itàlia, amb el que això significa. Una vegada allí vam tindre eixe punt de sort, sobretot en la semifinal, que has de tindre per a guanyar un títol. L’equip s’ho va meréixer.

– Es va trencar també eixa negra tradició de caure a les primeres de canvis?
– Si et refereixes a la Copa, hi ha un hàndicap que ningú valora, que són els viatges. Els equips catalans es mouen en pocs quilòmetres. La nostra mentalitat és distinta a ells: vens de jugar el cap de setmana, et vas un dijous, ja dorms allí, eixa setmana a penes entrenes, són viatges de mínim quatre hores i després de tants mesos, arribes a saturar-te. A més, aquestes competicions solen jugar-se a una altura de la temporada en la qual l’equip paga aquest tipus d’esforços. Són moltes hores de carretera i autobús a l’any que acaben passant factura. Sabem que és el que hi ha, però a nosaltres ens penalitza en alguns moments de la temporada. Així i tot, crec que en la Copa competim bé. Arribem molt justos i amb jugadors molt tocats físicament.

– Podria dir-se que en la Trophy Cup va haver-hi un canvi de mentalitat?

– Diria que un extra de motivació, que sempre ajuda en eixe moment difícil. Penses que si dones eixa última espenta, potser t’emportes el premi. L’equip no va baixar mai els braços malgrat anar perdent 5-3. Ens van arribar a xiular quatre penals, va ser un arbitratge europeu, en el qual es permet tot i al qual no estem acostumats, però l’equip sempre va veure que podia. Després vam tindre eixe punt de fortuna que sempre fa falta per a guanyar un títol.

– I des de demà el Barça?

– Al final és un play-off i jugar enfront del Barça sempre motiva. Cal valorar que aconseguim la salvació mancant tres jornades. L’equip va fer una primera volta molt bona i només baixem en la segona, que històricament ens costa més, però és per eixa saturació de partits i de viatges que porta l’equip. Es van traure els partits que calia guanyar. Què ens hauria agradat acabar més amunt? Clar que sí, però és una lliga cada vegada més igualada. El Caldes s’ha salvat en l’última jornada amb un empat. Hui per exemple en l’entrenament només som sis jugadors.

– Quines esperes d’aquesta eliminatòria?

– Sobretot que siguem competitius. És veritat que no és el Barça en mode piconadora com era fa uns anys. Anirem al Palau amb la idea de fer un partit molt seriós, però sobretot hem de gaudir de jugar un play-off pel títol i si sona la campana, perquè benvinguda siga. En lliga vam ser capaces de jugar molt bé i acabem perdent d’un gol, el mateix ens va passar a la nostra casa, on també vam caure per un gol de diferència. Espere en aquesta setmana que ens queda recuperar a algun lesionat i no anar amb tantes baixes com tenim ara. Si no ens motiva jugar contra el Barça, amb qui ho estarem?. Serà el comiat de Ferran *Formatjé i tots estem amb ganes que fem un bon partit a casa. Sabem que és molt difícil, tenim un 15% de possibilitats, però ho intentarem.

– Quina valoració fas de la temporada?

– Sobretot destacaria la regularitat que hem tingut, especialment en la primera volta. La gran diferència aquesta temporada ha sigut fora de casa. S’han tret punts molt importants. Crec que ha sigut l’any que més hem sumat fora. Va haver-hi un moment que vam estar amb més punts fora que a casa. També és cert que els rivals complicats els vam tindre en la primera volta com a locals i fora ens van tocar els de la nostra lliga. Però no és fàcil anar a Igualada i guanyar, anar a *Noia i empatar, igual que en *Sant Just. Es van traure molts punts i es van guanyar partits que tocava guanyar-los sí o sí. Resulta curiós, que aquesta temporada estiguem jugant el play-off i en la passada, amb el rècord històric de punts en *OK Lliga, ens jugàrem la permanència en un *play-out. Es va fer un *temporadón sumant 34 punts, però hi ha situacions que no controles i equips que no puntuaven, comencen a fer-ho i s’estreny tot. Tampoc és just el sistema de lliga. Som 14 equips i baixen dos i el *décimoprimero, com vam ser nosaltres, jugue un *play-out. És massa càstig. Enguany el Caldes, que s’ha salvat del *play-out en l’última jornada, tindrà una plaça a Europa. Cada any toca fer alguna cosa més per a salvar-se, que al final és l’objectiu primordial del club.

– S’arriba a valorar el que s’està aconseguint en les últimes temporades amb classificacions per a la Copa, un lloc en el play-off pel títol i ara la victòria en la *Trophy *Cup?

– L’afició que ens segueix, que és fidel a l’equip, que afortunadament cada vegada és més gent, sí que valora tot el que aconseguim. Però això és com tot, potser hem mal acostumant a molts, que només van si l’equip va bé. Això és esport i cada vegada hi ha més igualtat i és tot més complicat. Guanyar costa molt i cada setmana que passa has de reinicialitzar-te perquè és com una roda que mai per a. Enguany, entre l’Europeu i el Mundial, han hagut mesos de cinc i fins a sis partits. El *Voltregà, que és un històric i comptava amb un *plantillón, es va salvar pel punt que va aconseguir a la nostra casa. Tot és molt complicat i costa molt.

– El títol europeu pot ser un punt d’inflexió i ser més ambiciosos com a club?

– Al final portar jugadors fins ací és molt complicat, encara que siguem un club seriós i estiguem molt valorats dins de la lliga, ells tenen molts equips al voltant i els jugadors poden viure a casa. Has de saber trobar un perfil de jugador que vulga viure l’experiència d’anar-se fora. Aquest títol ha vingut bé per a aconseguir major repercussió. A Alcoi mateix, gent que no coneixia l’hoquei, ara sap els qui som, però econòmicament no crec que la cosa canvie molt. La idea és continuar tocant de peus a terra, que és el que ens ha funcionat bé tots aquests anys. La diferència entre jugar o no un play-off és tan mínima, que excepte tres o quatre equips que saps que seran ací per pressupost, els altres si agafes una mala ratxa i et fiques a baix, després costa molt eixir. Hem de ser humils, treballar molt i intentar conjunyir un bon grup i tindre la millor plantilla possible.

– Portes sis temporades i vas camí de la teua setena campanya. Com portes compaginar família, un negoci particular i ser entrenador d’un equip d’elit?

– És un sacrifici molt gran a casa. Són moltes hores entrenant i fora de casa, intente gaudir-ho, perquè el *Alcodiam és el meu club, però no és fàcil i sempre li dic al president que vaig d’any en any. De cara a la pròxima temporada li he donat la paraula de continuar, encara que no sé el que faré en la següent. La meua situació ha arribat a un punt en el qual més de com manege jo les coses és la gent que està al meu voltant. Sense el suport de la família seria impossible, igual que en l’empresa que tinc tracte de delegar i em recolze en ells. Hi ha setmanes com la de la Final *Four en la qual només em van veure un dia. Se sacrifiquen més ells que jo.

– Compensa tot aquest sacrifici?

– L’hoquei sempre ha sigut la meua passió, però ara mateix per a mi és un treball. Gaudir?, gaudisc poc. Fins fins i tot dels bons moments. La teua ganes, però en el moment que entres en el vestuari, això s’ha acabat. Ho has d’enfocar com un treball qualsevol, en el qual uns dies t’abelleix menys i altres més, però és la teua responsabilitat i amb això has de carregar.

– Poc queda llavors d’aquell Lorenzo Pastor que va afrontar entusiasmat aquella oportunitat que se li brindava fa sis anys?

– Soc una persona totalment diferent. Allò va ser una il·lusió, una novetat, però al final és com algú que té un treball que l’apassiona i saps que tindrà moments en el que no gaudeixes. El dia a dia es fa moltes vegades molt difícil de portar. Un vestuari està fet de moltes personalitats diferents, existeixen problemes, uns es veuen i altres no arriben a conéixer-se. Les alegries, la majoria de vegades duren molt poc, el just. Parlem que portem quasi 180 entrenaments des que va començar la pretemporada, vulgues o no són molts dies i has de buscar una motivació. L’experiència t’ensenya que amb uns jugadors has de tindre un tracte i un altre molt distint amb uns altres. Al final de l’any són moltes hores en les quals ha de saber manejar-te.

– Té data de caducitat el teu càrrec?

– De moment, un any més i quan acabe ja valorarem. Portaré set temporades en l’equip i la vida són etapes. Estar en un mateix lloc molts anys no és bo, han d’haver-hi canvis i el final de la meua etapa arribarà, d’això estic segur. Estic tranquil perquè en el club hi ha gent preparada per a quan arribe eixe moment. El que tinc clar és que després del *Alcodiam no hi haurà un altre club, vull dedicar-li eixe temps a la meua família. Si he de deixar d’entrenar, no serà un problema. Es tancarà una etapa i si després m’entra el cuquet, perquè ja es valorarà, però la meua intenció no és continuar la meua carrera com a entrenador en un altre lloc. Ací tinc la meua família, el meu treball i és on vull estar. L’hoquei no és futbol. El *Alcodiam és el meu club i el dia que em diga que busquen entrenador, m’aniré tranquil·lament a la meua casa i si volen que tire una mà en alguna cosa, ho faré encantat com sempre ho he fet pel *Alcodiam.

– En quina mesura afectarà l’adeu de Ferran *Formatjé?

– Perquè bastant, era i és una persona súper important per al club. Però és llei de vida. L’esport d’elit arriba a una edat en el qual et satures. Tots aquests anys hem tingut una sort molt gran perquè s’ha format un grup molt important amb el mateix Ferran, *Guiri, Gonzalo, Agustín… Per a un entrenador és molt important poder comptar amb gent que s’ha identificat tant amb el club. Al final, cada temporada feies un parell o tres de moviments en la plantilla, però la base de l’equip ja estava feta amb aquests noms. El bo és que hi ha gent jove que és ací i vol quedar-se i són el futur del club. Ja no és “estic un any i em vaig”. L’equip ha demostrat enguany tindre una mentalitat guanyadora, no sols pel títol europeu conquistat, per com ha anat la temporada. La temporada passada fem la major puntuació de tota la història del club en *OK Lliga i juguem un *play-out i enguany amb menys punts ens salvem mancant tres jornades i estem en el play-off pel títol.