“Un museu no ha de ser un contenidor de peces sinó un centre d’aprenentatge”

Palmira Torregrosa, Doctora en Història, porta més de cinc anys al capdavant del Museu Arqueològic Camilo Visedo d’Alcoi, després d’accedir al càrrec de directora al febrer de l’any 2020, a conseqüència de la jubilació de Josep Maria Segura.

Torregrosa parla sobre les actuacions de millora que es van realitzar en les instal·lacions en 2024, alguns dels projectes que tenen entre mans, així com reptes i objectius que es plantegen per a aquest museu, que compta amb una col·lecció de prop de 70.000 peces.

– En algun moment s’ha parlat d’ampliar el Museu Arqueològic. Fa uns mesos van finalitzar algunes actuacions de millora enfocades principalment en l’accessibilitat. Quin ha sigut el resultat?
– L’ampliació suposaria una inversió enorme. L’edifici necessitava una sèrie de millores, sobretot en tema d’accessibilitat. Ara ja es pot entrar en pla a les sales, ja que abans hi havia escalons. Els lavabos tampoc estaven preparats per a gent amb mobilitat reduïda. També es va canviar l’ascensor. Es va actuar en matèria de climatització, d’eficiència energètica i es van llevar humitats amb la impermeabilització.

– En el moment de reobertura del Museu es va parlar de crear un full de ruta amb activitats enfocades a la joventut i als xiquets. En quin punt està aquest tema?
– Eixa era una qüestió que teníem pendent i pense que anem per bon camí. La incorporació d’un tècnic més, Germán Pérez, que a més té experiència com a professor, està ajudant a iniciar una ruta didàctica. Tenim unes activitats que es diuen ‘Anem al Museu’, que coincideixen amb el curs escolar i que té dues línies paral·leles: uns tallers o activitats per als més xicotets de diferents temes, que enguany han funcionat bé, hem notat major afluència amb eixos recursos didàctics i també per als majors, per a un públic més general, a les vesprades, algunes conferències, xarrades, que estan relacionades amb el que s’ha fet al matí, amb la pedagogia per als col·legis. Ara ja estem treballant per a preparar les activitats del curs que ve.

– Quin és el perfil principal de visitant?
– Els més xicotets, els col·legis. És una cosa que ens sembla molt interessant, perquè en fer aquestes activitats, no sols és que vinguen ací, se’ls explica…si no que molts xiquets acaben arrossegant a les seues famílies els caps de setmana, als pares, als avis.

– Recentment s’ha celebrat el Dia dels Museus amb bones xifres de visitants.. Què va ser el més destacat?
– La escape room va ser un èxit. La pena és que eixe tipus d’activitat no dona perquè vengen 100 persones, perquè els grups són més limitats i xicotets.

Vam organitzar tres torns i vam haver d’ampliar, perquè fins al dia d’abans la gent va estar cridant i dient que volien vindre. Això ens fa aprendre per a saber cap a on hem d’anar, que és el què li interessa a la gent. Fins i tot alguns pares ens van dir que va estar molt bé i que si preparàrem algun per a adults vindrien, així que no ho descartem.

– S’està incidint molt a difondre el Museu, la seua labor i les seues activitats.
– Un museu no ha de ser un contenidor de peces belles, arqueològiques, sinó un centre d’aprenentatge. El que hi ha ací dins conta la història dels nostres avantpassats, és un museu viu, que contínuament ha d’estar contant coses noves. Ara estem preparant una exposició temporal sobre l’Edat de Bronze, i de cara al curs que ve la idea és preparar activitats perquè la gent conega eixe període. És una manera d’anar explicant cada any coses diferents i que la gent continue venint i aprenguen coses noves.

– Quins serien els principals objectius a curt-mitjà termini?
– La gent que s’ha anat incorporant al departament ens permet anar fent coses noves i veure què agrada. Lògicament hem de seguir les funcions que la llei estableix al museu, de conservar el que tenim, eixes coses que a vegades no es veuen, però les peces que entren en mal estat, o els metalls que necessiten una cura molt especial i dedicació, és el dia a dia del Museu.

Els objectius són la conservació, la difusió mitjançant publicacions científiques, però també didàctiques. Per exemple, enguany s’ha fet una proposta de guia didàctica sobre La Sarga, perquè quan la gent vaja a visitar-la ja la coneguen.

Per descomptat, també tenim les exposicions temporals, que és una manera de promocionar les col·leccions que tenim.

– De quina forma els arriben peces noves?
– Hi ha diferents maneres d’incrementar la col·lecció del Museu. Pot ser alguna persona que tinga a la seua casa una peça i fa una donació. Això requereix d’un tràmit, d’una investigació.

El més habitual és que procedisquen d’excavacions. Quan algun equip sol·licita fer una excavació a Alcoi ha de demanar permís a la conselleria de Cultura, amb eixe permís s’autoritza però tot el que isca d’eixa excavació va al Museu d’Alcoi.

Una altra forma curiosa és que el nucli antic d’Alcoi està protegit, i quan una persona o una empresa vol construir, es requereix d’una supervisió arqueològica, i si ixen coses, es destinaran al Museu.

– Sempre s’ha dit que, pese al caràcter local del Museu Arqueològic, la qualitat de les peces és molt destacada.
– El museu té una molt bona col·lecció. Algunes peces són excepcionals i des d’altres museus ens les demanen constantment per a fer les seues exposicions. Així i tot la quantitat tampoc desmereix per a ser un museu local, té prop de 70.000 peces. La gent ve i veu el que està exposat, però darrere de les sales estan els magatzems i hi ha moltes peces que potser no són espectaculars a la vista, però sí per a la investigació, per la informació que aporten.