L’Estepar
Ara fa unes setmanes vaig fer una visita que tenia moltes ganes de fer. No és que no hagués estat mai, sinó que mai abans ningú m’havia explicat, in situ, que va ser allò de la colònia agro-forestal d’Els Plans. Va ser interessantíssima. Per cert, només hi ha un lloc del nostre terme municipal des del qual es pot veure, nítidament, perquè el Pic de l’Àguila –allà on el barranc de Cint– es diu així. Eixe lloc és la serra Els Plans.
Doncs bé, crec que feia un any que no anava per allí –la darrera vegada fou amb motiu d’una excursió al poblat d’El Puig–. Aprofitant l’avinentesa de la visita, un grup de veïns van voler fer-nos sabedors de la problemàtica a què s’enfronten.
Com molts sabeu, a la dècada dels anys setanta van ser moltes les parcel·les localitzades a les serres que ens envolten que es van vendre i es van construir de qualsevol manera. En aquells anys, les lleis urbanístiques ho permetien tot, a tort i a dret. Així és que, a poc a poc, van anar consolidant-se una sèrie d’enclaus que a hores d’ara –ai! 50 anys després!– estan regularitzant-se, entre d’altres, les urbanitzacions de Montesol, Baradello, Sargento, Solicamp.
L’Estepar es troba en aquesta situació. Que als anys setanta es van vendre i construir parcel·les sense cap tipus de control, mal fet. Que ara s’haurà de regularitzar la situació en què està aquesta zona del terme municipal, és clar que sí. Ara bé, cal parar atenció, atès que no és la primera vegada que amb motiu d’algun procés de regularització de sòl ens fan veure garsa per perdiu. Jo què sé, recordeu l’Estambrera o Serelles –osti, tu, Serelles! Com oblidar-ho si ho tenim davant els nostres ulls tots els dies?
En conseqüència, l’Estepar ha de regularitzar la situació en què està. Amb tot i això, hi ha qui vol treure profit. Pareu atenció. En el dia de hui són al voltant de 100 les cases residencials que s’han construït allí les darreres dècades, les quals ocupen al voltant de 780.000 m2. Doncs l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) creada –que és la propietària d’una bona part dels terrenys encara per construir– pretén no tan sols regularitzar allò que està edificat, sinó també obrir el meló a urbanitzar la resta del terreny amb què el sumatori total podria passar de 100 a 400 cases residencials, segons informació que ens van facilitar els veïns.
Explica l’AIE a la seua web que tenen problemes d’abastiment d’aigua, de llum, que les instal·lacions són defectuoses i que els vials són deficients, entre d’altres. No puc negar-ho, car no visc allí, però tampoc crec que l’Estepar siga La Cañada Real de Madrid. Si volen fer totes aquestes millores per complir amb la normativa i regularitzar la situació d’allò que ara hi ha construït –cosa que han de fer–, que ho facen, és clar, però, si s’accepta obrir la porta a ampliar en un futur la urbanització a 400 cases residencials, per regla de tres, estarem acceptant que les nostres serres es convertisquen en ciutats urbanitzades. No vos sembla un desgavell?
Només caldria posar –jo què sé– una depuradora al centre del perímetre de protecció de l’Aqüífer del Molinar –recordeu que va passar amb les depuradores afectades per la DANA?–. Sí, a la boca d’un barranc fluvial des del qual es filtren les aigües a eixe reservori que ens dona de beure a les alcoianes, que ens ajuda a netejar els carrers, que omple les piscines en què es banyen les nostres filles i que nodreix, també, a les indústries en el procés de fabricació. Tot i que no hi ha una xifra concloent, diuen els experts que poden passar dècades abans de recuperar un aqüífer contaminat.
La regularització de les urbanitzacions ha de passar per consolidar i millorar allò que existeix d’acord amb el marc normatiu vigent, però mai dels mais deixar pas a noves construccions, especialment, quan aquestes es localitzen en zones protegides pel seu valor ambiental.