Un Sant Jordiet d’arrels festeres profundes i mirada internacional

A Mateo Vilaplana Blaak li va tocar viure un dels moments més emocionants de la seua vida en diferit i per streaming. La família, reunida enfront d’una pantalla a Londres, esperava el veredicte del sorteig com si es tractara d’una final del Mundial de futbol. I no és per a menys: per a Mateo, de huit anys, era l’última oportunitat de convertir-se en Sant Jordiet. Quan la sort va caure del seu costat, l’alegria es va desbordar la casa. “Va ser com si haguérem marcat un gol en l’últim minut”, recorda Rafa Vilaplana Martín, el seu pare.

La notícia els va arribar el dijous a la nit, durant l’assemblea de l’Associació de Sant Jordi, i en tot just unes hores ja estaven comprant els bitllets d’avió. No podien faltar a l’estrena oficial: la missa del diumenge al matí i la processó del Corpus Christi a la vesprada, on Mateo, encara amb una mica de jet lag, va debutar com el nou Sant Jordiet 2026.

Només van poder viatjar pare i fill –als qui, per cert, els va donar temps a assistir a la presentació de l’heràldica del capità de la filà Andalusos, el dissabte a la nit–, ja que el curs escolar no ha acabat encara a Londres i no era fàcil quadrar-ho tot. Marie Blaak, mare de Mateo i d’origen holandés, i la xicoteta Olivia es van quedar a casa.

Tradició familiar
Viuen en la capital britànica des de fa més de 15 anys, però les arrels alcoianes dels Vilaplana segueixen ben ancorades. Mateo, encara que nascut a Londres, va ser batejat a Alcoi i forma part de la filà Llana des que va vindre al món. La tradició familiar el precedeix: el seu besavi Enrique va ser capità moro en 1972; el seu avi Rafael ho va ser en 2014. I l’àvia Aitana Martín va posar el seu art al servei de la ciutat en dissenyar el cartell de Festes en 2009.

Per això no sorprén que, malgrat els quilòmetres, la Festa de Sant Jordi siga un pilar en la seua vida familiar. Mai falten a les Entrades, ni a Reis. Passen el nadal a Holanda, però el 5 de gener els troba a Alcoi, veient la Cavalcada. I, per descomptat, Mateo ja s’ha engolit desenes de lluites mores i cristianes, sempre al costat de l’avi, al qual idolatra. “És el que més li agrada de tot”, confessa el seu pare.

Enguany serà diferent. El xiquet que diàriament es mou entre tres idiomes —espanyol, anglés i neerlandés— i que estudia en un col·legi espanyol a Londres, serà el protagonista d’unes Festes que porten el seu nom. Ja es prepara per al moment més esperat: llançar les fletxes des del castell en l’Aparició. “És el que més il·lusió em fa”, diu amb entusiasme.

Mateo compagina aquesta nova responsabilitat amb les seues classes, el futbol (és seguidor del Reial Madrid i del Liverpool) i la natació. La seua família s’organitza ja per a l’any que tenen per davant. L’emoció continua viva, però també comença a imposar-se la logística: viatges, assajos, actes. “Estem un poc nerviosos, però feliços”, admet el seu pare. “Intentarem viure-ho amb la mateixa il·lusió amb la que Mateo veu les Festes des que era xicotet”.

Aquest Sant Jordiet té nom internacional, però cor alcoià.