El que interessa al 99,902%
Estimada Lirios, coincidisc amb vosté amb el cansanci que dona el tema de La Canal, ja que des de 1980 estem pegant-li voltes i deuriem acabar d’una vegada.
Sobre el paper de Salvem l’Aqüífer del Molinar, La Carrasca i el Partit Popular en aquest assumpte cada persona tenim la nostra opinió, però aquest no és el tema important, el temps posa a cadascú al seu lloc. Només li recorde que si algú ha canviat d’opinió han estat vostés.
Centrem-nos en allò fonamental, el futur d’Alcoi, en el qual no podem deixar de costat el proveïment d’aigua potable.
Voler resoldre-ho buscant solucions només municipals sense comptar amb els pobles que ens envolten resulta si més no, ridícul sense ganes d’ofendre, ja que entre d’altres coses el tamany dels termes municipals no és proporcional al seu nombre d’habitants, com tampoc ho son els llits d’hospital, les places d’ensenyament universitari, d’ensenyament en mòduls de formació professional, ni les hectàrees corresponents a parcs naturals.
Cada municipi tenim una història que ens condiciona, una manera de ser dintre d’una cultura comuna, una orografia, un paisatge urbà i la pràctica intel·ligent seria aprofitar el millor de cadascun per posar-ho en comú i aconseguir un territori atractiu on les persones que hi visquen puguen fer-ho cómodament, hi haja treball, amb perspectives de futur per les noves generacions, amb serveis culturals, de salut, d’ensenyament, d’oci etc. Voler aconseguir això de manera autosuficient és impossible.
Inductablement el fort d’Alcoi no pot ser tenir grans àrees industrials, ja que l’orografia i les restriccións ambientals no ens ho permeten. Com deia Antonio Estevan allà pel 2001, al nostre terme municipal podem oferir sol urbà per a les direccions de les empreses, per localitzacions de prestigi, per activitats compatibles e intensives en treball. Però no estem en condicions d’oferir sol per activitats logístiques i industries extensives en espai, ni per a aquelles que tenen impactes ambientals elevats.
El Molinar, amb el seu aqüífer i el seu riu, han estat insubstituïbles; sense el Molinar Alcoi hauria estat una ciutat molt diferent, més petita i menys industrial probablement.
Temps enrere les necessitats de creixement d’algunes indústries alcoianes han estat solucionades sense complexes i amb molt de trellat per la disponibilitat de terrenys en municipis veïns. Ara però, quan més coneixement disposem dels perills de instal·lar indústries a La Canal o més xalets a l’Estepar és quan més presió hi ha per fer-ho. És el món a l’inrevés.
En tres coses coincideixen els estudis que s’han fet,
– Situar un polígon industrial o com es diu ara fer-ho ”terreny productiu” posa en risc l’aqüífer.
– Vessaments o filtracións afectarien la salubritat de les aigües.
– Les mesures que es proposen per evitar la contaminació és molt probable que no siguen efectives, aquesta és la raó per la que es prohibeixen gran quantitat d’activitats industrials.
Però encara més, aquestes mesures tecnològiques per garantir el vessament zero com les tuberies encamisades, la bassa de retenció, depuradores, etc. que “son escasas y poco viables desde el punto de vista pràctico y econòmico”, necessitarien d’una supervisió pública. Fets recents, com l’actuació de les administracions en el cas de la DANA o permetre la col.locació de cotxes a la vora del riu Agres i la tardança en fer la seua retirada, ens indiquen que dissortadament la necessària supervisió és una quimera.
Acceptar les limitacions, aprofitar les oportunitats, mirar el futur sense complexos ni de superioritat ni de inferioritat. Planificar conjuntament amb els pobles que ens envolten, per ser més significatius. Posar-se d’acord, passar fulla de la fixació en La Canal que va començar a manifestar-se a 1980, i encarar el futur amb determinació i confiança, són les opcions que podem escollir per eixir amb èxit dels reptes que els temps actuals ens presenten. Encabotar-se en La Canal ens posa en el camí d’estar altres 45 anys en el mateix punt.
ALEIXANDRE SANFRANCISCO GIMÉNEZ. President de Salvem l’Aqüífer del Molinar