Els càrrecs ratllen a gran nivell en l’Entrada de Cocentaina

Cocentaina va viure en la vesprada-nit d’ahir una vibrant Entrada de moros i cristians. Més de tres mil festers van prendre part en unes desfilades que van omplir els carrers de la Vila Comtal de nombrós públic arribat de tota la comarca, fins i tot de fora. Els càrrecs festers i esquadres es van ocupar a fons per a malbaratar creativitat i originalitat en els seus vistosos abillaments, replets de fantasia.

El primer a fer la seua aparició va ser el capità cristià, Germán Palací Miñana, de la filà Creuats. El màxim representant de les tropes de la creu va estar acompanyat per la seua dona, Reyes Sandoval, com a favorita, i al seu costat va tindre també als seus fills Germán i María, com rodelles al costat de Paula Sandoval i Carla Soler.

La firma ‘El Trencat’ havia confeccionat els seus dissenys i va desfilar amb la marxa cristiana ‘Crussllan’, de José Rafael Pascual Vilaplana, interpretada per la Unió Musical Contestana. Es tractava d’una ostentació basada en la història de la filà, i en els seus orígens fundacionals vinculats al Patronat Sagrat Cor de Jesús.

Un altre nom destacat de la vesprada va ser el d’Olímpia Cerdà Barrachina, banderera cristiana per la filà Contestans, probablement un dels càrrecs més joves de la història de les festes de moros i cristians de Cocentaina, amb setze anys acabats de complir. Els seus pares, Octavio i Milagros, la van acompanyar en aquesta aventura al costat de la seua germana Atenea, la rodella que va desfilar al costat d’ella en la carrossa.

Juan Climent va ser qui va idear la seua indumentària, igual que la de l’esquadra especial, i en l’Entrada va estrenar la marxa cristiana ‘Olímpia’, de Francisco Valor Llorens, interpretada per la Banda de Música de Manacor, a la qual estava vinculat el seu oncle, el recordat Eduardo Bernabéu. “Serà una ostentació que representarà la meua vida festera fins ara, la conversió d’una xicoteta mora en una jove guerrera cristiana”, ens avançava dies abans.

L’altre gran protagonista de la vesprada faria la seua aparició vàries filaes després i amb quasi una hora de retard acumulat. Es tracta d’Ignasi Belda Reig, capità moro representant a la Manta Roja, i més enllà de l’àmbit fester, una persona reconeguda en el pla professional a causa del seu càrrec com a director de l’Agència de Supervisió d’Intel·ligència Artificial del Govern central.

El màxim representant de les tropes de la mitja lluna va confiar en el dissenyador contestà Saúl Santonja Miralles, membre també de la Manta Roja, per a confeccionar tots els dissenys del càrrec, i va eixir al carrer acompanyat per la Societat Musical Beniatjarense, que va interpretar la marxa mora ‘Cerdà Francés’, de Mario Roig Vila. Va ser una ostentació en el qual es va veure l’evolució dels oficis en la història de Cocentaina, des de l’època àrab i fins a arribar fins i tot a una visió futura del que és hui la intel·ligència artificial.

I ja per a posar el fermall d’or a l’Entrada, un altre jove de la Festa contestana, Diego Pascual Carbonell, de la filà Berbers ‘Els Borts’, com a banderer moro. El càrrec en si estava ple de significat i girava entorn d’un fil argumental en concret: l’eclipsi total de lluna, conegut com a Lluna de Sang, i amb ell es tancava un cicle de quaranta anys de vicissituds per a la filà, que va començar en 1985, quan el seu oncle Marcos va fer de banderer, sent el seu pare el seu rodella. «Ara assumisc jo aquest paper, amb la mateixa edat que el va fer el meu oncle, i tindré d’acompanyants a les meues cosines Laura i Paula”, indicava Diego en els dies previs a l’Entrada.

L’empresa de la seua família Ropería Ximo, que prompte complirà cinquanta anys vestint la Festa, va ser la creadora de tots els dissenys d’ostentació i per a l’ocasió va desfilar amb la marxa mora ‘Lluna de Sang’, composta per Francisco Valor, i que va interpretar la Primitiva d’Albaida ‘El Gamell’.