Beniarrés escalfa motors i ja ho tenen tot preparat per a les festes patronals
Dues setmanes abans ja compten amb una programació plena d’activitats fins el pregó de les festes

El mes d’agost és un dels més especials per a Beniarrés, un municipi de la comarca de 1.100 habitants. Aquest, durant quatre dies, deixa de ser un poble tranquil per a convertir-se en goig de celebració i tradició amb l’acollida de les seues festes patronals. Aquestes es celebren en honor a la Mare de Déu de la Cova Santa i transformen el poble per a omplir-lo de color, música, i visitants d’altres pobles que també les volen gaudir tant com els autòctons, amb el mateix esperit de celebració. Aquestes, després de tants anys, són un símbol d’identitat, d’unió i d’orgull.

Les festes, formalment comencen demà, 14 d’agost, però l’ambient va començar a respirar-se dues setmanes abans amb la Setmana Cultural, la qual ha cobrat protagonisme en els últims anys. Durant aquestes jornades, Beniarrés ofereix un ampli ventall d’activitats per a tots els públics: teatre, actuacions musicals, monòlegs, contacontes, màgia, oferida enguany per l’alcoià Hugo Aracil, i fins i tot espectacles amb orquestra o comèdia musical. Una de les activitats més estimades pels veïns és la ‘globotà’, en la qual tots els veïns es reuneixen per a unflar milers de globus que decoren la localitat. Enguany s’ha batut el rècord amb 14.000 globus, 2.000 més que l’any anterior, repartits al llarg de tres intensos dies de preparació. “La globotà és una mostra perfecta del que som: un poble que treballa en equip. Sense l’ajuda de tots els veïns, seria impossible organitzar una cosa així”, explica l’alcalde, Francisco Sellés.
Enguany, la setmana prèvia al començament de les festes patronals, es va celebrar, com a novetat, una reunió molt especial. La Nit de Germanor, un sopar de germanor el 8 d’agost, on estava previst que estigueren presents persones que van ser afectades per la DANA i que van ser ajudades per voluntaris del poble. “Va ser molt emotiu veure com la solidaritat va generar llaços. Ara venen a compartir amb nosaltres aquesta festa”, compte l’alcalde.
Aquestes, oficialment tindran començament el dia 14 d’agost, amb l’anomenada ‘Vespra’, arrancant així amb el programa oficial. Els més xicotets gaudeixen al matí de jocs d’aigua, mentre que, a les 21 hores comença l’entradeta dels Moros i Cristians, on desfilen les tres filaes locals: els Moros del Benicadell, els Guerrers del Cid i els Maseros. A continuació es realitza el pregó, el moment més esperat del dia. Cada any es tria a una persona del poble que haja tingut un paper important o que haja aportat alguna cosa destacable a aquest. En edicions passades van ser pregoneres, figures com Samantha, cantant d’‘Operación Triunfo’ o Lola, la llibretera del poble.
El pregoner o pregonera és secret fins que es realitza, no obstant això, l’alcalde ens ha confirmat que enguany torna a ser una dona la figura que donarà el tret d’eixida de les festes patronals.
El 15 d’agost és el dia de la Mare de Déu de l’Assumpció, i marca la primera gran fita religiosa i festiva. A les huit del matí es realitza la diana per a celebrar una eucaristia a migdia, seguida d’una traca en la Plaça. A la vesprada té lloc l’entrà dels Moros i Cristians per a donar pas a la solemne processó, que finalitza amb una potent ‘mascletà’ i l’actuació nocturna de l’Orquestra Scream.
El dissabte 16 se celebra Sant Roc, i els joves de la mateixa cinquena, o ‘fadrins’, tenen un paper central en aquesta jornada. Són ells els qui organitzen i protagonitzen gran part dels actes d’aquest dia: des de la missa al matí fins al menjar de germanor i la processó posterior en honor al patró.
La implicació juvenil és un dels grans orgulls de l’alcalde: “Estic encantat amb la participació dels joves. S’ho prenen molt de debò, ho organitzen tot amb entusiasme i ho viuen amb intensitat. Eixe dia són els protagonistes absoluts, també a la nit, quan gaudeixen de la discomòbil”. A més, durant el dia també hi ha cercaviles, traques i animació amb xaranga, que donen pas a la matinada més sorollosa amb la ‘Cordà’, una tradició que pocs pobles de la comarca conserven.
El diumenge 17 és l’homenatge al Santíssim Crist de l’Empar. Se celebra amb una missa solemne, traca, mascletà, i la popular ambaixada.
A la nit, la processó en honor al Crist, l’orquestra Eufòria i una nova Cordà tornen a omplir els carrers de Beniarrés d’emoció i pólvora.
El dilluns 18, últim dia de les festes, està reservat per a la patrona del poble: la Mare de Déu de la Cova Santa. És, sense dubte, la jornada més emotiva i multitudinària. El matí comença amb la missa solemne en el seu honor que acaba amb una gran traca i acompanyament dels Festers a les seues cases. A la vesprada se celebra l’ofrena floral, en la qual desenes de veïns, i festers reten homenatge a la Verge i a les 21 hores té lloc la gran processó, un dels actes més concorreguts de tot el calendari. “En la processó participen més de mil persones, i això en un poble de 1.100 habitants et dona una idea de la quantitat de gent que ens visita”, comenta Francisco.
Després de la processó arriba un dels moments més esperats i emocionants: el ‘Fervori’. El retor ix al balcó de l’ajuntament per a pronunciar un discurs en el qual s’agraeix a tota la comunitat la seua participació, i s’entona l’himne de la Cova Santa. “Per a qualsevol persona de Beniarrés, aquest és un dels actes més especials. És difícil no emocionar-se”, assegura l’alcalde. El fermall final el posa un castell de focs, una mascletà nocturna, l’actuació de l’orquestra Montecarlo i l’última Cordà de les festes.
Conscient que són dies de soroll, moviment i enrenou, Francisco llança un missatge clar a veïns i visitants: “Als d’ací, que gaudisquen, que tinguen paciència i visquen cada moment. I als qui venen de fora, que ho facen amb respecte i amb ganes de passar-ho bé. Qui vinga amb una altra intenció, millor que no vinga”.
Així, un any més, Beniarrés es prepara per a celebrar la seua història, la seua tradició i la seua identitat. En aquestes festes patronals no hi ha dubte que aquest xicotet poble sap celebrar les festes cada any amb més il·lusió que l’anterior.