Foc a la Font Roja. Fer i deixar fer…i retallar en prevenció?
Tot indica que una negligència va iniciar el foc que va afectar el Parc Natural de la Font Roja el passat mes de juliol. Encara que hi ha veus que critiquen les mesures restrictives sobre l’ús del foc, és evident que no són suficients i que tota precaució és poca davant el que pot passar. La prevenció és clau: tant les restriccions com les campanyes informatives i la vigilància, així com actuacions com l’obertura de tallafocs, la ubicació de punts d’aigua per a helicòpters i autobombes o l’adequació de pistes forestals per a facilitar l’accés dels mitjans d’extinció. De fet, una pista habilitada fa pocs anys a la solana de la Font Roja va ser vital per a què els equips atacaren el foc amb rapidesa.
Els mitjans d’extinció que tenim, i tots els col·lectius implicats, mostren una professionalitat de primer ordre. Els resultats són evidents, però cal ser conscients d’un fet que limita l’eficàcia: el canvi climàtic. L’augment de la massa forestal seca, la continuïtat de la vegetació per l’abandonament agrícola i rural, i les onades de calor donen lloc a incendis de dimensions que superen la capacitat d’extinció.
En l’incendi de la Font Roja, representants polítics de diverses administracions —ajuntaments, Diputació, Generalitat i Govern d’Espanya amb l’UME, el subdelegat del Govern a Alacant i amb la Delegada del Govern Pilar Bernabé— van demostrar que es pot treballar pel bé comú deixant de costat diferències ideològiques. El comandament tècnic va dirigir i sol·licitar allò necessari per a l’extinció, mentre els polítics feien de gestors de recursos. Bombers, bombers forestals, agents mediambientals, cossos de seguretat i personal dels espais naturals van actuar amb un esforç descomunal per aplacar el foc que, en temps rècord, va arribar fins al Menejador.
Però és suficient deixar treballar als professionals quan hi ha foc? Rotundament no.
Sobren declaracions polítiques malintencionades que tapen l’èxit de l’extinció. Aquest incendi va ser causat per una negligència, cosa que evidencia que la prevenció activa i passiva s’ha de reforçar. I també és evident la problemàtica interna dels cossos d’emergències: dispersió de competències entre administracions, diferències salarials i d’estabilitat laboral, condicions internes desiguals i recursos insuficients.
I és ací on la realitat colpeja encara més fort: mentre tots coincidim que cal reforçar la prevenció, la Diputació d’Alacant, governada pel PP, ha aprovat un retall del 60 % en les ajudes per actuacions de prevenció d’incendis forestals, sumades a les del Pla +Cerca per a municipis, que també financen actuacions de prevenció d’incendis. Aquesta decisió deixa molts pobles d’interior, en risc de despoblació i amb gran massa forestal, amb el mínim garantit i sense considerar les seues necessitats reals tan incoherent que, mentre el canvi climàtic ens porta incendis impossibles de controlar, el govern provincial retalla just en el que podria evitar-los. És la prova d’una desconnexió total amb el territori i amb la realitat dels municipis que més necessiten suport. En resum, davant l’escenari que tenim i sabent que el foc pot aparèixer en qualsevol lloc i moment —i que corre més que nosaltres—, és imprescindible una millora integral dels mitjans d’extinció, un fort impuls a les tasques de prevenció i, sobretot, una actitud política que sume esforços en lloc de restar-los. El contrari, com fa el PP a la Diputació amb aquests retalls, és condemnar-nos a perdre les nostres muntanyes, el nostre espai natural.
SERGIO CARRASCO. Alcalde d’Ibi