Llums i ombres en la volta de Jacobo Santana

Tots els esportistes que participen en modalitats de risc són conscients que seguir el seu somni, eixe pel qual senten passió des de la infància, implica haver de pagar un peatge. El descens amb bicicleta pot resultar molt perillós, tant pels traçats maquiavèl·lics en els quals es disputa, com per la dificultat afegida que suposa que ploga el dia en què toca realitzar-se la prova.

Jacobo Santana tenia 51 anys quan va aconseguir la triple corona; va aconseguir convertir-se en Campió d’Espanya, d’Europa i del Món en la seua categoria, sent aquesta la cota més alta de la seua carrera. Després de tindre una lesió greu en 2023, va haver d’estar allunyat quasi dos anys de la competició. Va ser el mes de juliol passat quan es va donar el seu retorn oficial, i ho va fer guanyant el Campionat d’Espanya de descens, a la Molina, Girona. Amb la seua impecable actuació en el seu re-debut, se li presentava una altra oportunitat per a tornar a regnar a nivell europeu, i va participar en el Campionat d’Europa, representant a la Selecció espanyola, en el mateix circuit, a La Molina.

Just abans de competir en la final, mentre realitzava un entrenament previ a la seua carrera, va patir un nou accident –no tan greu com l’anterior– que li tornarà a deixar fora de combat durant un temps. Aquesta nova patacada li va privar de poder haver guanyat un altre títol, en una final en la qual ni tan sols va poder competir: “Em trobe fotut; vaig tindre una caiguda mentre realitzava un entrenament, en l’última baixada abans de començar la prova final, que em va fer mal en el muscle i en la nina. Estic a l’espera que em facen una ressonància magnètica”, diu el ciclista alcoià. Santana volia, per damunt de tot, ajudar a l’equip espanyol, amb el desig que aconseguiren emportar-se el màxim nombre de títols possibles a casa.

Malgrat contar que, en la seua última participació, les seues sensacions eren bones i tenia possibilitats de guanyar, la mala sort li ha tornat a trobar, en un escenari molt semblant al del seu major malson, el Campionat d’Europa: “Últimament en els Campionats d’Europa no estic tenint molta sort amb el tema de les caigudes. Fa dos anys, disputant l’europeu a França, vaig tindre una de les meues majors caigudes. Em vaig trencar nou costelles, la clavícula per quatre llocs i em vaig perforar el pulmó; vaig haver d’estar ingressat quatre dies en l’UCI”, recorda Jacobo. Quan va patir el seu pitjor (agost de 2023), Santana va haver d’afrontar una etapa bastant dura, en la qual degué recuperar-se, en un procés lent amb el qual va aprofitar per a centrar-se en altres prioritats. Així compta el seu període d’inactivitat: “Vaig aprofitar per a desconnectar de la bicicleta, quan tens una lesió d’aquest calibre, intentes allunyar-te un poc d’aquest ‘món’; a cap esportista li agrada estar parat. He aprofitat per a gaudir de la meua família i anar recuperant-me gradualment”.

Al ciclista ara li toca replantejar aquesta nova lesió a llarg termini, la qual li impedeix moure muscle i nina, i que ja ha deixat en mans del seu fisioterapeuta. Així i tot, *Jacobo Santana té com a objectiu tornar com més prompte millor a la bicicleta, encara que no siga en competició. La carrera esportiva de l’esportista ja acumula molts èxits; tot esportista d’elit somia amb ser en algun moment partícip d’uns Jocs Olímpics, però això és el que descriu Santana: “Crec que el meu tren ja ha passat, ara mateix el que faig és per mer amor a la bicicleta, perquè gaudisc i m’agrada la competició. M’agrada més la idea del rol de seleccionador en l’equip nacional, aportant la meua experiència i ajudant als ciclistes del futur, només en eixe cas em veig en el panorama olímpic, però no amb els guants i el casc”, afirma. Jacobo Santana volia culminar un any de somni, coronant-se a nivell nacional i europeu, però per raons de salut, i per la seua edat, assumeix que no podia seguir al ritme de competició al qual es trobava. Aquesta segona lesió podria ser la seua adeu definitiu a la seua trajectòria esportiva. “Per sort o per desgràcia de les lesions s’aprén, i has de traure la part positiva per algun costat. Acabe de complir 53 anys, i estic intentant allargar la meua carrera tot el que puc. Arran d’aquestes últimes caigudes ja et planteges prendre’t la competició amb més calma; hi ha gent darrere de tu que pateix (família i amics) i no veu amb bons ulls que et jugues el físic per a engrandir un palmarés que ja té assoliments importants; preferisc centrar-me en el meu nou desafiament com a tècnic, considere que ara soc més conservador i vel més pel que m’envolta”, parla Santana. Després de patir la lesió forta que va poder acabar en tragèdia, s’ha vist obligat a optar per un programa d’entrenament distint al que solia realitzar quan estava en l’elit i era més jove; en l’actualitat, afirma que en els últims anys s’ha guiat més per sensacions que pels plans d’entrenament, que per la seua excessiva duresa o exigència no congenien amb el que cerca en l’actualitat.

Jacobo Santana viu a Alcoi des que va arribar procedent de Canàries als huit anys, i deixa clar que el seu lloc és a la ciutat: “Alcoi és un lloc ideal per a la gent a la qual li agrada l’esport i la naturalesa; és un paradís. Em sent molt a gust vivint ací i no em veig canviant d’aires ni a curt ni a llarg termini”. Amb vista al futur, Santana només demana estar bé físicament, vol seguir vinculat al món de la bicicleta; ja siga com a entrenador, assessor o simplement fanàtic del seu esport.