La petjada de la bambolla immobiliària: edificis acabats i tapiats sense habitar
A Alcoi a penes s'han construït noves edificacions en els últims anys, alguna cosa que ha derivat en una progressiva disminució de l'oferta existent

L’habitatge ha sigut sempre un dels temes claus de la societat, tant referent a una demanda per part de la ciutadania al seu accés, com també torna a estar ara en el punt de mira com a objecte de negoci.
Alcoi també està vivint eixa situació, i ho fa des de diferents perspectives.
D’una banda, a la ciutat hi ha una petjada clara de la bambolla immobiliària amb diversos edificis de nova construcció que estan tapiats i que mai van arribar a ser habitats a causa de la crisi que va assestar al nostre país l’any 2008.
I per l’altre, la falta de nova construcció en l’última dècada –degut entre altres coses, a l’augment dels costos i la legislació actual– ha fet que, progressivament, anara disminuint l’oferta immobiliària i en paral·lel, incrementaren –i continua en eixa línia ascendent– els preus, tant de la compravenda com del lloguer , amb xifres molt elevades.
En la part alta del parc de Cantagallet, per la Zona Alta, en el barri de Santa Rosa –carrer Vistabella– o el símbol urbanístic fet fallida de referència a Alcoi: Serelles.
EDIFICIS TAPIATS
Totes elles són construccions que presenten un aspecte singular i que reflecteixen una realitat viscuda no fa massa anys amb el ‘boom’ de la rajola: finestres i portes tapiades per a evitar ser okupades, però més enllà, és la mostra d’un ‘crack’ immobiliari d’un dels negocis més destacats que va haver-hi a Espanya en el seu moment, com va ser la construcció, i que ara ha donat pas a una veta de mercat en la compravenda i en els lloguers.
En aquest sentit, també hi ha ‘esquelets’ d’edificacions que es van quedar a mig fer a causa de la difícil situació econòmica que es va produir a nivell general, però que va afectar notablement el sector de la construcció al nostre país.
No obstant això, la falta de nova construcció ha comportat a una altra complicada situació que avança a un ritme accelerat i que suposa una important dificultat de cara a accedir a l’habitatge, tant és així que a Alcoi s’estan registrant lloguers d’uns 800 euros en alguns casos, sent la mitjana a partir de 500, tal com consta en diversos portals immobiliaris, quan fins fa uns anys, aquesta xifra era molt inferior.
Si bé ser ciutat universitària suposa grans beneficis per a Alcoi, per al mercat immobiliari està suposant un ventall d’oportunitats amb lloguers dirigits exclusivament a estudiants, fins i tot amb la reforma de baixos d’edificis per a oferir-los com a habitatges.
Dues realitats, la petjada de la bambolla immobiliària i el constant increment de preus, que van agafades de la mà i que estan relacionades, però que tenen com a conseqüència comuna un mercat tensionat en una societat que reclama l’accés a un habitatge digne amb preus assumibles concorde als sous i al nivell de vida d’Alcoi –igual que ocorre a nivell genèric–.
Encara és pitjor la situació per als col·lectius vulnerables, ja que tal com va donar a conéixer Càritas Alcoi recentment, l’accés a un habitatge digne és un dels principals problemes, amb casos de condicions molt precàries que es donen a la nostra ciutat.
>>Pot llegir la notícia completa en El Nostre del 14 d’agost.