Miguel Aracil troba el seu lloc en La Murta

En el món del futbol, el més important és deixar-se veure, aprofitar oportunitats d’equips més modestos, que ofereixen jugar majors quantitats de minuts, és una sàvia decisió per a avançar futbolísticament. Miguel “Migue” Aracil (25 anys) va créixer jugant en les categories inferiors de l’Alcoyano. Va passar les tres categories de formació futbolística (infantil, cadet i juvenil) fins a arribar a debutar en el primer equip.

El seu debut no es va produir en una temporada qualsevol, va arribar en la 2019/20, un any històric. L’esportiu acabava de descendir de categoria i necessitava com el menjar un retorn ràpid a la Segona Divisió B (situació idèntica a la d’enguany). El club va acumular molt de talent i va quallar la millor arrancada lleugera de la seua història, guanyant els cinc primers partits; en arribar el mes de març, la competició es va suspendre per la pandèmia i l’Alcoyano de Vicente *Parras va ascendir directament sense necessitat de disputar les últimes trobades de Lliga.

El ‘overbooking’ que tenia en eixe moment l’equip de la moral, va obligar a Miguel Aracil a eixir cedit en el seu últim any de contracte (juny de 2021), i el seu primer destí va ser el Benigànim CF, club que li va acollir amb els braços oberts, però que no va acabar sent una elecció encertada per culpa d’una gestió dolenta de la directiva: “A Benigànim vaig estar dos anys; el primer la veritat és que va estar molt bé, arribem al playoff d’ascens a Segona RFEF, però el segon any va ser una mica més desastrós; els directius van abandonar el club i ens van donar l’esquena, anar allí podria dir que ha sigut la pitjor decisió del que porte de carrera futbolística”, afirma Aracil.

Després de no prolongar el seu contracte al Benigànim, el seu següent destí va ser l’Olímpic de Xátiva (agost de 2022), equip en el qual sí que s’ha trobat més còmode -per ser ara un projecte amb major grau d’ambició- però que, en la seua arribada, es va trobar una vegada més amb un autèntic descontrol directiu, motivat per la gestió d’empresaris desconeixedors de la història de l’equip.

El Olímpic de Xátiva és un club històric, va arribar a competir contra el Reial Madrid en la Copa del Rei 2013/14, per la qual cosa s’acosta a la rellevància de l’Alcoià, que també ha tingut molta incertesa per la gent que ha dirigit a l’equip.

En el cas del Olímpic, va ser un equip indi el que va comprar el club l’any 2018, per 296.000 euros. Des d’eixe moment, la situació de l’equip ha estat marcada per les irregularitats en els mandats empresarials quins, més que buscar l’ascens, volien la plusvàlua d’una futura venda, entorpint l’objectiu del Olímpic d’ascendir a Tercera.

Primer va estar l’empresa índia, que va acabar desapareixent del mapa sense donar explicacions, després va arribar un altre empresari noruec, i després va ser comprat per una empresa de Barcelona. Aquests últims solament van durar dos mesos, i, després d’una moció de censura, el club va tornar a les mans de directius del poble de Xátiva i dels socis.

“Els indis hui dia, continuen devent diners; durant els mandats dels empresaris, es prometien sous que no anaven d’acord amb l’estatus de la categoria, i després arribava final de mes i no pagaven”, revela el futbolista.

Aracil juga de migcampista, més concretament de pivot defensiu; malgrat jugar alguna vegada de mitja punta, el seu fort és organitzar el joc des de la medul·lar i destruir el dels rivals: “El meu futbolista favorit és Sergio Busquets, sempre m’ha agradat més fabricar els gols que marcar-los”, aclareix.

El futbolista d’Alcoi ja encarrila la seua quarta temporada consecutiva en l’Olímpic de Xátiva, s’ha convertit en una peça indispensable per a José Rueda, el seu entrenador. Amb vista al futur, Aracil té com a objectiu prioritari ajudar al fet que l’equip aconseguisca l’ascens, repte que, amb el suport de la nova directiva, es fa molt més assequible, però confessa que sempre tindrà el telèfon amb cobertura per a una possible trucada de l’Alcoyano.

“Ara afrontaré la meua quarta temporada a Xàtiva, i la veritat és que em sent com a casa, el meu objectiu a curt termini és ajudar ascendir al Olímpic a tercera divisió, que és on mínim haurien d’estar. A partir d’ací, i més a llarg termini, m’agradaria molt tornar a l’Alcoià. Si et diu l’equip del poble no pots dir que no, és un salt bastant alt des d’on em trobe, enguany han fet un equip molt compensat i ara ells tenen l’objectiu de tornar a pujar a Primera RFEF”, diu.

Miguel Aracil compagina la seua carrera futbolística amb el seu treball, actualment es troba en la localitat d’Onil, treballant en una botiga de roba esportiva. Diàriament, ha d’establir una ruta amb cotxe entre Xátiva, Alcoi i Onil, per a dur a terme totes la feina de casa, una cosa de la qual s’enorgulleix i que, de moment, considera el seu lloc.

“Pensar a llarg termini sempre és una cosa difícil, m’agradaria avançar a nivell futbolístic, però també a nivell professional, i sobretot a nivell personal, crec que això és el més important; pots tindre males ratxes, però si aguantes i aprens d’això t’acaben servint per a millorar en el futur, estic en un bon moment”, conclou.