Encetem curs

Encetem curs a setembre. O cursos. Perquè no sols és l’escolar, també està el polític, el fester, el laboral… D’alguna manera és un inici que ens permet plantejar-se les coses des de la possibilitat d’un canvi. Recorden allò de Burt Lancaster a El Gatopardo: “tot canvia perquè tot continue igual”. Una excepció: Les obres de La Rosaleda, que sembla que continuen igual des de fa ni se sap els segles perquè gens o poc canvia. Però és tema este que necessita no una ínfima columna sinó una enciclopèdia de vint volums, d’aquelles d’altra època, estudiada i elaborada pels set savis de Grècia.

I encetem curs, almenys per la meua part, amb la intenció de veure i viure canvis. Perquè si un reflexiona una mica, canviar és evolucionar, no sempre per a millor, ja ho sé, però almenys la intenció ha de ser aquesta. I m’agradaria trobar-me un govern local una mica menys acomodat, més creatiu, especialment perquè malgrat el que semblava, la plaça ja no està tan segura. També una oposició una mica més constructiva, ja cansen aquests vídeos ensenyant les costures del poble però sense aportar cap solució, que semblen adolescents. I m’agradaria també que la festa soltara llast. I ja sé que per part d’algú hi ha intenció, sí, però continua havent-hi cada espècimen digne de les seqüeles de Juràssic Park que impedix que s’avance al ritme que una societat moderna demanda. I ací l’Ajuntament també s’hauria d’arromangar perquè la festa és del poble per molt que s’hagen cedit poders a una entitat per què la gestione. I m’agradaria que el canvi de comandaments al Deportivo tinguera la seguida escaient i conseqüències esportives a l’alçada, que no son altres que les d’arrossegar al poble fins a fer-lo emocionar.

En fi, que ja veuen, m’agradarien molts canvis però tinc certeses més que raonables que no hi haurà tants. Així que jo, per la meua part, sí que he marcat este propòsit com un dels prioritaris i espere, en pocs mesos, poder compartir els primers resultats. Potser, és cert, a mi m’empente que en poques setmanes estaré a la sisena planta. Així que poca broma a partir d’ara.

I malgrat esta normalitat, amb canvis o sense ells, que ací els relate, em resistix a acomiadar-me sense insistir en la barbàrie que el govern i part de la població israelita està exercint contra el poble gazatí. I em deixa bocabadat com, molts polítics i personalitats públiques, vaja vosté a saber el perquè, neguen la major. A tots els que afirmen que a aquella zona del món no s’està produint un genocidi, el pas del temps els jutjarà molt malament. I encara que de segur els fa el mateix l’opinió de la història, jo, des d’esta talaia els dic la classe de repugnants individus que són. Tant de bo el karma els faça patir a tots, als genocides, als que ho consentixen, als que ho neguen i als que miren cap a altre lloc, la desena part del que aquelles persones estan patint.