‘On la vida ha calat amb força’: complicitat, imatge i paraula

El pas del temps, la memòria, l’amor i la vida travessen l’existència de manera transversal. També ho fa la família. Per això, tots estos conceptes i molts altres protagonitzen i vertebren ‘On la vida ha calat amb força’, una mostra de les germanes Mavi i Begonya Mezquita en la Sala C de la Fundación Mutua Levante.

L’exhibició obri les portes a la sinceritat més íntima de les artistes. Mavi pinta i és professora de dibuix en Sagunt, mentre que Begonya és poeta i professora en València. Els talents de totes dues i una història compartida amb una empatia que només és capaç entre germanes es fusionen en ‘On la vida ha calat amb força’ per a construir tot un fil narratiu que recorre les parets de la fundació. Entre quadres, alguns figuratius, altres abstractes, s’intercalen poemes escrits en valencià que expliquen, amplien o complementen les imatges, nascudes a partir dels versos. Així, en la Sala C de la Fundación Mutua Levante, la imatge i la paraula treballen juntes en una mena de simbiosi sincera que dota d’un sentit especial l’exposició.

‘On la vida ha calat amb força’, més concretament, naix del llibre ‘Feridura’ (2024), de Begonya. L’obra, escrita en vers i en valencià, parla de l’ictus que va patir l’escriptora i de tot el seu procés de recuperació. De fet, feridura és, segons Mezquita, una paraula antiga per a referir-se a la malaltia. Així, divideix el fil narratiu en tres parts: ‘Cutis’ —ictus amb les lletres desordenades—, que tracta el procés de la malaltia; ‘Un desert blau’, que fa referència a la mort del seu pare; i ‘Uns altres jardins’, en la qual Begonya busca eixir del bucle i trobar la vida de nou. “El llibre té una força centrífuga, que va de dins cap a fora”, explica l’autora. I, a partir dels textos de la seua germana, Mavi s’inspira per a trobar les imatges que després pintarà. Unes vegades és una paraula, altres és una escena… Però, en essència, l’artista ho té clar: “La meua germana és la meua musa”. Com bé van dir en la presentació: “Caminem juntes, germanes, còmplices, amigues”.

Així, les Mezquita han organitzat en aquella sala una exposició de trenta peces de petit format realitzades en tècnica mixta, que dialoguen íntimament amb alguns poemes i que retraten de manera simbòlica el que representen la memòria, l’oblit, l’amor i la malaltia per qui siga capaç de deixar-se endur per les imatges.

L’exposició va obrir les seues portes al públic amb la companyia de les dues Mezquita. Va ser una inauguració íntima, sincera, com la mateixa mostra. Amb una xicoteta introducció, les germanes van introduir el tema de les imatges i els poemes per a passar de seguida a la Sala C per posar veu als quadres. Begonya va fer un recorregut per l’espai i els seus versos amb una delicadesa pròpia de qui sosté la vida entre les mans. Va recitar poemes assenyalats davant dels quadres que els identificaven i va oferir una visió molt més completa del que era el missatge d’’On la vida ha calat amb força’.

L’exposició estarà disponible hasta el 3 d’octubre de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores en la Sala C de la Fundación Mutua Levante per a tots aquells que vulguen submergir-se en la intimitat i la veritat de les dues artistes.