Jordi Verdú penja la cartera després de 38 anys de repartiment
A la fi d'agost es va jubilar l'últim carter funcionari d'Alcoi. Amb ell s'acomiada una manera d'entendre l'ofici marcada per la vocació, la proximitat veïnal i el tracte humà diari
El so d’una traca, un esmorzar improvisat a les portes de la seu de Correus en El Terrer i les bromes dels seus companys van marcar l’últim dia de treball de Jordi Verdú Sáez. Era el 26 d’agost i s’acomiadava, amb 60 anys acabats de complir, d’un ofici que ha exercit durant 38 anys: el de carter. Amb la seua jubilació, Alcoi perd a l’últim carter funcionari de la ciutat, una figura cada vegada més rara en temps de contractes temporals i plantilles ajustades.
“Jo tenia clar que quan complira els 60 m’anava a jubilar”, confessa amb serenitat. La decisió no és fruit del cansament, sinó de la convicció d’haver complit un cicle. Verdú va entrar en Correus al juliol de 1987, primer com a contractat per a cobrir la baixa d’un funcionari. A penes tenia 21 anys i aquella era la seua primera experiència laboral. Poc després va aprovar l’oposició, quan encara quedaven places vacants a Alcoi. Des de llavors, mai ha deixat la seua ciutat natal.
La seua història personal enllaça amb un fil familiar: el seu avi matern, Juan Sáez, va ser carter rural a Alatoz (Albacete), encara que la repressió franquista va truncar la seua carrera. “Potser vaig heretar alguna cosa d’eixa vocació”, reconeix. També un oncle polític treballava en Correus i va ser qui li va passar la instància que, emplenada i entregada, acabaria marcant el rumb de tota una vida.
Durant 14 anys va repartir en el barri de Santa Rosa i les dues últimes dècades en la Zona Alta. “Allí em coneixen més”, explica. El que més valora del seu treball és, precisament, el contacte humà: “He vist créixer als fills de les famílies, casar-se, formar les seues llars… Jo els portava cartes en totes eixes etapes. I amb les persones majors, moltes vegades feia de psicòleg. Et comptaven els seus problemes i jo almenys els escoltava”.
Eixe vincle humà, assegura, és el que més s’està perdent en l’ofici. “Ara la protecció de dades o les noves tecnologies dificulten el tracte directe amb el client. I això era el bonic: passar quasi cada dia pels mateixos carrers i sentir-te part del barri”.
Anècdotes no li falten. Recorda una carta extraviada durant deu anys que va arribar des de Barcelona i que va entregar finalment a la destinatària. Era un missatge d’amor d’un alcoià a la seua núvia en temps de servei militar. “L’emoció va ser molt gran”, evoca. També les cartes als Reis Mags, que abans arreplegaven els carters i que, encara que en menor mesura, “encara perduren”.
En quasi quatre dècades d’ofici, Jordi Verdú ha vist com la professió es transformava radicalment. L’arribada d’internet i les xarxes socials va fer que el correu de paper “caiguera en picat”, admet. Després va arribar la pandèmia, que va posar a prova a la plantilla, i més recentment l’auge del comerç electrònic, que va disparar la paqueteria. El problema, denúncia, és que eixe increment de volum no s’ha traduït en un reforç de personal. “La companyia està infradotada. Hem patit anys de protestes per la falta de treballadors. Se’ns exigia més amb menys recursos”, lamenta.
Malgrat tot, mai va voler canviar el carrer per un taulell. “Ni atenció al client ni oficines: preferia estar fora, encara que ploguera, nevara o es desbaratara la moto de repartiment. Eren inconvenients de l’ofici”.
Després del comiat que li van brindar els seus companys, aquest mateix divendres té previst celebrar la seua jubilació amb un menjar en el bar dels Salesians al costat de familiars i amics. Un adeu festiu que simbolitza també un canvi d’era per al servei de Correus a Alcoi. “És una llàstima que s’estiga perdent l’ofici d’origen, eixe tracte diari i personal. Ara tot ha canviat”.
Amb ell marxa no sols un carter, sinó un testimoni privilegiat de la vida quotidiana d’Alcoi durant quasi 40 anys. Un veí que no sols entregava cartes o paquets, sinó també companyia i escolta. Eixe que, encara que ja no vista de groc, continuarà sent recordat com “el carter de la Zona Alta”.