De safari
Que la fauna silvestre autòctona està recuperant-se és una veritat incontestable de la qual puc ser testimoni. De dia veig voltors i rapaires flotant pel cel, però per les nits, quan vaig a Benilloba vorejant L’Ull del Moro i La Serreta, pel Revoltat, és com si anara de safari. No és el Serengueti, però quasi. Em trobe de vegades amb tot un mostrari d’animals que m’obliga a ser molt prudent per una carretera per la que podria conduir amb els ulls tancats, perquè la creua de sobte, sense avisar, un porc senglar de 150 kilos, o la mare i sis o set porquets darrere trotant tan tranquil·lament sense fer cap cas del cotxe.
Una nit vaig veure una cosa gran, plantada al bell mig de l’asfalt, que em va semblar un ratpenat enorme, o un vampir, el comte Dràcula en persona. Vaig haver de parar el cotxe, un poc sobresaltat per la visió, li vaig tirar els llums, llarga i curta, llarga i curta, i allò va extendre unes ales d’impressió que ocupaven més de mitja carretera. Era un búfol, majestuós, que va alçar el vol i va passar pel damunt del cotxe fregant el parabrises; una cosa excepcional, perquè normalment veig mussols i òbiles, que des de la rama d’un pi miren passar el cotxe com dient: “On va éste a estes hores?” Fins i tot he vist una tortuga vora el riu d’un tamany considerable, no com la tortuga de Darwin, però més gran que qualsevol tortuga del terreny que he vist mai. Un tortugón. Però sobretot, el que més es veuen son raposes. Uns animals fascinants amb unes cues exuberants de boniques que creuen la carretera per davant del cotxe com fantasmes nocturns. Resulta que els conills, que se’n veuen a tota hora, van molt ara pels bancals que hi ha vora la carretera perquè ahí no hi ha escopetes, i les raposes ho saben i van a per ells.
I tot això em ve al cap ara perquè l’altre dia vaig anar a l’únic estanc que hi ha entre el pont del Viaducte i La Ponderosa, i quan vaig entrar, un furó va passar corrent per davant dels meus peus. Sí, un furó. Àgil, nerviós, mig domesticat ja, com fan als pobles del Magreb, que tenen mosteles en lloc de gats per a evitar rates i ratolins. I la xica de l’estanc diu que no en veu ni un.
XIMO LLORENS. Periodista