El fisio del Milan, d’aprenentatge a Alcoi

El fisio del Milan, d’aprenentatge a Alcoi. Un tros molt xicotet –o gran, segons es vulga mirar– d’un de les icones de l’esport mundial, com és l’equip de futbol del Milan, ha passat els dos primers dies d’aquesta setmana a la nostra ciutat. Així, dit d’aquesta manera, sona a grandiloqüent. Damunt no es tractava de cap de les seues estreles, ni tampoc d’un dels seus tècnics o dirigents.

Era simplement el seu fisioterapeuta, Armando Sciacca, el professional que s’encarrega de vetlar per les cames i els músculs, entre altres cracks mundials de Modric, i que eixe temple del futbol mundial com és San Siro, puga gaudir d’una de les ments més privilegiades del planeta futbol.

Donat el rang del personatge en qüestió, amic personal d’un campió del món com el francés Giroud o d’una estrela mediàtica com Ibrahimovic, a més les seues mans han “acaronat” les cames de diversos jugadors de l’ATP, la seua anterior ocupació abans de fer el salt al futbol, entre ells el mateix Novac Djokovic, fa pensar que la seua presència a la nostra ciutat era per a asseure càtedra i impartir un curs a àvids professionals de la fisioteràpia amb ganes de saber els mètodes del seu èxit.

Res més lluny de la realitat. Armando Sciacca, sens dubte el fisioterapeuta més mediàtic de la lliga italiana, es va posar en mans de l’alcoià Jordi Reig, tot un pioner de les tècniques invasives i ecogràfiques a Espanya, que al seu torn és un referent a nivell mundial en aquesta mena de pràctiques de fisioteràpia.

Al costat de tots dos, com a convidat privilegiat, Alejandro Vilaplana, fisioterapèuta de l’Alcoyano, club que fins a juny de 2026 té signat amb Fisiojreig un contracte com a clínica externa oficial per als futbolistes del primer equip, realitzant valoracions i revisions per a assegurar el seu òptim estat físic i previndre lesions.

Jordi Reig i Armando Sciacca es van conéixer l’estiu passat a Dénia. Un amic comú els va presentar. El “feeling” va ser immediat i d’eixa amistat va sorgir aquest curs intensiu que va portar a l’italià fins a la nostra ciutat durant dos dies.

En un quasi perfecte castellà, Sciacca, sicilià de naixement, va contar que porta cinc anys com a fisioterapeuta del Milan i que en la primera plantilla hi ha sis titulats més.

Va confessar que “per llei” a Itàlia no està permés que els fisioterapeutes puguen practicar tècniques invasives com la punció seca amb agulles estèrils, l’Electròlisi Percutània intratissular (EPI) amb agulla d’acupuntura guiada per ecògraf o neurmodulació, on s’apliquen estímuls elèctrics o magnètics.

En aquestes tres tècniques, Jordi Reig, és tot un pioner a nivell nacional i un professional molt reconegut. De fet, l’alcoià va realitzar el primer curs a Espanya en 1999 de punció seca i el tercer d’electròlisi en 2008. “El vostre país –explica Armando Sciacca– és un referent a nivell mundial. Esteu cinc, deu i quinze anys per davant de la resta de països. És normal que fisioterapeutes de tot el món vulguen vindre ací per a formar-se. Nosaltres a Itàlia ho teníem prohibit per llei però la situació està començant a canviar, encara que siga de portes cap a dins”.

Assegura l’italià que eixa mirada rigorosa de les autoritats italianes ve obligada per la invasió de jugadors estrangers en la seua lliga. “Com en altres països es permet, quan un jugador estranger fitxa per un equip de la lliga italiana, es porta al seu propi fisioterapeuta i els clubs s’han trobat amb plantilles de vint fisioterapeutes en els seus equips”, revela el sicilià.

La nòmina d’estreles mundials als quals ha tractat és molt extensa –va ser també el fisio de Morata en la seua etapa en el Milan– i ara ha d’afegir una altra més, després del fitxatge com “rossoneri” de Modric, un dels grans moviments futbolístics del passat estiu. “És un encant de persona, molt normal. El que diferencia aquestes grans estreles de la resta de futbolistes, almenys al que el meu treball es refereix, és que són ells els que et diuen el que has de fer. Coneixen perfectament el seu cos i et diuen, hui tracta’m això i allò i demà fem l’altre. És el gran secret de molts d’ells, que amb 40 anys continuen sent estreles mundials”, apunta Armando Sciacca.