“Si ens fan açò a nosaltres, què els estaran fent als 11.000 palestins empresonats?”

El darrer 8 d’octubre va fer dos anys des que va començar l’atac indiscriminat de les forces israelianes contra Palestina. Des d’aleshores, la situació ha estat en el punt de vista mediàtic, polític i social en l’agenda diària. L’opinió pública ha anat esdevenint cada vegada més propalestina i una gran mostra d’això ha sigut la Global Sumud Flotilla, un equip de gairebé cinquanta vaixells tripulats per activistes que buscaven portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza i obrir així un corredor per al subministrament constant de la zona. A bord d’un d’ells anava Juan Bordera, diputat autonòmic a les Corts per Compromís i veí d’Alcoi, que ara que està de volta i “intentant dormir i menjar”, però també “molt content d’haver participat d’esta missió”. Parlem amb ell sobre l’experiència.

– Com és esta tornada a la normalitat després d’haver format part de la flotilla?
– Per una banda, el suport de molta gent és una espenta, és un aliment. Però per l’altra banda també n’hi ha declaracions, sobretot ací, en les Corts, de gent del PP, gent de Vox… Com el del ‘Gordo de Auschwitz’ que l’altre dia es va fer tan viral. Ni tan sols amb totes les evidències que tenim que el genocidi que està patint-se allà és absolutament criminal i que les xifres de víctimes estan infra-contades li atorguen dimensió a la tragèdia.

–Vosaltres estàveu al vaixell que, segons un influenciador israelià, no portava cap mena d’ajuda humanitària, però vosaltres assegureu que sí. Conta’m una miqueta com va ser això.
– Sí, estàvem lligats de mans en el vaixell, perquè el nostre, al ser dels més grans i dels que més persones portava, va ser dels primers a ser interceptat, a unes 74 milles nàutiques de la costa de la Franja de Gaza. Allà el que fan és immobilitzar-nos. Una volta estem ja al port d’Asdod, nosaltres estem a la part de dalt de la coberta i a baix, en l’habitació dels xics, fan este teatre absolutament sense cap mirament, perquè estem dalt, estem escoltant el que ells estan fent. De fet, trac el cap per una finestreta per veure què està passant i sentim que diuen que no portàvem ajuda humanitària, que l’únic que portàvem eren les nostres coses, la roba i tot això. Però el que havien fet era ficar un cordó policial, una banda, en les habitacions on estava l’ajuda humanitària, perquè no volien que l’influenciador de torn este s’equivocara i entrara a l’habitació que no tocava. Era un teatre. Després, alguns sí que van tindre l’oportunitat d’anar a recollir alguna de les coses que portàvem, però altres persones del vaixell no van tindre l’oportunitat perquè realment no volien que ningú baixara.

– Per què decideixes embarcar-te tu en la flotilla?
– Jo duc molt de temps preocupat per esta qüestió. L’estructura de lleis internacionals és prou mínima, no tenim gaires garanties. Si les poques lleis que tenim se les bota un estat, arriba a un punt en què al final no és només la lluita del poble palestí, sinó que volem parar això abans que es denigre encara més, perquè ens afectarà a tots.

– Com va ser el recorregut fins a arribar allà?
– Es va allargar una miqueta per moltes raons. La principal és que érem quasi 50 vaixells, però al final n’hem aplegat 43 o 44 perquè alguns són comprats de segona mà, reparats uns pocs dies abans d’eixir del port per voluntaris. Aleshores, hi ha hagut alguns problemes tècnics en la gestió d’alguns dels vaixells que han endarrerit un poc la missió. També cal recordar que el Mediterrani en setembre no és el millor moment per a navegar-lo, perquè comencen a haver-hi tempestes. De fet, n’hi va haver una en Grècia que ens va fer esperar dos dies, que és precisament quan ens ataquen en aigües internacionals. L’altra raó per la qual hem aplegat alguns dies més tard és perquè hem patit atacs. Un en aigües territorials de Tunis, atracats en un port: dos vaixells de la flotilla van ser atacats per xicotets explosius llançats amb drons. I després en aigües internacionals ja a prop de Creta també vam ser atacats, que és l’experiència més terrorífica que he tingut jo dins dels vaixells: veure com a una milla de distància ataquen amb 14 explosius diferents i cada 15 minuts li cau un artefacte a una de les naus que tens davant. Va ser una pel·lícula de terror veure com cauen explosius a vaixells en què saps que va gent que vols i amb la que no pots contactar en eixe moment. I que tampoc saps si el següent explosiu et caurà a tu.

– Una vegada que arribeu allà, com és la rebuda?
– Apleguem al port d’Asdod, en el nostre cas, després de 20 hores segrestats en aigües internacionals. Una vegada arribem és quan comença l’intercanvi entre militars i policia, i allà és quan es nota el canvi de tracte. Els militars no ens van fer res perquè sabien que estaven sent gravats, era un ambient en què no sabien on estaven les càmeres. Però una volta ja tenen el port controlat i saben que estan en casa, comencen els colps. A mi, en concret, un a les costelles, a un company meu quasi li trenquen el braç, a Greta Thunberg li peguen patades en terra mentre l’obliguen a besar la bandera d’Israel i l’escupen i li diuen ‘Puta’… I comença el trajecte pels ‘checkpoints’: ens despullen, ens lleven tot l’equipatge i tiren coses a la brossa i comencen a presentar-nos papers… Després, ens fiquen en un furgó i en una mena de gàbies de dos metres per dos metres i ens n’anem a la presó de Ktzi’ot, que és una presó de màxima seguretat que està entre la Franja i Egipte. Ahí passa el més dur. Moltes vegades entraven amb gossos, amb rifles teledirigits, t’apuntaven a un metre de distància, esprais pebre… El més terrible des del nostre punt de vista ha sigut el tractament a la gent que tenia alguna malaltia. Ens van arribar a dir la frase que s’ha fet molt viral que “els animals no necessiten doctors”. Nosaltres pensàvem que, si ens fan açò a persones d’Occident amb drets reconeguts parlamentaris, què els estaran fent als 11.000 palestins que tenen empresonats?

– I com heu rebut vosaltres des d’allà l’acollida de la gent? Tant per a bé com per a mal.
– Sabíem que hi hauria atacs, hi hauria ridiculitzacions de la flotilla… Però l’altra part ha sigut molt més positiva del que esperàvem. Hem rebut encara més alegria i sorpresa amb tot el fenomen positiu que ha suposat no només la flotilla sinó les manifestacions arreu del món. Però, en concret, Europa ha sigut molt potent.