La vall on recercaven la felicitat
La boira amaga a la nostra mirada les muntanyes que l’envolten. Però sabem que està aquí, com any rere any, esperant als entusiastes que porten la festa d’Alcoi al sanatori. És Fontilles un enclavament màgic a la Vall de Laguar.
¿Per què tornem si a penes queden casos de lepra i de la resta; geriàtric, malalties mentals… en podem trobar al nostre entorn? Eixa és la pregunta que qualsevol que ha deixat de creure, qualsevol que no ha posat mai els peus a aquell espai ens fa cada vegada que el mes d’octubre trau el nas i anuncia la visita.
No és fàcil d’explicar, té molt a veure en el sentir i molt poc amb la raó. Però una vesprada llunyana una senyora nonagenària, seguda a una cadira de rodes i davant la que jo vaig fer una genuflexió per escoltar-la, em va dir: “Tornen, tornen vostès perquè porten felicitat”. Així de senzill, així de contundent.
A un mon cada volta més insolidari, més egoista, més individualista, més portat per la immediatesa, per l’efímer de les xarxes socials, per la falsedat on ens està portant la IA, la felicitat és un valuós bé a perseguir. ¿Quin és el número de gent feliç que paga la pena l’esforç que es fa per organitzar i portar avant esta visita? Cadascú en té un distint, és obvi. El meu és el més baix, tan sols una. Sembla poc però per a mi és molt. Si cadascú ens ocuparen de compartir felicitat amb una persona aliena a nosaltres, tal volta estaríem parlant de viure a un món més humà. I eixe tan senzill és l’objectiu, el meu objectiu.
No vull convèncer a ningú, ni tan sols a mi mateix. I no soc cec al el que no està funcionant als darrers anys. Sé que és el moment de fer autocrítica i canviar el format de la visita, però això no vol dir, de cap manera, acabar amb ella.
Si una cosa ha tingut i en menor mesura encara té, la societat del nostre poble, és la d’abastar somnis impossibles. I aquest de la Penya Fontilles d’ajudar a erradicar, no la lepra, que això és feina de metges i sanitaris, però sí, l’aïllament, el rebuig, l’abandono que aquella gent patia, és el que ens mou. I si en algun moment, les muralles que encara es mantenen al voltant del emplaçament, aprofitaren per a que no isqueren els infectats, hui i de manera figurada, han de servir per a que l’egoisme i la indiferència no traspassen aquells portes grans i es mantinga verge la vall on els alcoians portaren la felicitat.