Alcoi, el nou paradís del ciclisme professional

Va ser Llance Armstrong qui amb el canvi de segle va abandonar la luxosa Niça per a instal·lar-se en un vell palauet en el barri jueu i situar a Girona com a nou paradís del ciclisme professional. Després li van seguir Andorra i en els últims anys la Costa Blanca s’ha posat de moda, sent el lloc triat per la majoria d’equips amb llicència UCI World Team per a realitzar la seua stage hivernal buscant el sol i les bondats de la seua excel·lent climatologia. La cinquena fulla del trévol perfectament podria considerar-se a la nostra ciutat, seu del Natural Greatness-Rali-Alé, un dels equips més longeus del ciclisme amateur i formador de corredors que han volgut continuar vivint ací, malgrat que les seues respectives carreres han començat a enlairar en equips professionals

A principis d’any vam conéixer la història d’un xaval de 17 anys, Yasu Vervoort, considerat com una de les grans promeses de l’escamot belga, membre de l’Acadèmia de Evenepoel, que apadrina aquest as del ciclisme, tres vegades campió del món, europeu i olímpic, a més de guanyador de la Volta a Espanya i de clàssiques com Lieja-Bastogne-Lieja. Seguint els passos del crack del ciclisme mundial, instal·lat a Calp, va acabar descobrint els encants de la nostra zona, menys sorollosa i amb preus més assequibles que la costa, i des de finals de l’any passat té casa en el *Baradello, des d’on prepara el seu ampli calendari internacional, encara que la covid li va deixar aquest estiu fora de combat en la part més important de la temporada.

Ara s’ha sabut que el seu cas no és l’únic i que altres ciclistes, ja instal·lats en l’escamot professional, s’han deixat seduir per Alcoi i la seua comarca, convertint la nostra zona en un lloc de moda. Parlem del mallorquí Álvaro Sagrado i de l’anglés Louis Sutton, el seu company d’equip, el francés Paul Hennequin, als quals se’ls sumarà en les pròximes setmanes un altre ciclista britànic, Oliver Stochwell, del Bahrain Victorius.

La història dels dos primers es remunta a fa quatre anys, en 2021, quan l’alcoià José Vicente Peidro els va captar per a la seua formació amateur, llavors sota la denominació de Netllar Telecom-Alé. Tant Álvaro com Louis eren dos xavals inquiets als quals els agradava molt fer esport, però que no acabaven de trobar el seu lloc dins de l’activitat física, fins que la pandèmia, com a moltes persones, els va canviar la vida per sempre, si és el cas per a bé, ja que un any després ja eren a la nostra ciutat fent els seus primers passos en l’escamot amateur.

“Encara que érem una formació amateur, José Vicente ens feia sentir que estàvem en un equip professional. Teníem pis per als quals érem de fora, bicicleta, equipament, bon material… A les carreres anàvem tots junts un dia abans en furgoneta. Si tenies una caiguda, l’endemà tornaves a tindre una bici nova. Es cuidava molt els detalls i et feia sentir com si fores un ciclista professional. Tot el que sé de ciclisme li ho dec a ell, per a mi és una espècie de pare esportiu al qual li he d’haver pogut complir un somni”, assegura Álvaro Sagrado.

Eixa voluntat per ser ciclista professional ha acabat per arrossegar a tota la seua família. Van vendre la seua casa a Mallorca per a comprar un habitatge a la nostra ciutat, on han fixat la seua residència des de fa uns mesos. Damunt, la seua parella és alcoiana. “A Mallorca és cada vegada més complicat viure. Hi ha massa turisme. A l’estiu és impossible i a l’hivern comença a succeir el mateix. Sent ciclista intentes agafar carreteres menys transitades, però comencen a estar plenes d’autobusos de turistes. Va ser la raó per la qual decidim mudar-nos. També ací he trobat a una segona família. Arribes a Mallorca i cada vegada els vincles són menors”, relata.

Louis Sutton és d’una xicoteta població situada a mitja hora de Londres. Una amistat va ser la que li va parlar a José Vicente Peidro d’un xaval de 19 anys que començava a despuntar amb tot just un parell d’anys d’experiència damunt d’una bici. “Estic encantat de viure a Alcoi. Em sembla una zona meravellosa. Ací hi ha millors carreteres, muntanyes i és una ciutat còmoda de viure. Estem a menys d’una hora de l’aeroport. Segurament, de no haver fet aquest pas, de vindre’m a Alcoi hauria tingut molt complicat ser professional. A Anglaterra a penes corres 20 carreres i a Espanya hi ha 60, la diferència és abismal”, confessa en un cada vegada més ben castellà.

Viu de lloguer però no descarta adquirir un habitatge en propietat en un futur. Els seus pares acaben de tornar a Anglaterra després de passar uns dies a la nostra ciutat. Louis Sutton hauria pogut triar residir al País Basc, el bressol del ciclisme a Espanya, arran del seu fitxatge per l’històric Euskaltel-Euskadi, una religió per a la legió d’aficionats que arrossega. No obstant això, va decidir tornar als seus orígens, on va començar tot fa quatre anys, que li va obrir dos després les portes de l’equip francés del AVC Ais de Provença.

A l’octubre de 2024, la seua victòria en la general en la prestigiosa Volta a Bidasoa, sent segon en dues etapes, va ser el passaport que va catapultar el seu fitxatge per dues temporades per la formació taronja. L’any passat va ser el de la seua consagració. Va guanyar també en la Volta a Castelló, va ser segon en una etapa de la Carrera de la Pau a la República Txeca i tercer en la cinquena etapa del Tour de l’Avenir, com a membre de la selecció anglesa, on va jugar un paper clau en el triomf final del seu compatriota Joseph Blackmore.

També va disputar el Mundial de Zuric amb l’equip sub’23 anglés i el seu nom va saltar als grans mitjans de comunicació després de destacar en el Tour de Gran Bretanya, sisé a dues etapes del final, després de protagonitzar una brillant escapada al costat de Remco Evenepoel i Julian Alaphilippe. L’endemà, va tornar a intentar-ho i per uns quilòmetres va arribar a liderar la carrera, però una caiguda, el va obligar a abandonar.

La recompensa al seu gran any va ser el fitxatge per l’Euskaltel-Euskadi com a aposta de futur. Va tindre una estrena prometedora, 61é de la general en el Volta a Andalusia i 15é en la Volta a Taiwan, però l’atropellament d’un conductor que es va saltar un stop, saldat amb un traumatisme al cap, han marcat la seua primera temporada com a professional. “Potser em vaig ficar massa pressió a partir de llavors, vaig voler demostrar moltes coses i al final no m’ha eixit la temporada que esperava”, confessa Sutton, amb un cos privilegiat per a les clàssiques. “He tingut l’oportunitat de córrer a Bèlgica i em va fascinar”, explica.

Álvaro Sagrado és la regularitat personificada. Més aviat amb cos d’escalador, el seu són les generals. Eixa regularitat li va portar en 2024 a acabar l’any en el més alt del ránking de la Federació Espanyola de Ciclisme en les categories Elit i Sub’23 amb l’equip alcoià del Brocar-Rali-Alé. A més va guanyar etapes en la Volta a València i Segòvia, va aconseguir 13 podis i 19 Top-10. La seua gran temporada li va portar a fitxar per l’equip de casa: l’Illes Balears-Arabay.

L’any de la seua estrena com a professional a punt va estar de donar la campanada a l’agost passat en la Volta a Portugal. Va acabar 17é de la general però va poder acabar en el Top 10. Un trencament de la cadena poc després de meta en l’etapa reina li va fer perdre 6 minuts perquè el seu cotxe no va poder arribar abans. Un mes després va aconseguir rescabalar-se d’eixe mal sabor de boca i va acabar tercer a Romania en la Turul Romaniei. “Veure’t amb els millors és una motivació, però intent no obsessionar-me amb la competició. És la vida que he triat i el ciclisme per a mi és una professió. No és fàcil, són molts sacrificis i massa dies allunyat de casa. No tots suporten eixa pressió”, admet.