“El karate m’ha ensenyat serenitat i disciplina”

Quan David Ferrando va acabar la seua kata final, va tancar els ulls i va respirar. Va escoltar el silenci i la seua respiració mil·lèsimes de segon abans que arribaren els crits i aplaudiments des de la graderia. “Eixe va ser el moment més emocionant, quan en tancar els ulls en la posició de mokuso vaig escoltar a tota la gent animant-me. Va ser impressionant.” recorda.

Ferrando es va alçar amb el títol sènior del Campionat d’Espanya IFK 2025, 4t a 1r kyu, que es va celebrar a Alcoi el mes d’octubre passat. Fer-ho a casa, davant la seua família, amics i companys de l’escola Kan-Do, li va donar un sabor especial. “Va ser una alegria immensa per poder viure eixa experiència envoltat dels meus”, explica.

En el karate, el kata no és només tècnica. És control, precisió i introspecció. “La ment és fonamental. Pots tindre el cos preparat, però si no tens la ment centrada i alliberada de pensaments intrusius, no pots executar bé el kata”, exposa David Ferrando.

Aplica també eixa filosofia fora del tatami. “El karate m’ha aportat estabilitat, concentració, disciplina i serenitat. M’ha ensenyat que sempre es pot donar un poc més”. De fet, en el *dojo on entrena pot llegir-se una frase del sensei Benjamín Francés que resumeix actitud: “Quan no pots més, comença l’entrenament”. Per a David Ferrando, “eixa mentalitat et canvia la manera d’enfrontar-te a la vida, perquè tingues ensenya que després de deixar-te la pell i l’ànima, encara pots seguir”.

La constància és la clau en el seu camí. Entrena en el gimnàs Ben Gym, combinant la part tècnica amb el treball de força, elasticitat i concentració. “Intentem equilibrar el físic i el mental”, explica David, qui, reconeix també que, com succeeix en tot, va haver-hi instants en els quals la motivació flaquejava abans del campionat. “És molt dur en uns certs moments, perquè el cap no sempre acompanya al cos, però trobes la força per a seguir en la gent que t’envolta”, confessa.

A vegades eixa forma de vida es transforma en una sort d’obsessió ben portada. “Record que, just abans del campionat, vaig fer el camí de Sant Jaume amb dos amics. Després de caminar trenta quilòmetres al dia, a la nit feia katas en l’alberg. I res més aterrar a casa, vaig ser directe a l’entrenament”, compte entre riures David Ferrando. Per a ell no és tant un sacrifici, sinó una decisió. “Clar que renúncies a algunes coses, però ho fas perquè estimes el que fas”.

Viatge d’anada i tornada

La seua relació amb el karate va començar de xiquet, sota la guia del Shihan José Valero, a qui reconeix com la base de la seua formació. “Amb ell vaig aprendre els valors del Kyokushin: la humilitat, la disciplina, el respecte i la no violència”, recorda. Després, la vida ho va portar per altres camins, fins que el *sensei Benjamín Francés i la família de Kan-Do li van retornar la passió per aquest art marcial. “Gràcies a ells he recuperat la il·lusió i el caràcter competitiu, però no amb els altres, sinó amb mi mateix. L’important no és guanyar, sinó donar la teua millor versió”.

Eixe esperit també es va reflectir en el podi del campionat. “Va ser un honor compartir-lo amb Aaron Gimeno, un amic de tota la vida, i amb Manuel Berenguer, a qui tenia com a referent juntament amb Benjamín. Tres companys del mateix dojo en el podi va ser una sensació genial”, recorda amb orgull.

Ferrando insisteix que el karate no sols és un esport, sinó una eina d’equilibri emocional. “Vivim en un món d’immediatesa, on tot va de pressa i costa gestionar les emocions. El karate t’ensenya a respirar, a esperar el moment, a dedicar-li temps a cada cosa i a confiar en tu mateix”.

Comunitat en creixement

El Campionat d’Espanya celebrat a Alcoi va demostrar que el karate gaudeix de bona salut en la zona. “Les noves generacions venen trepitjant fort”, assegura. Ja hi ha molts xiquets i xiquetes competint a nivell nacional i internacional, fins i tot en mundials. Tant de bo això ajude al fet que la societat s’interesse més i s’anime a practicar-ho”. A ells, Ferrando els demana que gaudisquen, que aprenguen de cada mestre i de cada company i que no es rendisquen.

Fora del tatami, David Ferrando es defineix com una persona tranquil·la i pròxima. “M’agrada la naturalesa, el futbol, una ruta per la muntanya o quedar amb els amics. Però, sobretot, passar temps amb la meua filla”, confessa. A ella, precisament, li dedica aquest títol, al costat dels seus pares i amics. “Són els qui pateixen el meu dia a dia, els qui em donen suport en els moments dolents. La meua filla és la meua major força per a seguir avant”.

Ara la seua mirada està posada en la Nintai Cup que se celebrarà al desembre a Catalunya. Espera que tota l’escola Kan-Do torne a signar un gran paper. Però més enllà dels títols, la qual cosa de veritat li motiva és continuar aprenent.

Perquè per a David Ferrando, el karate no és un destí, sinó un camí afortunadament interminable de respecte, serenitat i esforç silenciós. Un art que li ha ensenyat, com repeteix el seu mestre, que quan no pots més és quan de veritat comença l’entrenament.