La història interminable del Judo Club Alcoi
Hui es commemoren els seixanta anys d'una entitat que ha aconseguit que més de 3.000 alcoians hagen practicat un esport recomanat per la Unesco pels seus valors
La història interminable del Judo Club Alcoi. Com en la popular novel·la de Michael Ende, després portada al cinema amb èxit sota el títol de La història interminable, el Judo Club Alcoi continua escrivint el seu propi relat sense perdre un àpex dels valors de respecte i de companyia que han acompanyat a una de les entitats esportives més arrelades a nivell local, que en aquest 2025 està de celebració en commemorar sis dècades de vida.
Per a celebrar eixa particular història interminable del judo alcoià s’ha preparat per a hui un final de festa amb el qual es pretén repassar eixos 60 anys de passió, d’amistat i de valors en dues activitats. Una, des de les 11,30 del matí a peu de tatami, el lloc on millor s’expressen aquests practicants d’un esport de lluita recomanat per la Unesco, amb un entrenament especial en el poliesportiu Francisco Laporta, que reunirà veterans de diferents èpoques.
Per a a partir de les dues de la vesprada, traslladar-se aquesta festa d’aniversari fins a la Filà Abencerrajes, on tindrà lloc un “dinar de germanor” al qual han confirmat la seua assistència més de 150 comensals, entre ells alguns molt especials, com són el president i el vicepresident de la Federació Valenciana de Judo, Salvador Gomar i Vicente Carratalá, a més del regidor d’esports, Alberto Belda, i de l’alcalde Toni Francés, practicant de judo en la seua etapa com a escolar, així com una sorpresa que des del Judo Club no s’ha volgut revelar i que té a veure amb la presència d’algú que sap el que és assaborir la glòria olímpica en un esport que està estretament vinculat amb la considerada major manifestació esportiva en el món.
Serà un dia de retrobaments però també de compartir experiències i de continuar mirant cap avant com en el seu moment van fer dos pioners, militars destinats a la nostra ciutat per a més senyals, Antonio Morillo i José Ordóñez, noms als quals hauríem d’afegir el de l’alcoià Francisco Sanjuán, que va ser la persona que va captar a tots dos i que va aconseguir el suport de l’Associació de Pares de Família del barri de Santa Rosa perquè una vintena de xavals pogueren utilitzar una part de l’antiga fàbrica coneguda com La Mistera, terrenys en els quals anys després es va edificar l’Església Parroquial de Santa Rosa, al carrer Juan de Juanes.
Era l’any 1965 quan es van forjar els modestos orígens del Judo Club Alcoi, entre cristalls trencats i unes instal·lacions que portaven anys tancades i que obligava a entrenar amb roba abundant per a no constipar-se i calcetins per a caminar per damunt d’un vell tendal de camió, que va exercir com a primer tatami.
Podria dir-se que aquells xavals van ser uns avançats al seu temps perquè ni tan sols estava establida la Federació Valenciana, que va arribar amb posterioritat. Allí van estar dos anys, fins que Educació i Esport va oferir unes instal·lacions que tenia al carrer Sant Vicent, en la coneguda Llar del Productor, passant a compartir espai amb esports com la boxa o l’halterofília.
Es podria afirmar que la seua expansió va ser ràpida. En col·legis com La Salle, Salesians i Sant Roc es va començar a impartir classes de judo entre els seus alumnes i prompte van arribar els primers títols a nivell competitiu. En 1972 es va produir una altra mudança, ara al poliesportiu Francisco Laporta, amb la gimnàstica artística de veïns. Allò no va acabar d’agradar al col·lectiu, que ja començava a obtindre resultats destacats, fins i tot a nivell nacional.
Fins que en 1979, un grup de socis va decidir prendre la iniciativa i el club es trasllada fins al que hui dia, quaranta-sis anys després, continua sent la seu del Judo Club Alcoi, al principi del carrer Oliver, a l’esquena d’una de les principals artèries de la ciutat.
Un dels judokes que van liderar aquell moviment clau per a la consolidació i el creixement de la seua pràctica a nivell local va ser Roberto Botella, el primer contacte del qual amb el judo li va arribar 1966 després de practicar de xiquet el futbol. Són quasi sis dècades de dedicació plena a un esport que va viure la seua expansió definitiva en la dècada dels 90, amb el foment de la base com a prioritat, convertint-se en un model que li ha portat fins a convertir-se en el tercer deporte més practicat a nivell escolar a la ciutat.
Han sigut model d’organització interna amb entrenadors titulats, a l’hora de portar el seu esport als col·legis i de la promoció del judo entre els més xicotets amb una lliga pròpia, que en definitiva ha sigut la seua pròpia pedrera. Es calcula que al voltant de 3.000 alcoians o potser alguns més han practicat el judo en algun moment de la seua vida. En el col·legi La Salle són més de cinc dècades ininterrompudes formant a alumnes en el judo. Actualment en El Romeral entrenadors del club imparteixen classes d’extraescolars, igual ocorre amb la veïna Banyeres i en el Complex Eduardo Latorre.
Una labor a la qual cal sumar la participació dins del programa de la Escola Poliesportiva d’Iniciació (EPI), amb el qual el Centre d’Esports promociona la pràctica esportiva en els alumnes de Primària. A més, el Judo Club Alcoi forma part dels programes “Esport a l’Escola” i “Esport a l’Escola+1”, dependents de la Generalitat i la Fundació Trinidad Alfonso en col·laboració amb la Conselleria d’Educació.
Sense oblidar que el judo va ser un dels primers esports a formar part dels Jocs Esportius amb una inscripció que en algunes edicions ha superat el centenar d’escolars inscrits. De la mateixa manera, el Judo Club gestiona des de fa un any un Centre de Tecnificació Autonòmic a la ciutat, iniciativa per la qual fins al poliesportiu Francisco Laporta es traslladen judokes de totes les edats per a participar en jornades de tecnificació sota la supervisió de la Federació Valenciana de Judo.
Tot això converteixen al Judo Club en un referent a nivell autonòmic, capaç de formar a judokes del nivell de Carol Prats i Gaika Porras, tots dos campions nacionals i internacionals per Espanya. No obstant això, la seua labor de detecció no es deté ací. Actualment el club té depositades moltes esperances en noms com Leo Gutiérrez, José Antonio Vázquez o Yago Montañés, però sobretot en Claudia Carrasco, cada vegada més prop de l’elit del seu pes en la categoria cadet.
“El club gaudeix de molt bona salut”, ha assegurat Roberto Botella, president del Judo Club des de 1979, qui a l’hora de fer un repàs de l’actual moment de l’entitat, explicava que “després de la pandèmia passem uns anys complicats. Hem aconseguit recuperar-nos i estarem entorn dels 250 alumnes. Per a nosaltres la base és una prioritat i la competició és una conseqüència. Si tenim una àmplia base, el normal és que després pugues disposar de bons competidors. El més important és que gaudisquen fent judo. Si des de xicotets marquem com a objectiu ser exigents en la competició, possiblement ens estarem equivocant. Ara mateix estem il·lusionats amb el futur”.