“El secret de la meua creativitat és el xiquet que tinc dins, que no se’n va”

“El secret de la meua creativitat és el xiquet que tinc dins, que no se’n va”. Amb una trajectòria marcada per l’interés en les històries humanes dins de grans episodis històrics, Jordi Peidro torna amb ‘Insurrección’, un còmic que recupera la intensitat social i emocional de la revolució del petroli alcoiana. Fidel al seu estil, l’autor construeix personatges pròxims per a entendre un moment decisiu de 1873. L’obra és fruit d’un llarg procés de documentació i treball conjunt amb el seu fill en el color.

– Acabes de llançar ‘Insurrección’, que recupera un episodi clau de la nostra història local, la Revolució del Petroli. Per què vas decidir centrar el teu nou còmic en eixe moment concret de 1873?
– És un tema que a Alcoi sempre està en l’aire, encara que mai l’havia tingut al cap. Fa cinc o sis anys vaig donar una xarrada a Ibi sobre el còmic de Paco Aura i el professor d’història Diego Fernández, expert en el tema, va començar a parlar-me dels episodis del Petroli. En aquell moment estava amb altres coses, però la història se’m va quedar pendent. Quan va arribar l’oportunitat, li vaig demanar desenvolupar el tema amb profunditat.

– En aquest projecte has comptat amb l’ajuda del teu fill Alejandro, especialment en la fase de color. Com ha sigut treballar junts i quins ha aportat ell a l’obra?
–No és la primera vegada que treballe amb ell; ja em va ajudar en ‘Aquella guerra que sufrimos’, que acolorim en aquarel·la. Ell va fer els colors base i ací, en Insurrecció, també ha preparat la pàgina segons les meues indicacions. Després jo rematava intensitats, llums i ombres.

– Has tractat sovint episodis històrics o moments de gran càrrega emocional. Què t’atrau d’explicar la història a través de la novel·la gràfica?
– Sempre dic que del particular vull anar a l’universal. Les històries que conte poden interessar a persones d’Alcoi o de Massachusetts. Parle de gent normal que es veu immersa en situacions extraordinàries; no són els qui les protagonitzen oficialment, però si els qui les pateixen. En Insurrecció apareixen figures històriques com Agustín Albors o Severino Albarrasí, però els personatges principals són inventats, amb una base real, i en ells reflectisc inquietuds meues.

– Alcoi apareix sovint en la teua obra. Creus que queda molt per contar sobre la història de la ciutat?
– Clar. Alcoi és una ciutat molt rica històricament. No sé si hi haurà una altra de la mateixa grandària amb tant de bagatge.

– El teatre també forma part essencial de la teua carrera. Hi ha alguna influència del món escènic que t’haja ajudat a construir la tensió narrativa d’aquesta obra?
– No massa, perquè quan he escrit teatre sempre he trencat un poc l’estructura clàssica i he fet el que volia. En Insurrecció, no obstant això, els tres actes estan molt marcats.

– Has treballat en molts formats: teatre, novel·la, il·lustració, còmic… Què et sedueix de narrar històries a través de llenguatges tan distints?
– Crec que sempre ha sigut casualitat, perquè el que jo volia fer eren còmics. És el que he volgut sempre. A més, qualsevol gènere que he cultivat ha incorporat elements narratius propis del còmic.

– Des dels teus inicis fins hui, com ha evolucionat la teua manera de contar històries?
– Bé, soc molt major (riures) i tot el que has anat arreplegant fa pòsit. Enfrontes els projectes d’una altra manera, amb més recursos. Tot està interconnectat: et xopes de moltes coses i, a vegades de manera inconscient, això enriqueix el teu treball.

>>Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del 28 de novembre.