Un títol d’Espanya al caient de la navalla

Un títol d’Espanya al caient de la navalla. Com si d’una pel·lícula de suspens es tractara, al més pur estil “hitchcockiano”, trames caracteritzades pels girs argumentals que mantenien l’expectació de l’espectador fins a l’últim sospir, va caure del costat de l’alcoià Nicolás Cabanes el títol de campió de la Clio Trophy Spain Asfalto 2025, considerada actualment com la copa monomarca més prestigiosa d’Espanya, impulsada per Renault Group España, amb una tradició de 57 temporades consecutives en el món de la competició automobilística al nostre país.

Fins i tot amb l’últim tram de la temporada acabat, va caldre esperar a les actualitzacions dels temps per a determinar de quin dels dos costats es decantava la balança, si del bàndol de l’andalús Francisco Puertas, que afrontava aquest últim rallie del curs amb 9 punts d’avantatge, o per contra el títol anava a parar a les mans de l’aspirant, després d’un final de certamen verdaderament antològic de l’alcoià, en el qual va aconseguir revertir la seua pèssima arrancada de temporada.

“Després d’abandonar per avaria en el Rallye Ries Baixas al començament de juliol passat”, recorda Nicolás Cabanes, “vaig pensar que ací s’acabaven totes les meues opcions de títol, tenint en compte que en la primera carrera de la temporada havia acabat huité. El reglament et permet un mal resultat, però dos significava pràcticament dir adeu i vaig ser al Rallye Vila de Llanes de finals de setembre, pensant que si eixia malament no valia la pena seguir avant i el millor era posar fi a l’any per a estalviar despeses”.

Llavors va succeir el que ningú esperava, ni ell mateix fins i tot, però l’esport moltes vegades guarda eixe colp de manera que tot el canvia. Va ser el principi d’una espectacular remuntada que ha portat a l’alcoià, que en tota aquesta apassionant aventura d’ésser pilot de rallies ha comptat amb la inestimable ajuda del contestà Javi Moltó, el seu fidel copilot en tot moment, al fet que la Clio Trophy Spain tinguera el desenllaç més emocionant que es recorda.

Si el Rallye Vila de Llanes va servir per a recuperar l’autoestima per a continuar somiant, els dos següents rallies, La Nucia Mediterráneo Costa Blanca i el Rallye Ciudad de Valencia, han acabat convertint-se en dues autèntiques finals d’infart, d’eixes que es recorden durant molt de temps, sobretot l’última, decidida en l’última jugada i que ha posat fermall d’or a una temporada per a emmarcar.

El mitjà de la saga dels Cabanes va guanyar quasi de carrer el rallie de casa –”possiblement va anar així, però calia guanyar-ho, davant tenia a uns rivals que també corren i no podíem permetre’ns el luxe de tindre algun contratemps que t’arruïnara la carrera”, confessa Nicolás Cabanes–, per a jugar-se el títol a una carta en l’última carrera puntuable de la temporada. “Encara que el rallie es corre prop d’ací –apunta–, no conec molt eixes carreteres. Per a la meua era com jugar en terreny neutral”, significa.

L’andalús comptava amb l’avantatge de les matemàtiques, però l’alcoià tenia del seu costat el factor anímic. En el Rallye Vila de Llanes de setembre passat, Nicolás Cabanes havia desbancat a Francisco Puertas de la segona plaça del podi en l’últim tram. Després en el Rallye La Nucia li va traure més d’un minut d’avantatge i en el Rallye Ciudad de Valencia, aquest últim cap de setmana, va tornar a deixar al guanyador de la Clio Trophy Spain Terra 2025 amb la mel en els llavis.

“Vam ser tot el rallie a ganivet, corrent sempre al caient de la navalla”, revela l’alcoià. “Igual jo acabava per davant d’ell, que al següent tram em guanyava a mi i jo era qui quedava per darrere d’ell. Va ser molt estressant i agònic. Estavem donant el màxim perquè els dos volíem el títol”.

El súmmum de l’emoció va ser veure a tots dos pilots empatats a temps mancant dos trams per a acabar el rallie. “Anàvem tan al límit, que pensava que un dels dos no acabava el rallie. Record que finalitzava un tram i pensava: “He fet el tram perfecte i ja el tinc”. Mirava els cronos i ell havia fet el mateix temps que jo. Va ser increïble i serà difícil d’oblidar”, confessa.

El penúltim tram va caure del costat de Nicolás Cabanes per tot just 7 dècimes. Quedava l’últim, també guanyat per l’alcoià, sent ara la diferència de mig segon. Sumats eixos dos temps, el desenllaç d’una temporada sencera va quedar reduïda a 1’2 segons, més atapeït impossible.

“Eixos dos últims trams –incideix– els vam fer de nit, perquè realitzem millors temps que en la primera passada, que va ser de dia. El normal és que de nit empitjores els temps i nosaltres vam fer el contrari, millors *cronos, la qual cosa dona una idea de com anàvem”.

Francisco Puertas i el seu copilot Sergio Fernández van acabar abans. Va haver-hi uns minuts d’incertesa mentre s’actualitzaven els temps. Va ser el pilot andalús qui es va encarregar de donar-li la notícia a l’alcoià. “Quan vaig veure les cares que posaven el seu equip i les famílies, de seguida vam saber que havíem guanyat. Va ser un contrast molt gran, de molta alegria a un costat i de gran tristesa a pocs metres. Han passat uns dies i tracte d’assimilar tot el viscut. Ha sigut tan inesperat, que costa digerir-ho. Cada hora que passa em sent més feliç. Era un títol molt desitjat. Són quatre temporades seguides i l’any passat ens vam quedar a les portes amb el subcampionat. Ha arribat si més no ho esperàvem, però crec que molt merescut per tot el sofriment d’aquests anys”, admet.

Un títol que obri notablement el ventall de possibilitats. Per contracte, el reglament de la Clio Trophy Spain Asfalt 2025 inclou en una de les seues clàusules, que el guanyador té a la seua disposició un Alpine A110 Rallye GT per a realitzar dues proves del Campionat d’Espanya de Rallyes per a la següent temporada. “És un somni, és com entrar en un altre món, perquè són cotxes on tot és diferent, començant pel volant. No sé ara mateix que passarà a partir d’ara. S’obri un període de negociacions perquè està l’opció d’ampliar la cessió del cotxe fins a final de temporada. És clar que la visibilitat serà una altra i és una oportunitat única que m’agradaria poder gaudir”.
Paraula de campió d’Espanya.