El juvenil del Serelles FS fa història en el futbol sala local

Fa una dècada un grup d’entusiastes del futbol sala van decidir fer un pas al capdavant veient que aquest esport estava en perill d’extinció, amb la idea clara d’acabar amb eixe abisme que es venia arrossegant des dels temps de màxima bonança –la lliga local va arribar a superar el centenar d’equips en la seua competició domèstica– i que era la falta d’una pedrera pròpia, detonant de la desaparició de molts equips, la majoria edificats a colp de talonari, que van desaparéixer quan el mall de la crisi va colpejar més forta i va portar a la fugida de molts patrocinadors, grans i xicotets.

Un plantejament idíl·lic en el seu concepte, però alhora un repte bonic i estimulant, que a força de baixar al fang, de creure en una idea pròpia, porta un temps donant els seus fruits i un bon exemple és la plantilla del Saragata Serelles, l’equip juvenil de l’entitat celeste, que la temporada passada va fer història en el futbol sala local en convertir-se en el primer equip a ascendir a Lliga Autonòmica i que porta camí d’obrir un altre capítol, encara més fascinant si cap en el present curs, ja que s’ha colat de ple en la lluita per pujar a la Divisió d’Honor, que és la màxima categoria a la qual es pot jugar en eixes edats.

Si la passada temporada pràcticament va ser un passeig –només van cedir un parell de derrotes en tot l’any–, en l’actual curs encara no coneixen la derrota després de deu jornades disputades i el que semblava una utopia quan va arrancar la competició, porta camí de convertir-se en una realitat amb l’equip invicte, a quatre punts de l’Alzira, que és el rival a batre, pedrera d’un club de Primera Divisió i diversos jugadors de la plantilla en dinàmica de primer equip. Per darrere, en tercera posició a un punt i ja amb una derrota, figura el Nueva Elda B, precisament el rival d’aquesta jornada.

Amb la dinàmica guanyadora que es va iniciar la passada temporada, augmentada en aquest exercici en jugar en una categoria superior, amb millors rivals, ha convertit al pavelló de Paúlas, escenari dels partits de casa els divendres a les 20,30 hores, en una autèntica olla de pressió. “Entre familiars, amics i simpatitzants del club s’ha aconseguit una atmosfera única i dona gust veure l’ambient que es genera cada vegada que juguem a casa”.

Els qui així parlen són els dos entrenadors de l’equip, Joan Úgeda, que a més és el coordinador de la pedrera del club i un dels grans artífexs de l’extraordinari treball de formació que des de fa uns anys duu a terme el Serelles FS, i Jordi Gomis, tota una institució dins del futbol sala local, que a més és directiu del club i s’encarrega de tot allò relacionat amb les xarxes socials, que al seu torn s’estrena en una banqueta.

“Tenim prohibit que es parle d’ascens. Si algú ho fa és a costa de saber que si ho enxampem ha de pagar una multa”, expliquen amb una certa ironia, sabedors que ara mateix, més que pensar en un objectiu final, “l’important és centrar-se en el procés i treballar per a millorar”, afigen.

Una excel·lent trajectòria que no sols es veu reflectida a nivell classificatori, també a nivell individual, perquè diversos integrants de l’equip han fet el salt al primer equip que milita en Tercera Divisió.

El cas més significatiu és el del tancament Xavi, en dinàmica del primer equip des de fa diverses jornades. Altres dos exemples són el porter Hugo i l’ala Mihail, que la setmana passada es va estrenar com a golejador amb el primer equip signant un doblet en la Nostra Copa a Castalla. No són una excepció, ja que altres dos jugadors, Alejandro i Álvaro, també solen ser jugadors habituals en les convocatòries del segon equip sènior, que milita en el grup tercer de la Lliga Preferent.

El Serelles FS té l’honor, que parla molt de la labor de pedrera que venen desenvolupant en els últims anys, de ser l’únic club en tota la Comunitat Valenciana amb equips en les tres categories sènior del futbol sala autonòmic: Tercera Divisió, Lliga Preferent i Primera Regional.

Precisament l’equip juvenil és la primera plantilla de tot el club que té jugadors d’aquell primer equip amb el qual es va arrancar aquest projecte fa quasi una dècada i que l’origen va ser un benjamí en el col·legi Paúlas sota els ensenyaments de David Úgeda, tota una institució celeste.

La plantilla del Saragata Serelles de Lliga Autonòmica està formada per catorze jugadors de pista i tres porters: Hugo, David i Mauro, porters; Álvaro, Francesc, Alejandro Blanquer, Xavi i Marcos, tancaments; Nico, Mauro Miró, Adri, Alejandro Moltó, Mihail, Hugo, Jairo, Mauro Moratal i Vicente. No tots són jugadors locals, també s’ha pescat en la pedrera de la zona, i hi ha dos jugadors d’Ibi (David i Vicente), un de Castalla (Francesc) i un d’Ontinyent (Nico).

Eixa filosofia d’afavorir al producte propi, el format en les categories del club, ha aflorat amb més força si cap fa uns dies, quan es va conéixer que Nando Pérez, capità i segurament el millor jugador de l’equip, abandonava el Serelles FS per a fer el salt de categoria i jugar des de la setmana passada en Segona B amb el Ye Faky FS. “No pots fer res, bo sí, pots retindre-li, però no és la nostra filosofia. Si algú marxa del club, és una oportunitat que es genera per al que ve per darrere”, expliquen tant Jordi Gomis com Joan Úgeda.

Actualment la pedrera del Serelles FS es nodreix d’una xifra pròxima als 250 jugadors, repartits en díhuit equips, nou d’ells conveniats: dos prebenjamins (El Romeral i Arnauda), tres benjamins (El Romeral, Arnauda i Paúlas) i quatre alevins (dos El Romeral i dos Arnauda).

A més hi ha nou equips federats que depenen directament del club: dos infantils, dos cadets, dos juvenils i tres sèniors.
Enguany la novetat és que per primera vegada s’ha federat un cadet A i un juvenil B.

”Pujar el primer equip a Segona B? No és una prioritat”, reflexionen tots dos, “entre altres causes perquè no tenim un patrocinador fort com puga ser el Ye Faky o l’Ibi, fins i tot Alzira amb Family Cash. Sense eixa ajuda és impossible competir amb equips molt potents a nivell econòmic. Aquesta temporada, sense anar més lluny, està el Crevillent, amb una plantilla formada a colp de talonari amb jugadors de Primera Divisió que prefereixen cobrar 1.000 euros al costat de casa que haver-se de que anar a l’altra punta d’Espanya. Davant això no pots competir i has de centrar-te en crear pedrera. Aquesta temporada jugadors del juvenil han preferit quedar-se a Alcoi amb nosaltres a jugar en equips amb una pedrera molt potent com és Elda. Eixe és el camí, que qui estiga amb nosaltres se senta a gust en el club. Si arriba l’ascens, serà benvingut, però ara mateix preferim continuar tocant de peus a terra”, resum.