Reloj no marques las horas
El rellotge del campanar de Santa Maria té origen a començament del segle XIX, quan el govern de la vila, va decidir que Alcoi comptara amb un millor servei públic tan important com era la mesura del temps. Les seues campanades, que en els dies de boira feien vibrar les nostres nits, sonaven trencant els sorolls i els silencis de les vides dels alcoians.
Des de fa uns mesos el campanar de Santa Maria ja no toca les hores. L’Ajuntament ha estat, per la raó que apuntàvem al començament d’estes línies, el responsable del manteniment del rellotge de la vila des del seu primer minut. De fet, durant els anys de la revolució antidemocràtica d’esquerres iniciada en Alcoi en 1936, en enderrocar-se la parròquia de Santa Maria, el rellotge va passar a estar en la façana de la casa consistorial.
Li hem demanat al Govern que recupere el toc de les hores, allò que ha estat històricament un tret d’identitat del paisatge del centre d’Alcoi, amb la millora d’un sistema de control horari per evitar molèsties nocturnes als veïns. Sorprenentment, no ens ha contestat amb una negativa el regidor d’obres i serveis o el de patrimoni històric, sinó la regidora de cultura, que forma part precisament d’una força política que sempre fa bandera de la cultura minoritzada, del patrimoni, d’allò que ens distingix i ens fa sentir en la llar de la nostra terra més volguda, com és el patrimoni intangible del toc de les campanes.
La seua resposta a la nostra petició va ser la demostració més clara de com canvia la perspectiva de la realitat de veure-la des de l’oposició a veure-la des del Govern. Però més enllà d’açò va ser un resum del manual d’evasió de la responsabilitat política, amb la següent recepta: Primer, es nega allò que es demana per l’oposició malgrat ser raonable. Segon, es xuta el baló de la qüestió fora del camp de la gestió municipal: Ens diu que és la Direcció General de Cultura de la Generalitat a qui han de preguntar si és l’ajuntament responsable del manteniment del rellotge. Ens deixa així bocabadats. Tercer, la utilització d’una desconeguda o suposada voluntat popular com a escut: “la prioritat són els veïns i veïnes d’Alcoi”. Afegint que hi ha persones que fan el tercer torn, que hi ha famílies amb xiquets de bolquers i que també simplement, hi ha gent que no li agrada el toc de les campanes. Aplicaran aquest argument en altres àmbits de la seua gestió?
Dies passats em trobava collint olives en un bancal des del qual, a uns dos kilómetres de distància, podia escoltar el toc de les hores del campanar de Muro de l’Alcoi, poble on governa també Compromís. Sembla que a diferència d’Alcoi, en Muro de l’Alcoi no hi ha persones que treballen de nit i dormen de dia, no hi ha famílies amb xiquets menuts, o no hi ha gent a la que simplement no els agraden les campanes. Per sort per a mi, fent l’oliva, no cal que porte ni mòbil ni rellotge. El toc de les hores del campanar de Muro, el sol i la fam em diuen quan és moment d’anar arreplegant les mantes.
Sabem que hi ha qüestions molt més importants per als alcoians que el toc de les hores del rellotge municipal de Santa Maria, però no deixa de ser una d’eixes “qüestions menors” que posen en evidència el difícil paper d’un Compromís que en el Govern de Toni Francés perd la seua identitat identitària. Pot ser, la famosa lletra del bolero “El Reloj” que dona títol a aquest article, reflectisca allò que senten en el seu despatx, a pocs metres del rellotge de Santa Maria, els del Govern del pacte del Parterre: Que no passen les hores, que no arribe el 2027.
Per a Cap d’Any, caldrà que algú toque a mà les dotze campanades del rellotge de la plaça perquè el Govern de la ciutat no l’haurà arreglat. Així progressa Alcoi amb el seu actual Govern.
GABRIEL GUILLEM. Regidor del PP d’Alcoi