“El que defense en Les Corts o en la TV, és el que crec, ningú me l’ha demanat”

Després d’assumir per sorpresa el càrrec de portaveu del grup popular en Les Corts, el dirigent alcoià, Fernando Pastor, repassa un any polític que qualifica de “muntanya russa”, reivindica la seua llibertat de criteri en debats tan exposats com la comissió d’investigació de la DANA i analitza el procés que ha portat a Juanfran Pérez Llorca a la presidència de la Generalitat. A més, reflexiona sobre el seu paper en un moment clau per al PP valencià i sobre com pot contribuir, des de València, als interessos d’Alcoi.

– Com va rebre la notícia del seu nomenament com a nou síndic del PP en Les Corts?
– Totalment inesperada, va ser una decisió unipersonal de l’anterior síndic, hui president de la Generalitat, i estant jo un divendres a la vesprada a casa, em telefona. Em va fer una primera insinuació en la qual jo no entenia el que m’estava dient i continuava parlant de les meues coses, va ser quan em va parar i em va dir: no sé si m’has sentit… I és que clar, no ho esperava, t’ho dic completament de debò, pese al mateix temps que porte en política, ni m’havia passat pel cap. Però de seguida li vaig dir que avant i que amb tota la responsabilitat, ho anava a prendre com un repte personal i m’anava a deixar la pell.

– Què significa per a vosté que aquest càrrec recaiga en un alcoià i quina lectura creu que ha de fer la ciutat d’aquest reconeixement polític?
– Jo sempre he cregut que quants més alcoians hi haja repartits per ací i en llocs de responsabilitat i en llocs on puguen influir d’alguna manera en benefici del seu volgut Alcoi, sempre serà bo. Però no sols en el món de la política, ull, en qualsevol camp en el qual es puga aportar alguna cosa.

– La seua designació arriba en ple moviment polític derivat de la candidatura de Pérez Llorca, ara ja investit president Com valora aquest canvi de lideratge en el partit i en la Generalitat?
– El PP hem passat el nostre pitjor any en clau Comunitat Valenciana des del 29 d’octubre de 2024. Però ha dimitit el president de la Generalitat, que no és qualsevol cosa, i hem sigut capaces de, en un temps rècord –sense ‘numeritos’, ni grans titulars–, fer una molt bona transició. Fa a penes una setmana i pocs dies, aconseguíem tindre un president de la Generalitat del mateix partit, sense res que distorsione. Això és per a llevar-se el barret. I ha sigut així com s’ha vist: sense parany ni cartó, sobre la base d’un pacte no escrit, és a dir, no hi havia un document escrit que avalara la voluntat de Vox i PP per a arribar a eixa majoria parlamentària. Sinó que ha sigut amb llum i taquígrafs, de manera pública. Es va batejar com el Pacte de Les Corts perquè és allí on es va escenificar com un candidat exposava el seu programa de govern i l’altra part, Vox, va matisar o va esmenar alguns d’eixos plantejaments. És a dir, es va debatre en públic en seu parlamentària i després es va votar, obtenint la majoria necessària. Això és una ‘machada’, jo no ho he vist mai en política. I no hi ha, per tant, mans lligades: Pérez Llorca va ser president perquè així es va decidir en eixe Ple, ni més ni menys.

– Parla d’annus horribilis per al PP valencià a partir del 29-O, com ho ha viscut vosté?
– Ha sigut com una muntanya russa. Veníem d’una època, cal reconéixer-ho, en què s’havien fet coses importantíssimes, ni més ni menys que complir el mandat electoral al qual ens havíem compromés davant els ciutadans: baixada i eliminació d’impostos, reducció de les llistes d’espera, de dependència, s’havia creat la gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys, la llibertat educativa quant a l’elecció de llengua, s’havien fet passos importants en matèria d’habitatge…, en definitiva, veníem d’un any en què, segons les enquestes, a dia 9 d’octubre de 2024, estàvem a només un escó de la majoria absoluta. I vint dies després, caiem a on hem estat un any. Em preguntes com ho he viscut i, òbviament, amb sobresalts, amb tensió, amb preocupació, moltes vegades amb impotència, sobretot de veure coses que estaven passant que no transcendien, ni encara que les explicares. I més encara com a membre de la comissió d’investigació de la DANA, on t’assabentes de coses del què va passar eixe dia, però també del que no va passar en dies anteriors, que és quasi tan important o més, i això de després.

– Precisament, el seu paper en la comissió d’investigació sobre la DANA li ha donat una visibilitat addicional. Creu que ha sigut més important el seu treball real o la necessitat del partit de reforçar un relat polític en un tema delicat?
– No m’agrada parlar de relat, perquè em sembla que els relats els fan els guionistes, i jo quan he defensat en Les Corts, o en la comissió, en un mitjà de comunicació, en la tele, o on siga, mil coses que he defensat, és perquè me les crec, no perquè m’ha dit ningú el que he de fer: això no funciona així, tenim llibertat. Per això, quan jo deia que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va avisar al responsable en la matèria de la competència del que va passar en el Barranc del Pedrís, que no va informar el CECOPI, que era l’òrgan que podia prendre decisions sobre aquest tema, no és que me l’invente o siga un relat, és que va ser així. Què això s’ha vist compensat? Perquè no ho sé. És cert que on jo he estat enguany, l’exposició era molt alta, constant, i quan un està exposat, la veritat és que pot rebre més o menys banyades i sobre la base d’això, fer un millor o pitjor treball. Però no soc jo qui per a jutjar això.

– I què opina de les últimes declaracions de la ex consellera Salomé Pradas i de totes les contradiccions de Carlos Mazón en aquest temps?
– Per a mi, en aquest any, Carlos Mazón ha fet tres passos clau: primer reconéixer errors, després demanar perdó per això i, en tercer lloc, dimitir com a president de la Generalitat un any després, que, d’alguna manera, és com esgotar la responsabilitat política que pot haver-hi en el seu càrrec. Va haver-hi una fallada en la gestió de l’emergència, no de la Generalitat, sinó per part de totes les administracions implicades en la matèria. De moment, hi ha un responsable que ja no està perquè ha reconegut errors, ha demanat perdó i ha dimitit; però hi ha altres actors principals en la responsabilitat de la gestió d’aquell dia, dels anteriors i dels posteriors, que segueixen ací. No han donat ni tan sols el primer dels passos. És bastant ingenu, per no dir infantil, pensar que tota i l’única responsabilitat política que va haver-hi està en la figura del president de la Generalitat. Crec que això és un insult a la intel·ligència de les persones.

– Vosté és amic personal de Mazón. Com es troba ell després de tot aquest terratrémol polític i mediàtic?
– Òbviament, en aquests moments no està content, però està amb forces i amb ganes de, quant abans, solucionar tots i cadascun dels temes pendents. Perquè, a més, cal reconéixer que no s’ha vist mai la cacera que s’està fent amb Carlos Mazón. Jo porte molt temps en política, però en realitat amb ell, la qual cosa s’està fent no és polític, sinó personal en la figura de Carlos Mazón. I no renunciaré a la seua amistat en un mitjà de comunicació perquè ara s’haja de parlar mal públicament de Mazón.

>>Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del 12 de desembre.