“La meua il·lusió és debutar en el primer equip aquesta temporada”

Als 21 anys, Hugo Muriel viu un dels moments més especials de la seua carrera. El davanter del CD Alcoyano B s’ha convertit en una de les peces més determinants del filial, que actualment ocupa la segona posició del Grup 11 de Tercera FFCV.

Els seus gols han sigut decisius perquè l’equip encadene una prometedora ratxa de nou victòries consecutives i aspire a un ascens que, a més de la rellevància esportiva, tindria també un valor simbòlic dins del nou projecte del club, ja que consolidaria el retorn definitiu a l’aposta per la pedrera i el producte local.

La història d’Hugo Muriel comença, com tantes altres, en l’equip del barri, que s’ha convertit hui, paradoxalment, en un dels seus màxims rivals en la categoria en la qual ara pugna el filial blanc-i-blava. Els seus primers tocs a la pilota els va donar en el Esides Caramanchel. “Vaig començar a jugar allí quan era molt xicotet, va ser la meua primera casa”, recorda. Aquella etapa va marcar la seua formació inicial i el seu gran acompliment li va portar a fer el salt a la pedrera del Valencia CF amb tot just 13 anys. Allí va passar dues temporades en les quals, com ell mateix explica, va aprendre moltíssim en un entorn molt professionalitzat, que li va obrir els ulls i les portes a noves oportunitats.

Després dels seus anys a Paterna, Hugo va tornar a la seua ciutat per a jugar durant les seues etapes com a cadet i juvenil en el CD Alcoyano. Aquella primera estada en la pedrera blanc-i-blava va coincidir amb anys complicats per al club i en els quals la mirada no es dirigia amb predilecció cap a la pedrera. “Quan vaig acabar els meus anys de juvenil sabíem que no anàvem a tindre moltes oportunitats, així que per això vaig decidir marxar-me”, admet amb naturalitat. En eixir de nou d’Alcoi, Hugo va fitxar pel Olímpic de Xàtiva i l’última temporada l’ha viscuda en el Contestano.

El gir definitiu va arribar aquest estiu. El jove davanter no el va dubtar i va tornar a enfundar-se l’elàstica blanc-i-blava. La proposta, a més de tornar a casa i en el marc d’un projecte més atractiu, incloïa un element de seducció que va acabar de convéncer a Hugo Muriel: entrar en dinàmica de primer equip. “Des del primer moment em van dir que anava a estar entrenant amb ells la major part de la setmana i fins i tot entrant en alguna convocatòria”, assenyala.

I això ja ha ocorregut, ja que el davanter va estar en la banqueta del Collao en la victòria dels de Fran Alcoy davant el Barbastro. Hugo, encara que satisfet, espera que aquest fet sol siga una avançada del que espera aconseguir i que no amaga: “La meua il·lusió és debutar amb el primer equip aquesta temporada”. Després, com ell mateix diu, “ja es veurà”. No descarta eixir per a foguejar-se i amb la intenció de tornar, encara que tot dependrà de les necessitats que tinga el club i en contínua comunicació amb la direcció esportiva, “una altra de les coses que ha canviat per a bé en el club”, explica Hugo.

El seu creixement aquest curs es deu, en part, a eixa convivència diària amb futbolistes de la casa i ja consolidats en el primer equip. Al marge de pesos pesants com els capitans Raúl González o Pablo Carbonell, hi ha un altre jugador en el qual Hugo es veu reflectit: “Em sent molt identificat amb Rubén Catalá. És pràcticament de la meua edat, va estar també al València i veure-ho ara com nou referència i màxim golejador del primer equip dona esperances i il·lusions als de baix”, afirma.

En el filial, la seua aportació està sent indiscutible. I això que l’equip, completament renovat i configurat a contrarellotge pels canvis estructurals que es van produir aquest estiu en el club, va tardar unes jornades a trobar la seua millor versió. Hugo explica que, com ell, molts dels jugadors que van entrenar en pretemporada amb el primer equip no van poder incorporar-se al filial fins iniciada la lliga, cosa que va dificultar els automatismes.

Després d’eixa adaptació, el creixement ha sigut exponencial. “Som un equip molt nou en la categoria i els nostres rivals per l’ascens, com Bocairent o Esides, són més experts. Però ens hem adaptat molt bé”, destaca.

I tant. El CD Alcoyano B acumula una ratxa immaculada de nou triomfs consecutius, que ha catapultat a l’equip fins a la segona posició, a només un punt del líder. El dol fratricida de la pròxima jornada davant el Esides, tercer amb dos punts menys que els alcoianistes, serà un punt d’inflexió. “Ací ens juguem bona part de les nostres opcions. Si guanyem, ens distanciaríem d’ells i ens ho jugaríem amb el Bocairent”, líder i que ja va guanyar als blanc-i-blaus en la primera volta.

Hugo confia plenament en les possibilitats de l’equip: “Hi ha molt de nivell i la qualitat individual és molt gran”. L’ascens, assegura, seria un pas enorme per a la pedrera, ja que la idea del club és que el filial s’establisca en Primera FFCV a mitjà termini.

Més enllà de l’esportiu, Hugo destaca la forta aposta de la nova propietat per recuperar la identitat del club, des del primer equip fins als querubins. “Que l’Alcoyano haja tornat a casa i s’estiga acostant de nou a base i a la seua afició és molt important”, reflexiona. “El Collao guanya punts. Tindre-ho del teu costat és un plus enorme per a l’equip, per al club i per a eixa sensació d’unitat entre tots”.