Rostres d’un barri que es rehabilita

Rostres d’un barri que es rehabilita. Aquells que hagen passat aquests dies pel carrer Sant Mateu, enfront del mercat, hauran observat que la façana de l’edifici que fa cantonada amb Sant Domènec llueix una lona que cobreix la bastida instal·lada per a la rehabilitació de la façana, dins del projecte per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis del barri de la Sang. Sobre aquesta lona s’han col·locat díhuit fotografies, díhuit retrats d’altres tants veïns de la zona. Es tracta d’un projecte anomenat ‘El meu barri’, impulsat pel fotògraf Toni Miranda, l’estudi del qual es troba, precisament, als baixos d’aquest immoble.
“En un moment en què tot canvia: finestres, parets, carrers… aquesta façana es transforma en un espai de memòria, de pertinença i de mirada compartida. Parla de rostres que han construït aquest barri en silenci, amb històries que encara volen ser escoltades, i amb la voluntat de deixar el seu segell abans que el temps ho transforme tot. Vol ser un homenatge a la gent que ens envolta i dona sentit a cada racó”, afirma el fotògraf alcoià.
L’exposició, en què una lona d’obra s’ha convertit en motiu d’atenció per als vianants, tindrà una duració d’uns tres o quatre mesos, “en funció de la duració de les obres de rehabilitació que s’estan duent a terme”, aclareix Miranda.
Cada retrat té unes dimensions d’1,90 metres per 1,42 metres. La seua presència a la bastida “és una manera de reivindicar no sols el ‘bon dia’ educat i protocol·lari, sinó el valor quotidià del contacte humà real i pròxim, sobretot en aquelles persones amb qui compartim la vida laboral, la rutina, els cafès, complicitats o silencis”, argumenta.
Toni Miranda fa quinze anys que és al barri de la Sang i, en aquest temps, ha establit llaços amb molts dels seus veïns, amb qui cada dia es saluda o intercanvia algunes paraules. “Són ritus senzills que ens fan sentir que pertanyem a un lloc. Són rutines, de vegades invisibles, que es converteixen en matèria primera de la memòria col·lectiva”.
Una memòria que Toni Miranda ha volgut destacar i perpetuar mitjançant aquesta instal·lació, una exposició d’imatges —la seua millor forma de comunicar-se— i una manera de reivindicar el barri.