Alcoi tanca un 2025 de grans obres i velles polèmiques
La reobertura de La Rosaleda, l'inici de les obres del tren i la reforma de l'Andreu Sempere marquen l'any
Alcoi tanca un 2025 de grans obres i velles polèmiques. Un any d’inflexió. No tant pels grans anuncis, sinó per la materialització —per fi— de projectes llargament ajornats i per la necessitat de gestionar-ne les conseqüències polítiques, socials i econòmiques. La finalització de les obres de la Rosaleda, l’inici de la modernització integral del tren Alcoi-Xàtiva i l’esperada rehabilitació de l’IES Andreu Sempere han concentrat bona part de l’atenció ciutadana, en un context marcat també pel debat sobre la vianantització del centre, l’arribada de fons europeus i un escenari polític fragmentat.
La Rosaleda simbolitza com pocs espais les contradiccions urbanístiques de la ciutat. Després de quasi vint anys de litigis, l’Ajuntament ha recepcionat al novembre les obres que restitueixen la legalitat urbanística vulnerada en 2006. La plaça torna a ser una zona verda i recupera l’escultura de Sant Jordi, restaurada i reubicada al costat de l’Albereda. El govern municipal, encapçalat per Toni Francés, dona així per tancat un dels episodis més controvertits de la democràcia local. Tanmateix, el tancament és incomplet: l’aparcament subterrani continua clausurat malgrat comptar amb llicència des de setembre. La negativa de la UTE concessionària a reobrir-lo i la seua intenció de rescindir el contracte mantenen obert un nou front, amb la possibilitat d’un rescat que amenaça d’allargar el conflicte.
Un altre fita històrica es va produir al març, quan la línia ferroviària Alcoi-Xàtiva va tancar per iniciar unes obres de renovació integral que duraran almenys dos anys. Amb una inversió estatal de 160 milions d’euros, els treballs abasten els 64 quilòmetres del traçat i inclouen vies, túnels, estacions i sistemes de comunicació. Per a una infraestructura que durant dècades va ser símbol d’abandonament, l’inici de les obres suposa una reivindicació llargament esperada. La plataforma Salvem el Tren celebra el pas, encara que amb cautela, i vigila tant els terminis com la qualitat del transport alternatiu per carretera, especialment en matèria d’accessibilitat. La modernització, això sí, arriba sense electrificació, una absència que manté viu el debat sobre el futur del ferrocarril a les comarques centrals.
En l’àmbit educatiu, 2025 ha sigut també l’any en què han arrancat les obres de reforma de l’IES Andreu Sempere, dins del Pla Edificant. Després d’anys de retards i contratemps, la rehabilitació del centre avança amb l’objectiu que el pròxim curs ja s’inicie a les noves instal·lacions. L’Ajuntament ha pressionat la UTE per accelerar els treballs, conscient de la inquietud de les famílies i de l’alumnat, mentre Guanyar ha criticat la falta de claredat sobre els terminis i ha advertit de la necessitat de complir els compromisos adquirits.
El debat urbà ha tingut un altre dels seus eixos en la vianantització del centre històric. Setembre va marcar un punt clau amb la resolució d’al·legacions a la nova ordenança, reformulada després de l’anul·lació judicial de l’anterior. El govern insisteix que només s’aprovarà si existeix consens polític i social, mentre avança en paral·lel en la delimitació de la Zona de Baixes Emissions, obligatòria per llei. Les actuacions en carrers com Joan Cantó i el disseny de la ZBE evidencien una estratègia gradual, marcada per la prudència després del revés del Tribunal Superior de Justícia.
En el pla econòmic i de gestió, Alcoi ha aconseguit desbloquejar projectes pendents gràcies a una nova injecció de fons europeus. El Pla d’Actuació Integrat Alcoi Connecta, dotat amb 10,7 milions d’euros —6,4 procedents de la UE— permetrà culminar actuacions com la rehabilitació del Centre Cultural Mario Silvestre, la regeneració del vessant de la Beniata, habitatge públic en lloguer o el primer tram del Via Parc. A això s’afegeix la inauguració del Centre d’Excel·lència i Oficina de la Dada a Rodes, que reforça l’aposta municipal per la innovació i l’economia de la dada.
De manera paral·lela, 2025 ha sigut també l’any en què Alcoi ha començat a acomiadar-se de l’etapa provisional del llegat de Camilo Sesto per encarar l’obertura del seu museu definitiu. El tancament al desembre de la seu del club de fans, després de quasi huit anys i més de 5.300 visitants de 23 països, simbolitza aquest trànsit. Mentrestant, l’edifici d’El Camí 44 entra en la recta final de la seua museïtzació, adjudicada a l’empresa alcoiana Visual Producciones. El projecte aspira a convertir l’antic asil en un pol cultural estable, amb una proposta expositiva immersiva que combine projecció internacional i arrelament local, reforçant la marca cultural de la ciutat i el seu atractiu turístic.
L’any ha estat marcat també per decisions estructurals en serveis públics. L’aprovació del nou contracte de fem i neteja, amb un 57 % més de cost i 26 treballadors addicionals, obri la porta a estudiar la municipalització de la neteja viària a partir de 2027. En paral·lel, la gestió directa de la neteja d’edificis públics per part de l’empresa municipal promet un estalvi de 360.000 euros.
Tot això s’ha produït en un context polític complex. El pressupost de 2025 va tirar avant amb l’abstenció de Guanyar i el rebuig de PP i Vox, evidenciant una aritmètica ajustada i negociacions al límit. En l’àmbit partidista, el PSPV-PSOE local va viure unes primàries molt disputades que van donar la secretaria general a Lorena Zamorano, mentre el nomenament de Fernando Pastor com a síndic del PP a Les Corts va reforçar la projecció autonòmica de la ciutat.
Amb 61.613 habitants, Alcoi tanca l’any fregant el seu màxim poblacional de les últimes tres dècades. Una dada que acompanya un 2025 intens, en què la ciutat ha començat a tancar velles ferides mentre obri debats decisius sobre el seu model de futur.