Garson: tornar a la música “amb els peus en terra”

Garson: tornar a la música “amb els peus en terra”, És músic, alcoià i animador. La seua situació artística va passar a ser un misteri després del seu pas per ‘El Número Uno’, programa que li va atorgar un gran reconeixement, però que també va tindre els seus clarobscurs. La carrera del cantant va acabar desembocant en un paró de més de huit anys que ara torna a arrancar a poc a poc.
El silenci, segons explica Garson, no va ser sobtat sinó progressiu. Quan va decidir entrar a la universitat i estudiar art i disseny, especialitzant-se després en animació, el món de l’espectacle va començar a pesar-li. Garson admet que el “va superar un poquet”, sobretot per com funciona des de dins. Ell tenia clar que volia ser cantant, però es va veure atrapat en una dinàmica que no acabava de comprendre ni de compartir: “Jo el que volia era cantar i fer música, però com que em vaig perdre un poquet per ahí”.
El músic reconeix també que la joventut i la falta d’acompanyament van jugar un paper important. “Era molt jove i no tenia tampoc un assessorament”, explica, abans d’admetre que va arribar un moment en què va decidir “baixar-se un poc del carro”. No perquè deixara de ser músic, sinó perquè el personatge i tot el que l’envoltava el van acabar superant. De fet, ell mateix resumeix aquell moment amb una frase molt clara: “Jo és que tampoc vull ser això”.
Tot i el paró públic, la música mai va desaparèixer del tot de la seua vida. Garson explica que a casa ha continuat “cantant i fent cançons”, fins que, de sobte, va tornar la necessitat de compartir-les. “Se’m van començar a ocórrer melodies en el cap, vaig començar a compondre”, conta. Té “un muntó de temes” guardats a l’ordinador, fruit d’un impuls creatiu que va arribar de manera natural. “Em vaig notar una altra vegada amb ganes, amb força de compondre”, diu, i eixe va ser el punt d’inflexió.
El retorn ha arribat amb ‘I’m Still Here’, tota una declaració d’intencions, i ‘La nueva religión’, una cançó que funciona com a reflexió sobre el moment social actual. Sense assenyalar bàndols, Garson parla de la crispació, de la polarització i del que ell percep com una absència de termes mitjos. El cantant compara esta dinàmica amb una religió, perquè “si no eres dels meus i no penses exactament com jo, eres l’enemic”. Per això, fa referència a “la nova Inquisició”. Una idea que, segons ell, es repeteix constantment tant a les xarxes socials com als mitjans de comunicació.
Des de la seua experiència com a millennial, Garson defensa que ve d’una època diferent. Recorda que va créixer “en un ambient de grisos, no de blanc o negre”, i que això li costa de reconéixer en el present. Tot i això, deixa clar que la cançó no pretén imposar cap discurs, sinó expressar una incomoditat: diu que respecta qualsevol manera de pensar, però que no vol que li “imposen res ni que el claven en sectes”.
Paral·lelament a la música pròpia, les xarxes socials han jugat un paper sobtat en esta nova etapa. Les seues versions de cançons de Disney acumulen en Instagram i en TikTok desenes de milers de visualitzacions. Garson confessa, però, que ho va fer “sense pensar, sense cap tipus de finalitat”: “Vaig començar a cantar amb eixes cançons, veient eixes pel·lícules”.
Finalment, l’artista parla d’Alcoi amb orgull. Encara que no hi viu des de fa anys, assegura sentir-se “profundament alcoià” i no amaga el desig de tornar. De cara al futur, ho té clar: continuar component, traure cançons pròpies i seguir cantant, però sempre amb una idea molt present: “amb els peus en terra”.