Rober Gutiérrez parla d’aquells dies abans del canvi de propietat

La frase que diu que la història no és com es conta sinó com s’escriu bé podria aplicar-se a aquells dies en què es va donar com a nou entrenador de l’Alcoyano a Rober Gutiérrez, escenari que no va acabar donant-se pel canvi de propietat. El tècnic d’Almeria format en la pedrera blanc-i-blava va ser la decidida aposta de Josele González per a la banqueta d’aquesta temporada, operació que va acabar frustrant-se amb la venda del club i l’arribada de noves idees de la mà de Miguel Ángel Llorens.

El hui entrenador del Conquense, un dels més cotitzats de la Segona Federació, reconeix que va arribar a tancar fitxatges i a tindre el disseny de la nova plantilla després del descens. Assegura no guardar rancor, que allò forma part del futbol i confia en una segona oportunitat. Se sent agraït a l’Alcoià i a Alcoi, ciutat a la qual van emigrar els seus pares procedents d’El Ejido (Almeria) i ací van residir durant vint-i-tres anys, fins a la seua jubilació, quan van decidir tornar a la seua terra.

El llegat roman, que és el Bar Sa Treu, en la Zona *Nord, nom que és el resultat d’un joc de lletres en pronunciar el cognom Huertas al revés. *Rober Gutiérrez va romandre alguns anys menys a Alcoi, setze en total, però ací va cursar els seus estudis de Primària en el col·legi Esclaves i va tindre el primer contacte amb una banqueta en 2015 en el Benjamí A de l’Escola de l’Alcoyano.

Després va passar pel Cadet B, va salvar al Cadet A del descens en Lliga Autonòmica, va ser ajudant de Josele González en el Juvenil A i coordinador de F8 de la base. Va tornar a la seua terra en 2021 per a portar les regnes del filial d’El Ejido. Ha sigut en el De Conca on la seua carrera com a tècnic s’ha disparat

– Com vas viure aquella situació, vas passar de tindre peu i mig en la banqueta de l’Alcoyano, a quedar-te sense res i en l’atur?

–Record que m’acomiade del De Conca que m’havia oferit la renovació. Entenia que el millor era fer un pas al costat i als pocs dies va ser Josele González qui es va posar en contacte amb mi per a dir-me que volia que fora el pròxim entrenador de l’Alcoià, tant si l’equip mantenia la categoria com si baixava. Em fa una il·lusió tremenda perquè a Alcoi li tinc un afecte enorme i a partir d’ací rebutge tot el que m’arriba, algunes propostes molt interessants, però la meua prioritat en eixe moment és l’Alcoyano. Record que va ser un mes una miqueta atípic. Van començar els rumors de possible venda i en tot moment Josele González va ser molt sincer amb mi. Encara així, vaig decidir esperar i jugar-me-la, sabent que podia quedar-me sense entrenar. Amb la mala fortuna que finalment es va produir la venda i no vaig poder anar, però no guarde cap rancor, són coses de futbol que poden succeir. Al contrari, molt agraït que Josele González i l’Alcoyano es recordaren de mi.

– En algun moment o en molts moments et *sentíste entrenador de l’Alcoyano?

– Sí, així és. Em vaig sentir part perquè en tot moment se’m va fer partícip, amb els peus en el sòl i mesurant molt bé els temps, sabent que el projecte podia canviar en qualsevol moment de rumb, comencem a treballar a donar-li forma a la plantilla. Teníem alguns jugadors tancats, però tot es va trencar i em va tocar canviar el xip.

– Hi ha alguna similitud entre aquella plantilla que vau dissenyar Josele i tu amb l’actual?

– És curiós perquè hi ha molts futbolistes dels quals estan en l’actual plantilla de l’Alcoyano que nosaltres també estàvem interessats. Es van filtrar alguns noms, igual també va ajudar al fet que acabaren venint a l’Alcoyano. La veritat és que l’Alcoyano ha dissenyat una plantilla amb un nivell molt alt per a la Segona Federació i nosaltres estàvem molt encaminats cap al mateix.

– Assegures que no guardes rancor, que és part del futbol, però continues pensant que l’Alcoià és un club al qual t’agradaria algun dia entrenar?

– Tinc 36 anys i confie que em queda per davant una carrera molt llarga i que en algun moment es creuaran una altra vegada els nostres camins. No sé si és el club de la meua vida, però quasi, i sempre estaré molt agraït a l’Alcoià per tot el que m’ha donat. No sols al club, sinó a la ciutat d’Alcoi, continue tenint molts coneguts i amics allí. Eixos moments van ser durs perquè coneixes a molta gent, gent que esperava que haguera anat, però entenc que és part del futbol i són decisions que no depenen d’un i estic convençut que hi haurà una segona oportunitat.

– Parla del teu padrí esportiu, Josele González, junts vau començar en una banqueta i tots aquests anys heu treballat molt de la mà. Injustament o no, ha sigut durament criticat, quina és la teua opinió?

– Per a mi és com un germà major. No ho considere pare perquè tenim una relació molt estreta. És una persona que a mi m’ha aportat molt, he aprés molt d’ell, si estic on estic és en part gràcies a ell, perquè jo vaig començar en l’Alcoyano molt vinculat a ell. Puc entendre la crispació que s’ha generat, però la gent hauria de tindre un poc més de memòria. No fa molt l’Alcoyano tocava fons i amb ell com a pedra angular del projecte, va prendre decisions molt importants com la contractació de Vicente Parras i el retorn de futbolistes molt importants d’Alcoi com Pablo Carbonell, Raúl González, Jorge Moltó, Josué o el mateix Juli. El va ser qui els va portar de tornada i van ser anys molt exitosos. Dins de que el futbol és present i es mira només el que estàs fent, crec que cal ser una mica més agraït i particularment pense que la figura de Josele González és molt gran i crec que mereix un major respecte.

– De l’Alcoyano actual, quina opinió et mereix la temporada que està realitzant?

– Dins de que per a mi va ser molt dur quedar-me fora d’aquest projecte, em vaig alegrar enormement que la persona que va entrar com a entrenador fora Fran Alcoy. És algú al qual tinc un afecte molt especial. Quan jo vaig estar en el filial d’El Ejido ell era l’entrenador del primer equip. Compartim un any meravellós i es va crear una amistat que encara mantenim. Ens diem sovint i li desitge tot el millor. Crec que l’Alcoyano està en unes mans immillorables, és una persona molt humil, molt currant, molt professional i amb molt de coneixement. Crec que té una planter espectacular, amb jugadors contrastats dins de la categoria, mesclats amb gent amb fam com puga ser Rubén Catalá o Víctor Sala, gent jove que està irrompent als que conec molt bé. Es tracta d’un rival molt temible, i més sabent la dificultat del grup, veure-li a dalt en la classificació és per a respectar-li i que la gent d’Alcoi valore el que s’està aconseguint en el dia a dia.

– Veus a l’Alcoià com a candidat, primer al play-off i després a l’ascens de categoria?

– Els equips de Fran Alcoy solen estar molt ben treballats tàcticament, encaixen poc i en el cas d’aquest Alcoyano té molta dinamita a dalt. Estic convençut que farà play-off, no sé si li donarà per a ser primer o per a ascendir, perquè ací depens d’uns altres, però sabent la dificultat del grup, amb els equips catalans. Veure a l’Alcoyano instal·lat ací en les primeres places, ja és un èxit.

– Què destacaries de l’Alcoià actual, a més d’eixa fortalesa esportiva que pronostiques?

– Seguisc l’actualitat del club. He vist que el Collao s’ha modernitzat bastant amb la instal·lació de videomarcadors. Em consta que s’està cuidant molt el dia a dia, que l’afició està contenta amb l’equip i que hi haja gent d’Alcoi involucrada en tot el que envolta al club fa que siga més fàcil identificar-se amb el projecte. Crec que és important i es valora molt.

– Coneixes molt bé a l’afició del Collao, saps que és molt exigent i que al principi li va costar comprendre el futbol de la Segona Federació. Portes anys en ella, com és verdaderament la categoria?

– En la Primera Federació hi ha dos grups, alguns grans equips i és molt difícil arribar a ella i després consolidar-se. Si l’Alcoyano ha tingut el privilegi d’estar quatre temporades i ara ha descendit, no passa res, el futbol és cíclic i la Segona Federació és una categoria molt bonica, encara que molts aficionats pensen que no és així, que l’Alcoyano hauria d’estar en Primera Federació com a mínim, però cal mirar que hi ha rivals molt importants. A l’Hèrcules li va costar molt pujar, igual que el Múrcia i ara també està un històric com el Recre. No és fàcil i cal valorar el lloc en el qual s’està a cada moment, animar a l’equip i valorar el treball que es realitza des del club. Estic convençut que l’Alcoià recuperarà la categoria i tornarà a estar una altra vegada en Primera Federació, perquè s’ho mereix.

– Quant a la teua carrera com a entrenador, compleixes la teua segona etapa en el De Conca al qual vas ascendir i després vas aconseguir, en una temporada amb molts problemes d’impagaments, que l’equip es mantinguera en Segona Federació. Sou l’Alcoyano del grup IV?

– És veritat que som una plantilla totalment nova, només queda un jugador de la passada temporada. Vaig tornar en la segona jornada, van decidir cessar l’anterior entrenador i després de catorze jornades l’equip encara no ha perdut. Estem aconseguint números molt bons, ens falta fer un passet per a ser una mica més consistents en l’àrea contrària i així poder afermar-se en llocs de play-off, que és l’objectiu.

– Com eres com a entrenador, diuen que les teues idees són per a equips de superior categoria?

– Em considere un entrenador tàctic, m’agrada estudiar molt el joc i analitzar bé als rivals. Enguany no he pogut dissenyar la plantilla i he hagut d’adaptar-me als futbolistes que tinc per a tractar de traure el màxim rendiment i no buscar excuses.