La creu de Sant Jordi
Arribem a 2026 i enguany, com sabeu, Alcoi acollirà l’Any Jubilar en honor a Sant Jordi. L’efemèride s’ha fet coincidir amb el 750é aniversari del patronatge de la ciutat, amb perdó de Sant Maure i la Mare de Déu dels Lliris. No sé molt bé què hi ha previst, tampoc li prestaré molta atenció, he de reconéixer.
Ara bé, aprofitant l’avinentesa, parlaré hui sobre ‘La creu de Sant Jordi’, vull dir, sobre la distinció que la Generalitat de Catalunya atorga tots els anys, i des del 1981, amb motiu de reconéixer les persones i entitats que pels seus mèrits han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seua identitat o, més generalment, en l’esfera cívica i cultural. ‘La creu de Sant Jordi’ és un guardó dissenyat per l’orfebre Joaquim Capdevila que consta, si no estic equivocat, d’una medalla per a les persones físiques i d’una placa per a les entitats, el qual està acompanyat d’una insígnia i diploma acreditatiu.
Alguns vos preguntareu per quin motiu m’he decidit a escriure sobre açò. El fet és senzill: quatre han sigut els alcoians i les alcoianes que han sigut reconeguts pel govern català amb aquesta distinció. Perdó, tres, perquè un d’ells la va rebutjar. Qui? L’Ovidi. Al cantant i actor, Ovidi Montllor, li la van oferir l’any 1982 i ell, agosarat i ferm, va dir que no a la proposta de Jordi Pujol. Potser va fer bé, vist com va acabar la trajectòria del president… El motiu: el seu desacord amb la política de la Generalitat en relació amb la cançó. Eren temps de canvis i les institucions havien donat l’esquena als cantants i autors de cançons. Ara tot era festa i calia esborrat del mapa les lletres crítiques que colpejaven les consciències col·lectives.
Aquest primer intent d’atorgar el reconeixement a un alcoià va seguir amb una altra negativa: la que Isabel-Clara Simó li va oferir novament a Pujol quan aquest li la va brindar. Decidida i valenta, considerava que es tractava d’un reconeixement elitista que només s’atorgava a una persona. La lletraferida únicament la va acceptar l’any 1999, quan el guardó ja s’havia “democratitzat”, a partir del moment que va passar a oferir-se a distintes persones i entitats que per les seues aportacions als àmbits social, cultural, esportiu, investigador, educatiu, sanitari, etcètera, eren mereixedores del reconeixement. Isabel-Clara Simó fou la primera alcoiana a rebre aquesta distinció del govern català.
Van haver de passar més de vint anys fins que, novament, el 2020 una alcoiana rebia la distinció una altra vegada. En aquesta ocasió fou la coreògrafa i ballarina, Sol Picó, qui la recollia de mans del president Quim Torra. Fou al mes de setembre, quan la pandèmia de la Covid havia començat a donar una certa treva a les nostres vides. El motiu és més que evident: la dilatada trajectòria de Picó a l’àmbit de la dansa contemporània i la importància de la seua carrera a l’àmbit internacional, que l’han feta ser un referent de les arts escèniques d’abast mundial, i de la formació en dansa des de la seua residència professional: La Piconera, a Barcelona.
I la més recent, l’any 2023, quan el pintor i escultor Antoni Miró la va rebre de mans del president Pere Aragonés. El motiu: el seu també llarg recorregut internacional i el seu compromís amb les arts pictòriques a terres nostres, que l’han dut a exposar arreu del món i a ser distingit, entre d’altres, amb la “Distinción por la Cultura Nacional” atorgada pel govern de Cuba, i a impulsar la cultura allà on ha tingut oportunitat de fer-ho, especialment a través de la càtedra de la Universitat d’Alacant que du el seu nom.
En poques paraules, quatre han sigut els alcoians i les alcoianes a les quals els van oferir ‘La creu de Sant Jordi’. Un d’ells va dir “no” quan tocava fer-ho. Els altres tres la van acceptar quan es van donar les condicions òptimes. Tots quatre tenien els mèrits necessaris per a rebre la distinció. Queda clar que el nostre poble ha donat figures excepcionals a l’àmbit de la cultura catalana, especialment, a la música, les lletres, la dansa i l’art pictòric. Reconeguts siguen.