Alberto Belda: “En inversions, necessitem que altres administracions secunden”

Per a començar, quin balanç fas de 2025?

– Sens dubte, ha sigut un any molt bo a nivell esportiu, tant a nivell d’èxits aconseguits com per la quantitat i el nivell de les competicions que s’han aconseguit portar a la ciutat. Fins a cinc campionats d’Espanya en diferents modalitats han mostrat a Alcoi com una ciutat amb gran poder organitzatiu. Per damunt de tot, destacaria el títol europeu del Patín Alcodiam. Són bastants anys donant moltes alegries a la ciutat i faltava eixe pas al capdavant que ve a ratificar tot la bona faena de molts anys. Sempre dic que ens està malacostumbrats, que algun dia la ratxa canviarà. Hem passat de preocupar-nos per no baixar a pensar que si no es juga la Copa del Rei o es classifica per a Europa, és un mal any. I no és així, perquè estar en la OK Lliga ja és una cosa molt important. Ha sigut també un any rellevant per a l’Alcoyano amb canvis significatius. Potser esportivament es pot pensar que ha sigut negatiu, amb eixe descens, però a vista dels resultats no el considere així. El club necessitava fer un pas arrere, que la propietat tinguera l’obligació de vendre perquè el club tornara a Alcoi i es comence a respirar un altre ambient. Ara existeix un feeling amb la ciutat que no existia abans de la venda. És com haver passat del cel a la terra i esportivament, arribaran o no els resultats, però el veritable èxit actual és que la gent torna a creure que l’Alcoyano és un club seu i de la ciutat, alguna cosa que no té preu. Cal donar-li les gràcies a Miguel Ángel Llorens i a tot el seu equip pel treball que està realitzant, i animar-los i secundar-los en el que es puga. A nivell individual, a l’hora de fer un balanç existeixen tres barems: un és el dels Premis de L’Esport al millor esportista i esportista promesa. Un altre són les beques pels èxits aconseguits i, finalment, estan els reconeixements que atorguem al juny als esportistes que han sigut podi en un campionat d’Espanya o superior. En 2025 va haver-hi més de 80, una autèntica barbaritat. És ací quan t’adones de la dimensió de l’esport local. No ha sigut un any olímpic com 2024, on per primera vegada va haver-hi dos esportistes alcoians, alguna cosa que sempre marca, però el jurat dels Premis de L’Esport tindrà un ampli ventall de possibilitats per a triar i no ho tindran fàcil.

– Has parlat de l’organització de fins a cinc campionats d’Espanya, una cosa inèdita?

– És una aposta fer-ho en disciplines no conegudes i que econòmicament permeten que es puguen organitzar a Alcoi. No tenen la repercussió mediàtica d’una Copa del Rey de bàsquet, per exemple, un esdeveniment que per costos només està reservat a grans ciutats, però en tractar-se de modalitats més minoritàries estan a l’abast per a una ciutat com la nostra. Hem tingut competicions de gimnàstica, bmx, patinatge artístic, grup xou i petanca. Es tracta d’esdeveniments que al final acaben tenint una repercussió perquè fa que molta gent vinga a la ciutat. Amb això busquem optimitzar els diners i amb un desemborsament xicotet hem sigut capaços de fer molt. Una Copa del Rey de bàsquet pot arribar a costar 200.000 euros, acabes traient rendiment sí, però al final atraus a la ciutat el mateix moviment de gent de fora i gastes 10 i no 200. És una qüestió de pressupost, de traure el màxim rendiment amb la menor inversió i crec que ho hem aconseguit.

– I per a 2026?

– Estem a l’espera i de moment ja tenim confirmat que els grups xou tornaran a la ciutat. L’any passat per aquestes mateixes dates no hi havia res i acabem organitzant cinc campionats d’Espanya. Acabarà de decidir-se al febrer o al març. Hi ha moltes federacions que estan molt contentes amb la capacitat organitzativa d’Alcoi. No és un mèrit únicament de la regidoria d’esports, sinó dels clubs que posen a la disposició de l’organització tot el seu voluntariat i la seua gent perquè tot isca bé.

– Hi ha opció de repetir amb l’organització de la Lliga Iberdrola de gimnàstica artística?

– L’any passat no érem nosaltres la ciutat que havia d’organitzar eixe campionat. Crec recordar que era Pamplona, però va haver-hi algun problema i des de la Federació es va començar a buscar alternatives i nosaltres vam estar àgils per a fer-nos amb la seua organització. És veritat que és una modalitat on tenim abanderats com Néstor Abad, Laura Casabuena o Maia Llácer i Montse Sirera és una persona molt pròxima a la Federació, ajudant molt al fet que Alcoi fora la ciutat triada. Nosaltres serem ací però no puc confirmar que torne a la ciutat. Va estar molt bé perquè va fer que durant una setmana molta gent visitara la ciutat, però es tracta d’un esdeveniment que porta molta faena darrere. Tornaria a dir que sí, que torne, però els clubs no estarien tan segurs per tot el que hi ha darrere. Van ser sis dies esgotadors amb jornades maratonianes de 8 del matí a 10 de la nit.

– Et quedaries amb algun moment en concret?

– No ha sigut un any on algú haja destacat de manera particular. Els clàssics com Néstor Abad, Laura Casabuena i Maia Llácer han sigut ací, però si es mira als set esportistes amb un conveni singular, tenim a Joan Montes, que malgrat haver estat lesionat, ha anat a l’Europeu de bici orientació i ha aconseguit bons resultats. Està Gaizka Porras, que ha tornat a pujar al podi en un campionat d’Espanya de judo absolut. Daniela Picó ja està en dinàmica de l’equip nacional absolut de rítmica, sent la més destacada a nivell individual, i Andrea Silva, que ara ha anunciat la seua retirada, però que va tornar a competir després d’una complicada lesió i va aconseguir ser campiona de Catalunya, fer podi en el campionat d’Espanya i obtindre un bon resultat en l’Europeu. Els set tenen un conveni singular que els permet disposar de 2.000 euros perquè puguen continuar creixent com a esportistes en les seues modalitats. Després hi ha una altra partida de 16.000 euros, en la qual no estan aquests set esportistes, destinada a la resta. I ací hi ha molt per a triar. Enguany, per exemple, no té beca però és un cas a estudiar. Es tracta de l’atleta Sara Masanet, que ha fet una temporada brutal tant en camp a través com en pista, o el de Nicolás Cabanes, que en 2025 ha sigut campió de la Copa Clio de rallyes d’asfalt. On es mire, a Alcoi hi ha bons esportistes, que destaquen en moltes modalitats. En altres ciutats ho fan només en algunes, però ací la que toquem ho fem bé i diu molt de la capacitat dels clubs i dels seus entrenadors i entrenadores, amb una bona faena de pedrera que després es reflecteix en bons resultats. Des de la regidoria, la prioritat sempre ha sigut fer costat a la base, perquè només així s’acaben traient els fruits i que apareguen bons esportistes. A eixos convenis individuals cal sumar els que tenim amb els clubs, alguna cosa que ací es veu com a normal, però que fora no tant. Existeix una partida anual de 550.000 euros en convenis singulars a clubs. És veritat que 200.000 euros són per a l’Alcoià i 100.000 per al Patín Alcodiam, però després hi ha més de 200.000 euros que són repartits entre la resta de clubs de la ciutat. És una xifra més que important i que fa que els resultats no isquen per una casualitat. També volem tindre bones instal·lacions. Si sumem la part d’inversió i de manteniment obtenim que el pressupost de l’Ajuntament en esport és molt elevat. L’important és que hi haja un equilibri entre millora d’instal·lacions i d’ajudes a esportistes i entitats. Són totes les potes de l’esport que fan possible que al final tingues èxits, en cas contrari seria difícil.

– Quant als *Premis de L’*Esport al millor esportista i esportista promesa, no es desvirtuen fent el lliurament a l’abril?

– Enguany estem en el mateix, encara no sabem quan podrem fer la Gala. Si em preguntes si és l’ideal celebrar-la a l’abril, et respondré que no. L’ideal seria entregar els premis a la fi de gener o al febrer. Acaba 2025 i un mes o mes i mig perquè el jurat puga decidir els dos guanyadors. Tot el que passe d’ací, no m’agrada sincerament, però és que administrativament no hi ha una millor solució. Tot passa per una aprovació del pressupost i no és una qüestió exclusiva de la regidoria d’esports. També és veritat que fa un mes vaig estar en els premis de la Diputació Provincial i era la gala de 2024 i es va celebrar al novembre de 2025. Igual és un consol que algú ho faça encara pitjor que tu. Abans no passava això, perquè els *Premis de L’Esport s’entregaven al novembre o al desembre, però tot va canviar arran de la pandèmia, molts esports van deixar de celebrar les seues competicions a l’estiu i es van traslladar a la fi d’any, amb el problema que en comptabilitzar tot un any natural es deixaven resultats per valorar. La decisió va ser deixar que acabara l’any i que el lliurament fora a principis del següent, condicionada a l’aprovació dels pressupostos. Se celebra a l’abril, però perfectament podria ser al maig o al juny, fins i tot més tard, però vull ser positiu i confiar que la pròxima edició siga al febrer o a principis de març, que entenc seria una data acceptable. Tot el que siga anar-te a abril, ho complica molt.

–El nou any comença amb una dificultat i és la necessitat de substituir l’actual coberta del pavelló Miguel Sarasa per a acabar amb el problema de filtracions. Com es gestionarà aquesta obra d’una certa envergadura?

– És una instal·lació que sempre ha tingut goteres, més o menys, però era un problema que estava controlat. Fa un any es va fer una actuació, en teoria per a segellar i que es llevaran definitivament els plàstics i així que no caigueren més gotes a la pista. Hi havia un risc, però tot va eixir malament de tant trepitjar. Va ser contraproduent i ara entra més aigua de la que es filtrava. A partir d’ací és quan ens plantegem que calia fer una actuació global en comptes de cenyir-nos només a reparacions, econòmicament més viables, però amb les quals no solucionem totalment el problema. A partir de setembre vaig començar a reunir-me amb els clubs que utilitzen la instal·lació i els plantege dues opcions. Una era actuar amb urgència tenint en compte que es tracta d’una intervenció de mínim tres mesos en haver de llevar i després tornar a posar la coberta nova. L’altra opció era licitar perquè l’obra començara just quan acaben les competicions al juny i aprofitar els tres mesos d’estiu i en cas que hagueren retards, quedaria setembre, mes en què no hi ha competició de lliga en la OK Lliga, amb el que si tot fora bé, s’incidiria el menys possible en el normal funcionament dels clubs que utilitzen habitualment la instal·lació. La resposta unànime va ser anar-se a l’opció B, encara que els vaig dir que havíem de ser conscients que podria haver-hi alguna afectació si hagueren pluges abundants.

– De quants diners estem parlant?

– El projecte està en els 250.000 euros. Falta que la junta de govern ho aprove per a preparar les licitacions, però estem dins del termini i en la forma corresponent. Hi ha empreses interessades i la intenció és traure a concurs el projecte al febrer o al març per a la seua adjudicació, sabent que a partir del 9 de juny, després del Esport en 3D, començarien les obres.

– Quant a noves infraestructures, en quin moment es troba el projecte de construir un camp d’entrenament en uns terrenys pròxims al Collao?

– És un tema que no ve d’ara, que l’anterior propietat ja va plantejar que l’equip necessitava entrenar en un camp de gespa natural. En el seu moment va ser el cavall de batalla de Ramírez, volent aprofitar la cojuntura per a anar-se, però evidentment no és el cas de l’actual propietat. Entenc la proposta, és un bon projecte, però cal veure si tenim capacitat per a fer eixe camp. Estem parlant de crear una infraestructura fora de conveni, cal buscar un espai i fer un projecte, que no serà barat. És clar que he de mirar per l’Alcoià, però els altres equips locals em diran que el camp nº1 necessita que es canvie la gespa artificial, igual com el del núm. 2, o que el parquet que utilitza el Patín Alcodiam per als seus partits necessita que siga reposat per un nou. De la mateixa manera, la coberta del pavelló Mutualidad de Levante està per a canviar i així moltes altres infraestructures més. Si tots els recursos els gastem en l’Alcoyano, algú pot dir que podríem repartir un poc. No és un “no” definitiu, treballarem en eixe escenari i es veurà el seu cost i la possible ubicació, però amb un consens polític i així que no puga ser utilitzat políticament. No exagere si dic que necessitem el suport d’altres administracions. Si el pavelló de la gimnàstica costa 1.200.000 euros, estaria bé que des de Diputació o Generalitat es diguera: “prendre, la meitat”, quan es tracta d’una instal·lació que no sols està pensada per a Alcoi. Amb 600.000 euros de més hi hauria marge per a altres inversions que ara no poden dur-se a terme. Està la pista d’atletisme per fer i costa 120.000 euros, les de tenis valen altres 180.000, si a això sumem els 250.000 euros del projecte de la coberta del pavelló Miguel Sarasa i els 600.000 euros que costa reparar la coberta del pavelló Mutualitat de Llevant, que necessita ser canviada i de moment no actuarem. Està també la necessitat de substituir la gespa dels camps nº1 i nº2, que sumen 400.000 euros; la col·locació de llums led en tots els camps del poliesportiu, 80.000 euros per cada camp. Si ho sumem tot, ens anem als 4 milions d’euros d’inversió sense comptar amb el projecte del camp d’entrenament per a l’Alcoyano i els 200.000 euros anuals del conveni de millora del Collao. És clar que el pressupost municipal no és infinit. Cal veure-ho bé i més amb l’actual propietat. Conselleria hauria de pensar que Alcoi existeix, no sols La Nucia. Dins de la Comunitat Valenciana hi ha poblacions que necessiten que se’ls donen suport els seus projectes.

– Propòsits per a 2026?

– Només que fora semblant a 2025 estaria content. A nivell d’instal·lacions, serà un any important amb el pavelló de la gimnàstica, la pista d’atletisme i la coberta del pavelló Miguel Sarasa. Quant a l’esportiu, indubtablement que l’Alcoyano pujara a Primera Federació i em fa especial il·lusió que el Patín Alcodiam fera un bon paper en la Copa del Rei. Portem dos o tres anys en què em va quedar un gust amarg. Es van fer bons partits i l’equip es va quedar fora per detalls. Crec que la Copa del Rei li deu alguna cosa a l’Alcodiam i seria molt bonic que aconseguira una semifinal i perquè no, arribar a una final. I a nivell individual, que Laura Casabuena es recuperara de la seua lesió o que Néstor Abad torne a la Selecció, encara que per a nosaltres com a gestors l’aposta principal continua sent donar suport a la base, ja que només així continuaran arribant els resultats.