“Donarem molta guerra”

Alcoi està redescobrint el voleibol. I ho està fent agafat de la mà d’un equip amb solera en l’esport de la ciutat com és el Atlètic Salesià. En el si d’aquest projecte destaca la figura d’Isabel Salines.

Als seus 23 anys, la jove blocadora central combina el seu present com a jugadora en actiu, labor en la qual, malgrat la seua curta edat, ja acumula sobrada experiència, amb la seua faceta com a entrenadora del primer equip sènior masculí d’un club que confia a consolidar el voleibol a la ciutat.

Isabel Salines va arribar a Alcoi per motius acadèmics. Ja des del principi, el Atlètic Salesià es va fixar en ella perquè formara part del nucli dur d’aquest renaixement del voleibol a la ciutat. “De cara a la temporada passada ja em van parlar del projecte perquè el club volia fer un pas més de debò. Buscaven un entrenador amb un perfil de major nivell i experiència perquè el projecte enlairara”, explica.

Llavors no va poder acceptar el repte perquè estava competint en el Fedes Ascensors La Llacuna, equip de Tenerife que milita en la Superliga 2, la segona categoria més important del voleibol femení nacional.

Un any després, la proposta va tornar a aparéixer i aquesta vegada la resposta va ser clara. “Vaig confiar en la serietat del projecte i sentia que era el moment”.

La seua trajectòria explica els motius que van portar al Atlètic Salesià a confiar en ella. Formada en el CV Finestrat, va debutar prompte en categories nacionals i va arribar a disputar dues temporades en Superliga 2, a més d’altres tres en categoria nacional.

La seua sòlida formació, la seua experiència en un entorn professionalitzat i la seua competitivitat en un dels nivells més exigents del voleibol espanyol estan ara al servei del Atlètic Salesià. Actualment, Salines continua competint com a jugadora en el Club Volei Gandia, en Primera Divisió. “La meua intenció a nivell personal és tornar a jugar en categories professionals quan acabe els estudis. Això em permet no parar del tot i no desviar-me dels meus objectius”, assenyala.

Eixa doble condició, de jugadora i entrenadora, li permet mantindre un vincle constant amb la pista, alguna cosa que considera clau per al seu desenvolupament. “Continue aprenent molt, dia a dia. Com a entrenadora em puc equivocar i estem per a aprendre i corregir-nos tots”.

Des d’aquesta temporada, Isabel Salines dirigeix al primer equip sènior masculí del Club Voleibol Atlètic Salesià, que competeix en Segona Divisió Autonòmica. Un repte tan il·lusionant com complex, en una categoria marcada per la diversitat de perfils. “La major diferència entre les categories més elevades i aquesta es nota sobretot en l’experiència i la tècnica. Ací hi ha molta gent que està començant a jugar a voleibol i està aprenent, mentre que en les divisions més altes els jugadors són molt més experimentats”, explica.

Malgrat això, l’objectiu de l’equip és clar. “Volem quedar el més amunt possible. Ara mateix som sisens i la intenció és continuar escalant posicions”. L’equip comparteix grup amb equips base de clubs professionals, com el CV Elx, un context que eleva el nivell d’exigència. “Ells pràcticament juguen en una altra lliga, però la nostra ambició és competir contra tots. Volem que es veja que el Atlètic Salesià és ací per a donar guerra i per a quedar-se”.

La plantilla masculina se sustenta sobre una base variada, en la qual conviuen jugadors de la casa, reforços procedents d’Ontinyent i estudiants de la EPSA. Salines veu aquesta mescla amb bons ulls i considera que “Alcoi té potencial per al voleibol. Hi ha bona base i celebrem que el projecte estiga calant i s’estiga consolidant”.

El creixement del Club Voleibol Atlètic Salesià ha sigut un dels fenòmens esportius més cridaners dels últims anys a Alcoi. En pocs anys, el voleibol ha passat de ser un esport residual a comptar amb més d’un centenar de jugadors repartits en nou equips, des de categories escolars fins a sènior. La creació dels dos equips federats, masculí i femení, ha suposat un pas decisiu cap a la consolidació del projecte.

I va a més. “De cara a la pròxima temporada tenim la intenció de federar també algun equip cadet i juvenil”, explica Isabel Salines. Cuidar la base és un propòsit fonamental per a un projecte basat en una filosofia que busca identitat, estabilitat i creixement a mitjà i llarg termini. En aquesta màxima participen activament els jugadors i jugadores dels equips sènior, que són els qui entrenen a les categories inferiors, una bona manera de “transmetre la nostra passió a la gent que arriba des de darrere”, destaca Salines.

Tindre darrere el suport de l’històric Atlètic Salesià suposa un punt de suport clau per al projecte. “És un plus molt gran”, reconeix Isabel Salines. “Ens estan ajudant a professionalitzar el voleibol i eixe treball es nota en els resultats, però també en la il·lusió del dia a dia”, subratlla.

Mirant al futur llunyà Isabel Salines descarta aprofundir en aquesta faceta. “Em plantege ser entrenadora, sempre que el puga compaginar. Per això aposte per aquest projecte, que pot ser molt gran”.

En una ciutat que torna a mirar al voleibol amb il·lusió, Isabel Salines representa eixe pont entre l’experiència professional i el desenvolupament local d’un esport que ajuda a sembrar futur.