Honors per al Patín Alcodiam

Alguns reconeixements arriben en forma de trofeu o de medalla. Uns altres, en canvi, funcionen com un espill. Els primers s’exposen en les vitrines. Els segons, a més, conviden a mirar arrere, a recordar el camí i a posar noms i cares a tots el que han fet possible arribar fins ací. El que rep ara el Patín Alcodiam Salesià combina tots dos aspectes.

La Real Federació Espanyola de Patinatge ha concedit al club alcoià la Placa d’Or, la seua màxima distinció institucional, coincidint amb el 75 aniversari de l’entitat.

Al mateix temps, ha aprovat la Insígnia d’Or per al seu president, Andrés Hernández, en reconeixement a una trajectòria llarga, duradora i profundament lligada al creixement de l’hoquei patines a Alcoi i també en la Comunitat Valenciana, on és la major referència d’aquest esport.

Tots dos guardons, que van ser ratificats per la junta directiva de la RFEP en la seua reunió del passat 4 de desembre, li seran entregats al club aquest mateix divendres en la Gran Gal·la 2026 que se celebrarà a l’Auditori Goyeneche del Comité Olímpic Espanyol, a Madrid.

Per al club, fundat en 1951, significa un reconeixement a la seua història. Setanta-cinc anys no es compleixen tots els dies. Tampoc es resumeixen solament en ascensos o classificacions coperes o europees.

Suposen dècades d’entrenaments i partits, de viatges interminables, de directius que posen temps —i alguna cosa més que temps— sense demanar res a canvi, de famílies senceres vinculades a una entitat que ha sabut sobreviure lluny dels grans focus de l’hoquei nacional. “Estar fora dels grans nuclis sempre ha sigut una dificultat afegida que el club està sabent solucionar”, reconeix el president Andrés Hernández, “i així i tot som un dels clubs més antics d’Espanya”.

La Placa d’Or reconeix precisament això. És eixa solidesa institucional, eixa continuïtat, la que ha permés Patín Alcodiam Salesià mantindre’s fidel a uns valors i, al mateix temps, competir al màxim nivell en una de les competicions més exigents de l’hoquei mundial.

Generacions de jugadors han vestit la seua samarreta, i el nom d’Alcoi ha viatjat per tota Espanya —i Europa— gràcies a un projecte construït amb paciència i sensatesa.

En el personal, Andrés Hernández rep la Insígnia d’Or amb alegria i orgull. I sap que el premi és compartit. “És un reconeixement a la meua persona, però sobretot és un premi col·lectiu”, insisteix.

No és una frase feta. El president, que porta 28 anys en la directiva, onze com a vicepresident i dèsset com a màxim responsable del club, explica que “la Federació reconeix també a tota la gent que ha treballat perquè el PAS arribe fins ací. Sense ells, res d’això hauria sigut possible”.

Andrés Hernández, que ha viscut pràcticament mitja vida del club des de dins, entén el lideratge com un treball coral. Subratlla, a més, el paper dels qui poques vegades apareixen en primera línia. Per això, el president ha volgut dedicar aquest reconeixement als qui acompanyen i mantenen amb molta vida al club, des de directius o col·laboradors, fins a patrocinadors i institucions. Totes eixes persones han aguantat anys complicats, han buscat suports quan no n’hi havia, i han sostingut el dia a dia del club gràcies al seu compromís desinteressat. “Tots mereixen aquest reconeixement i aquest premi és per a tots ells”, resumeix Andrés Hernández.

Ser president d’un club com el Alcodiam, tal com reconeix, va molt més allà de representar a l’entitat. Implica gestionar, negociar, mantindre relacions amb institucions, consolidar patrocinadors i, sobretot, prendre decisions amb els peus en el sòl. “Sempre hem intentat fer només el que podíem fer. Amb sensatesa”, explica. Eixa filosofia ha sigut clau per a l’estabilitat del projecte.

En el pla esportiu, el Aitex PAS Alcoi viu un dels moments més sòlids de la seua història recent. Després de l’ascens a la OK Liga, el club ha passat per diverses etapes, però ha aconseguit consolidar-se en l’elit. “Hui som un més en la *OK Lliga, i això és molt important”, afirma Hernández.

El creixement, especialment en els últims anys, ha sigut més que notable. “Ja es veu normal que estiguem a Europa o en la Copa del Rei. El Alcodiam és un club respectat en l’hoquei nacional”, celebra el president, que espera en el futur alguna altra picada d’ullet en forma d’un altre títol europeu, igual que la WSE Trophy Cup alçada a l’abril, o amb donar la sorpresa en la Copa.

En el primer pas, en canvi, el president coincideix amb Lorenzo Pastor a l’hora d’afirmar que la prioritat passa per assegurar la permanència, més si cap en una lliga cada vegada més igualada, especialment en la zona mitjana i baixa, la qual cosa fa preveure una segona tornada summament exigent.

Aquest respecte que s’ha guanyat el Alcodiam en l’hoquei espanyol, tant dins com fora de la pista, tant a nivell esportiu com institucional, ho ha aconseguit amb coherència, amb els peus en el sòl, amb treball constant i amb una estructura que sosté fins i tot quan arriben les dificultats.
El reconeixement de la Federació actua ara com un impuls moral. “Et dona ànim per a seguir”, admet, encara que també deixa caure la necessitat de relleu, de noves persones que prenguen el testimoni. “A la gent li costa, però tant de bo arribe algú que continue aquesta línia de treball”.

Demà, enfront del Voltregà

El Aitex PAS Alcoi rep demà (19.30 hores) en el Pavelló Miguel Sarasa al CP Voltregà en una trobada que, donada l’extrema igualtat de la classificació, especialment en la seua zona mitjana i mitja-baixa, es pressuposa decisiu per a mirar als llocs de privilegi de la taula.