“És necessari crear una marca pròpia per a atraure patrocinadors”

Pocs aspectes relacionats amb l’esport local se li escapen a Jordi Reig. Ha sigut jugador, entrenador, àrbitre, dirigent i també empedreït seguidor. En aquesta legislatura va decidir posar al servei de la política tota la seua experiència en facetes tan diferents i el Partit Popular li va incorporar a files per a abrigallar la candidatura de Carlos Pastor a l’alcaldia. Com a regidor del principal partit en l’oposició fa un repàs a l’actualitat d’eixe esport local que és la seua segona casa des de fa molts anys.

Des de l’oposició quina és l’opinió de l’actual moment de l’esport local?

– És una evidència que a nivell local es practica molt esport i en moltes disciplines diferents, amb gent molt bona a nivell individual, encara que en disciplines d’equip trobe a faltar un poc més d’unió entre les entitats i que juntes barallaran per un objectiu comú sent més forts. Encara que on sí que veig un problema és a nivell d’infraestructures. Fa gràcia escoltar a Alberto Belda dir que necessita de l’ajuda de la Diputació o la Generalitat, però en canvi se li oblida nomenar l’Estat, que també pot ajudar. Divendres passat, amb motiu de l’eixida de la Ultramediterrània, va ser a la ciutat Luis Cervera, Director General d’Esports de la Generalitat i fins on jo sé, ningú del govern municipal es va posar en contacte amb ell. Tampoc em serveix que vagen dient que no hi ha diners, quan a Rodes anem per 18 milions d’euros en despeses i igual algun milió podria haver tingut com a destí l’esport local. Tenim el poliesportiu Francisco Laporta, un referent fa uns anys, però que actualment necessita d’una important inversió per a adequar-lo a les condicions que els esportistes necessiten. Una altra qüestió important és prioritzar, veure que hi ha instal·lacions com el camp *nº3 actualment en desús, quan perfectament es podria estar utilitzant aquesta instal·lació i evitar així la saturació que hi ha en la resta de camps. Els camps nº 1 i nº2 necessiten d’una intervenció urgent amb una gespa artificial que data de 2008, quan la seua vida útil és de 8 o 9 anys com a molt.

– Ara mateix hi ha dos projectes en marxa, un que ja s’està executant com és el del pavelló de la gimnàstica artística i un altre, el de canviar la coberta del pavelló Miguel *Sarasa, en vies de la seua aprovació. Què ha de dir el principal partit de l’oposició?

– El principal problema d’aquest govern és la seua tardança a executar qualsevol projecte. Si fem una cerca de notícies sobre el pavelló de la gimnàstica artística ens podem remuntar a 2015. De la Ciutat Esportiva de l’Alcoyano, un altre punt del mateix, igual que de les cobertes dels dos pavellons del Francisco Laporta, no sols del Miguel Sarasa, perquè en el Mutualitat de Llevant es venen arrossegant problemes de filtracions des de 2020. Què succeeix amb aquests projectes? Que si abans costaven cinc, ara valdran set. Ara ens trobem que eixa demora del govern municipal fa que el futur de les instal·lacions municipals estiga cada vegada més hipotecat per eixa tardança a dur a terme els projectes. Uns diners que es podria destinar, per exemple, a posar en marxa el camp nº3. Clama al cel el que ve ocorrent en els projectes dels pressupostos participatius. En 2023 es va aprovar l’execució de les pistes de tenis per 100.000 euros. On estan? I en 2024, es va adjudicar la renovació de la pista d’atletisme per 180.00 euros. Tampoc apareix eixe projecte. Quant ens costaran d’executar?

– Veus viable el projecte de construir un camp d’entrenament per a l’Alcoyano prop del Collao?

– Si mirem xifres, a Alcoi practiquen futbol i futbol 8 unes 1.600 persones. La pregunta que em faig, hi ha suficients instal·lacions per a tots ells? Crec que no. L’Alcoyano ocupa moltes d’eixes hores. Si aconseguírem que tinguera la seua pròpia instal·lació, no parle sol del primer equip, em referisc a tota la seua pedrera en general, permetria descongestionar la resta de camps municipals. Són molts els equips que han de compartir instal·lació. Això suposa un desavantatge respecte als seus rivals que sí que poden disposar d’un camp sencer. Hem parlat amb la nova gerència i li hem transmés que es tracta d’una instal·lació necessària, i quan més prop del Collao, molt millor. La zona de darrere de Gol B seria la ideal, fins i tot no farien falta vestuaris, perquè podria utilitzar els del propi camp. Si volem veure a un Alcoyano de tornada a Primera Federació, disposar d’un camp d’entrenament propi és vital.

– Què creus que la ciutat necessita en matèria d’instal·lacions?

– Pensem que és fonamental portar l’esport als barris de la ciutat. No pot ser que Santa Rosa, per exemple, que és el segon més poblat, no tinga instal·lacions pròpies o que s’utilitzen pavellons privats a través de convenis. Encara que ara mateix, més que pensar en noves infraestructures, necessitem cuidar i actualitzar les instal·lacions que tenim. No sols em referisc a la substitució de les cobertes dels dos pavellons, també de les seues dues superfícies, que estan per a renovar i no oblidem que el Alcodiam està jugant en l’OK Lliga i transmetre la imatge que estem donant, amb tendals de plàstic en el sostre, no sé si és la que mereixem donar com a ciutat.

– Que una entitat com l’Alcoyano torne a ser propietat d’algú d’Alcoi, quina opinió et mereix?

– El primer és agrair la valentia de la gent que està ara al capdavant del club. Vulguem o no, l’Alcoyano és l’entitat esportiva més important de la ciutat i havia entrat en una preocupant fase de desconnexió, d’estar totalment d’esquena amb Alcoi i des de l’arribada de la nova propietat s’estan fent passos, xicotets i grans, per a recuperar eixa confiança que s’havia perdut. Demanaria un poc de paciència als aficionats, tenint en compte des d’on es va arrancar tot. Aquesta setmana havien més de 1.800 persones en el camp. El simple detall de tornar a veure xiquets trepitjar el Collao en el descans, poder haver demanat als Reis Mags marxandatge de l’equip o l’intent de fomentar la marca Mas Moral, són coses que mereixen l’aplaudiment i la confiança perquè el club portava diversos anys en una decadència absoluta i preocupant.

– Parles de referents, però moltes vegades no s’aconsegueixen només amb talent, es necessita molts diners?

– Les entitats no pot viure exclusivament dels diners de les institucions públiques. Darrere ha d’haver-hi un suport privat i per a això es necessita atraure tot eixe capital. Pense que una bona manera pot ser la creació d’una marca pròpia que involucre a tot l’esport local i siga la via per a atraure patrocinadors, que els comerços, les empreses i les indústries creen en eixe projecte de mecenatge perquè els clubs pot tindre així, tant el suport privat com el públic.

– Què trobes a faltar a nivell de gestió en l’esport local?

– Personalment pense que el Centre d’Esports ha de ser més pròxim a l’esportista i això només s’aconsegueix amb una major presència, bé del regidor o del director d’esports, en les instal·lacions. Només així pots conéixer de primera mà les preocupacions dels clubs i dels esportistes locals i no esperar còmodament en un despatx al fet que vengen eixes queixes. Existeixen qüestions com les EPI’s o el Esport en 3D que requereixen d’una volta de rosca. No es pot estar sempre fent el mateix. També en l’esport base l’Ajuntament hauria de ser més inflexible en determinades actituds que es veuen, moltes vegades ocasionalment, però que no poden passar-se per alt per la bona salut de l’esport en general. Potser seria una bona decisió crear un reglament disciplinari que regulara i evitara uns certs comportaments o faltes de respecte. D’igual manera que la ciutat necessita ser coneguda per organitzar esdeveniments d’una certa magnitud. Eixe tren fa anys que es va perdre i necessitem recuperar-lo.