“Tots volem ser Carla”
Una jove alcoiana i membre de la Primitiva va participar com a intèrpret convidada en el concert del músic gallec Carlos Núñez a Alacant
El Teatre Principal d’Alacant va ser l’escenari, a mitjan d’este mes de gener, d’una d’eixes nits màgiques que la música sol protagonitzar en moltes ocasions. Carlos Núñez, un dels referents indiscutibles del folk a nivell internacional, recalava a la capital de la província dins de la gira mundial del 30 aniversari de ‘A Irmandade das Estrelas’, el disc que va marcar un abans i un després en la seua trajectòria.
Les entrades portaven setmanes esgotades i l’ambient, des de molt abans d’alçar-se el teló, apuntava a un concert especial. I així va ser. Tant pel repertori com per l’emoció que va despertar entre els assistents.
En este context, es va produir un detall que connecta este esdeveniment de manera directa amb Alcoi. Entre els músics convidats de la nit va destacar la presència de Carla Gisbert, jove membre de la Música Primitiva d’Alcoi, que va pujar a l’escenari per a interpretar una de les peces junt amb Carlos Núñez. Esta col·laboració va situar la música alcoiana, durant uns minuts, en el centre d’este concert.
La història que s’amaga darrere d’esta col·laboració és curiosa. Fa aproximadament un any, després d’un concert celebrat també a Alacant, Carla Gisbert va tindre l’oportunitat de saludar personalment Carlos Núñez i traslladar-li la seua admiració com a seguidora de la seua música i del seu treball. Aquella conversa va quedar ahí, sense més pretensions. No obstant això, amb el pas del temps, va ser el mateix Carlos Núñez qui va recordar aquell encontre i va reprendre la idea de la col·laboració. El músic gallec va convidar Carla Gisbert a participar en el concert del Principal. Així, aquella il·lusió de fa un any es va convertir en realitat.
La peça triada va ser ‘Minho Waltz’, del llegendari grup celta The Chieftains. Era la primera vegada que Carlos Núñez interpretava esta obra en directe, fet que va afegir encara més valor simbòlic a esta interpretació que va compartir amb la jove músic alcoiana. A més, tal com va explicar el mateix Carlos Núñez, la interpretació d’esta peça es va concebre com un homenatge explícit a la banda i a Paddy Moloney, fundador i ànima del grup.
Per a Carla Gisbert, eixos minuts sobre l’escenari ja formen part dels records més importants de la seua vida. Ella mateixa definix l’experiència com un moment d’“alegria i orgull”, viscut amb una emoció que li resulta difícil d’explicar amb paraules.
Malgrat la magnitud de l’escenari i del nivell dels músics que l’envoltaven, Carla Gisbert, amb tan sols 14 anys, assegura que no va sentir por ni vergonya, encara que sí un profund respecte. Era la primera vegada que actuava davant d’un públic tan nombrós i en un context de tanta exigència, però la música va emergir aleshores, com sol fer, com a llenguatge comú i com a casa segura.
I això que la preparació conjunta, els assajos previs, havien sigut breus, a penes una hora abans del concert. Segons recorda, cada interpretació guanyava força, fins al punt que la tercera prova va ser, en les seues pròpies paraules, “una passada”.
El concert va comptar també amb més segell d’estes comarques, gràcies a la participació del grup La Xafigà de Muro, fet que va reforçar la presència del so tradicional valencià en una nit de clar homenatge a la música celta. El concert va acabar sent un diàleg entre territoris, generacions i formes d’entendre la música popular, amb l’escenari del Principal com a punt de trobada.
Més enllà de l’aplaudiment del públic i del moment inoblidable viscut, l’experiència ha suposat per a Carla Gisbert un punt d’inflexió en la seua formació musical. La participació en este concert ha reforçat la seua vocació i la seua determinació de dedicar-se plenament a la música.
De tota la nit, reconeix que li resulta impossible quedar-se amb un sol instant. És conscient que no tot el món té l’oportunitat de tocar amb Carlos Núñez i, per això, recorda tot des del moment en què va trepitjar l’escenari fins a l’instant en què el va abandonar. Tot va quedar gravat amb una força especial en la seua memòria.
Potser la millor manera de resumir allò viscut la va deixar el mateix Carlos Núñez en finalitzar el concert, quan, amb un somriure còmplice, va dir: “Tots volem ser Carla”.