‘L’emperador’ compleix 50 anys

El Káiser, club que deu el seu nom al mític Beckenbauer, ha reunit jugadors de totes les èpoques del club més longeu del futbol sala local

'L’emperador' compleix 50 anys
En un encontre recent, jugadors de diverses èpoques es van vestir amb antigues samarretes del club.

Que el Káiser SV és un club ben peculiar només cal recordar-ne els inicis. El seu nom, poc habitual, respon al gust futbolístic d’un grup de companys de classe, amb més simpatitzants del Reial Madrid que del Barça. Cal remuntar-se a la final del Mundial de 1974, que va enfrontar l’Alemanya de Franz Beckenbauer, conegut com el Káiser, i l’emergent Holanda de Johan Cruyff, la Taronja Mecànica, que va sorprendre per aquell futbol total.

El títol es va quedar a casa i la votació per posar nom al nou equip la van guanyar els seguidors madridistes, majoritaris i més afins a Alemanya. Així, aquell grup d’amics i alumnes del col·legi Salesians Sant Vicent Ferrer va acabar batejant l’equip en honor al gran capità d’aquella selecció, el Káiser —emperador en castellà—, al qual s’afegiren les sigles SV (Sport Verein), que en alemany signifiquen Club Esportiu.

La creativitat tampoc els va faltar a l’hora d’escollir l’escut del club, inspirat en les caixetes daurades d’un tabac negre molt consumit en aquella època, anomenat també Kaiser. A les dues àguiles d’esquena, símbol de poder i força, s’hi van afegir anys després dues estreles, corresponents als dos títols de lliga aconseguits: Tercera Categoria (1990-91) i Segona (1991-92).

Al voltant del Káiser SV es va forjar una història d’amistat i fidelitat a uns colors que han sigut el motor per a fer història en una lliga local de futbol sala que en 2025 va celebrar les Bodes d’Or, sent l’únic equip amb cinquanta temporades consecutives en actiu.

A més, hi ha constància des del primer dia de tots els partits disputats, recollits en un arxiu que guarda amb zel un dels fundadors, Carlos Martínez, autèntica ànima mater del club. Gràcies a això, se sap que en estes 50 temporades s’han jugat 1.348 partits. Només un no es va arribar a disputar, a Muro, perquè els jugadors estaven esmorzant en un lloc sense cobertura. Quan van eixir al carrer, els mòbils no paraven de sonar. L’excusa va servir perquè la sanció fora mínima: derrota per 6-0.

La “bíblia kaiseriana” recull dades com els 353 rivals, els 140 jugadors que han vestit la samarreta, el rècord de partits de Kiko Nadal (449), les 22 temporades de Josep R. Sempere “Pepe” com a porter, o el màxim golejador històric, Carlos Martínez, amb 319 gols. En total: 458 victòries, 154 empats i 736 derrotes, amb 4.155 gols a favor i 5.364 en contra. El Káiser no va trepitjar mai Divisió d’Honor, però sí Primera Categoria.

El primer partit documentat data d’octubre de 1976 (Káiser–Amics de José Durá). En la temporada 1979/80 va debutar en la lliga DTP (Esport per a Tots) del Centre d’Esports, alternativa per a menors de 25 anys no federats. L’any següent ja va competir en la lliga de la FVF, amb el Wolverhamton com a rival.

La primera plantilla la formaven Michel Albert, Jaume Català, Rafael Carbonell, Josele Carbonell, J. Bosco Julià, Alfonso Llorens, Carlos Martínez, Juan Navarro, José M. Vicent, Javier Domínguez i Francisco Mullor. Cinc dècades després, l’equip milita en Segona Divisió, amb opcions de recuperar la categoria perduda la passada temporada.

Un gir inesperat va arribar amb Sebastián Antonio Rodríguez (Perú), que va contactar amb el club en veure fotos a les xarxes. A ell s’hi van sumar Roque Fernando González (Paraguai) i Thiago Brucki (Brasil), i el futur del club va canviar. “Ganar no ha sigut mai el més important; el secret és el bon ambient”, resumeix Carlos Martínez.

El Káiser també ha deixat empremta social: Melcior en la Cavalcada de Reis de 2014, impulsors del dinar de Nit de Nadal dels Antics Alumnes Salesians… La plantilla actual la completen Jordi Serra, Francisco J. Ferri, Robert Cantó, David García, Llorenç Ferrando, Omar Miró, Guillem Recio i Jaume Moltó.

Per a commemorar les 50 temporades, dissabte es va celebrar un dinar a la Filà Miqueros, amb jugadors de totes les èpoques, dones i mares —les de tantes rentadores i samarretes esteses—. Menció especial per a Quique Mira, cronista de tots els partits des de 1990, i artífex que, una vegada, vestir la samarreta no suposara cap despesa gràcies al patrocini de Tèxtils Dàmasco. Un fet únic que ja forma part de la llegenda del Káiser SV.