“Tenim molta faena però no tenim mà d’obra”

Entrevista a Javier Gisbert, propietari de Gestaser i president de FOPA

“Tenim molta faena però no tenim mà d'obra”
Gisbert, en la seu d’AITEX, de la qual Gestaser es va encarregar de la curiosa estructura de la façana. | ALDEMAR

L’alcoià Javier Gisbert, dedicat al món de la construcció, és el propietari de l’empresa Gestaser –les oficines centrals de la qual estan a Villena–, amb presència a Alcoi a través d’obres com la reforma Andreu Sempere, del CCJ , del barri Sagrado Corazón o la curiosa estructura de la façana d’Aitex. Un dels motius pels quals Gestaser és més conegut és pel patrocini del Collao.

D’altra banda, Gisbert ha sigut recentment reelegit per a una altra legislatura de quatre anys com a president de la Federació d’Obres Públiques i Auxiliars de la Província d’Alacant (FOPA) i ostenta la vicepresidència de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana a Alacant (CEV Alacant).

– En quin punt està Gestaser?
– Gestaser naix amb esperit de ser constructora i gestió de serveis públics. Ara tenim un pla estratègic d’expansió en el qual estem diversificant en empreses instal·ladores, d’equipament, de redacció de projectes, promoció d’habitatges, gestió de naus industrials…en diferents àmbits, però sempre relacionats amb la construcció.

Per a aquest 2026 la previsió és facturar 35 milions d’euros i sobrepassar els 200 treballadors.

– Quin paper té Alcoi en aquest procés?
– Tenim la idea de muntar una delegació ací.

– El principal motiu pel qual la seua empresa es va fer més coneguda ací és per fer costat a l’Alcoyano.
– Sempre he dit que quan faig algun projecte o tinc algun contracte a Alcoi, el poc benefici que puguem traure és per a reinvertir-lo a la ciutat, en l’esport, patrocinem escoles o algun club.

Quan Juan Carlos Ramírez va amenaçar amb anar-se a La Nucia, moment en el qual l’Ajuntament també es va moure, i buscava empresaris d’Alcoi que invertiren, el que vaig signar és que patrocinava el club, en concret, el Collao, si no s’anava d’Alcoi.

– Recentment ha sigut reelegit com a president de FOPA per a una segona legislatura. Com valora el suport rebut?
– El fet que tothom diga que vol que sigues tu, que recolzen el que fas, és un orgull.

– Són distints els reptes de l’anterior legislatura a aquesta?
– Els reptes han canviat moltíssim. Quan vaig entrar, primer com a vicepresident, i després com a president, estàvem en un túnel en el qual no véiem llum al final.

La construcció ha passat 15 anys d’una crisi molt potent, i quan vaig agafar la presidència estàvem en ple Covid i no hi havia moltes obres.

El que buscàvem fa 4 anys era tornar als nivells de licitació d’obra pública de feia 15-20 anys, perquè la inversió va caure en un 92%.

Amb la crisi, la qual cosa es va deixar de fer és invertir, i després ho estem pagant, amb la DANA, amb els ferrocarrils…Eixa falta d’inversió ix per algun costat.

– Quina és la situació actual del sector de la construcció?
– Estem en la paradoxa que tenim molta faena però no tenim mà d’obra.

Hi ha dos problemes fonamentals: la falta rage d’obra i la gran pujada de preus dels materials de construcció.

– En el cas dels preus, és una realitat que es ve arrossegant, a la qual s’ha sumat la normativa europea, és així?
– Crec que el que està passant amb la normativa europea és que molts proveïdors i fabricants s’estan aprofitant. Eixa pujada de preus real, pel que estem veient a nivell d’Espanya és d’un 4-5%, i ací en la Comunitat Valenciana, entre la DANA i el boom d’execució d’habitatges està pujant un 15-20%.

– Què es proposa des de FOPA?
– Quant a la falta de mà d’obra, necessitem mesures a curt, mitjà i llarg termini.

A curt termini seria una eina per a regularitzar els immigrants qualificats perquè puguen entrar en el mercat laboral d’una manera més ràpida. Estem portant mà d’obra de Sud-amèrica i l’últim cas ens ha costat 14 mesos.

El Govern ha fet un nou decret d’estrangeria, a mi em sembla molt adequat que això es faça, perquè hi ha 800.000 estrangers vivint a Espanya que no poden treballar perquè no estan regularitzats.

Estimem que a la província d’Alacant necessitem 50.000 operaris per a poder cobrir tota l’obra que s’està fent i que ve en els pròxims dos anys.

Una cosa que em sembla curiosa del decret de regularització és que ve gent a l’empresa a la qual els ha regularitzat la residència però no el permís de treball, això no ho acabem d’entendre.

– També es parla de fomentar aquesta eixida entre els joves i es fa una crida a les dones.
– A mitjà termini hem de fer més atractiu als joves i a les dones entrar en el nostre sector.

El conveni de la construcció de la província d’Alacant és dels més alts. Un peó en aquest conveni ja cobra 22.000-23.000 euros anuals. I ara és que vegen que ja no és tan dur com abans. Actualment està tot més robotitzat i no hi ha un esforç físic tan elevat.

Les dones no entren i no acabem d’entendre perquè. Caldria començar a fer-ho més atractiu d’alguna manera des dels col·legis.

Crec que són les professions del futur: electricista, lampista, climatització…són professions que estaran molt ben pagades en els pròxims 10-20 anys, perquè no va haver-hi.

– I a llarg termini?
– Hem de canviar les titulacions, l’FP que hi ha. No pot ser que necessites 4 anys per a tindre un títol i poder treballar en el nostre sector. Crec que des del Govern hi ha un esborrany per a modificar la Formació Professional per a tindre títols més curts, de 6 mesos d’estudi i 6 de pràctica, i en un any lectiu tingues un títol per a poder optar a treballar en el nostre sector, d’obrer, muntador de pladur, ‘encofrador’…

– En el cas de l’habitatge?
– En habitatge hi ha mil mesures que es poden prendre per a incentivar que es facen més i que baixen els preus.

Tenim un greu problema a Espanya, i en concret en la Comunitat Valenciana amb la legislació en urbanisme. Ara mateix la mitjana per a aprovar un Pla General està sent 20 anys. La matèria primera per a fer habitatge són solars, hem de ser capaços de fer solars ràpid i a preu assequible perquè es puga fer habitatge barat i assequible, llavors s’ha de canviar la legislació.

D’altra banda, no acabe d’entendre, a nivell Estat, que tinga el mateix IVA una casa de ‘superlujo’ que un habitatge protegit. El normal seria abaratir l’IVA al 4% o al 0%.

Després tenim analitzat que quan fem una promoció d’habitatge, entre el 35-38% es van en impostos. Si l’habitatge és una necessitat no ha de tindre tanta càrrega impositiva.

– També ha assumit una vicepresidència de la CEV, de quina forma repercutirà eixa presència?
– La meua missió és, primer, defensar Alcoi i després la província d’Alacant. Com ho puc utilitzar? Per exemple secundant, que ja ho estic fent, que tire avant el parc empresarial Alcoi Sud. Crec que és una missió que molts d’Alcoi ens hem proposat, que és un llegat importantíssim per als nostres fills. Considere que és la garantia que els nostres fills puguen treballar a Alcoi. És passar d’una economia de resistència, que és en la qual estem ara, a una economia d’avantguarda.

Crec que és el futur d’Alcoi. És deixar de mirar el passat per a mirar al futur i al present. És necessari deixar de ser ciutat dormitori per a tornar a ser ciutat industrial. Alcoi Sud és fonamental.