“A Castelló vull complir un somni”

El futbol moltes vegades és un tren que viatja a diferents velocitats. En el cas de Rubén Catalá era un AVE, un ferrocarril d’alta velocitat que ha deixat a l’Alcoyano, en un obrir i tancar d’ulls, sense el seu davanter titular i màxim golejador. Són les coses de la caixa de sorpreses que moltes vegades ofereix el mercat hivernal. amb clubs àvids de solucions ràpides.

En el cas de l’atacant alcoià reunia totes les condicions per a ser una peça molt apetible, sobretot per a un equip filial: sub’23, molt bons números per a un davanter de la seua edat, titular i una clàusula assequible: “El meu representant –repassa Catalá– em va traslladar que diversos clubs de Segona i fins i tot de Primera Federació estaven interessats. La meua idea era no moure’m de casa i seguir en l’Alcoyano, on em sentia molt a gust i valorat. Per a res m’abellia fer una altra vegada les maletes”.

No obstant això, la insistència del Castelló, que estava disposat a pagar la clàusula de rescissió, va fer que les coses acabaren canviant: “Va posar molt d’interés des d’un primer moment i això ho va canviar tot. Al principi no veia clar això d’haver de jugar en la mateixa categoria i barallar pel descens quan nosaltres estàvem mirant per ficar-nos en el play-off d’ascens”, reflexiona.

Llavors és quan el seu representant fa saber a l’Alcoyano les seues intencions i hi ha un detall que acaba d’allunyar-lo definitivament del Collao: “Quan parle amb el club en cap moment hi ha una contraoferta, no veig un interés real que volen que em quede. No vaig tindre eixa oferta de renovació que m’haguera fet dubtar. És més, estant ja a Castelló vaig haver de renunciar a unes primes perquè es poguera acabar de tancar l’operació, que no és molts diners, però per a mi sí perquè jo tenia contracte de sub’23,”.

En qualsevol cas, Rubén Catalá no guarda cap rancor i entén que són coses del futbol: “Al contrari, vaig estar i estic molt agraït a l’Alcoyano als seus actuals dirigents que van confiar en mi en un moment difícil de la meua carrera perquè venia d’una temporada complicada. El que he viscut aquests mesos ha sigut increïble. És un club especial i ara puc dir perquè. No va ser una decisió fàcil i el comiat del vestuari va ser molt emocionant. M’he sentit un futbolista molt volgut en tot aquest temps. Sempre li desitjaré el millor a l’Alcoyano i estaria encantat de tornar en una altra ocasió. És el club de la meua ciutat i on vaig forjar un somni que prompte espere complir”.

Eixe somni passa pel salt al futbol professional. Catalá creu que fitxant pel Castelló estarà un esglaó més prop d’eixe escaló que encara se li resisteix: “He vingut al Castelló a complir un somni. Tinc 23 anys i vull aprofitar aquests sis mesos que em queden com sub’23. Confie molt en mi i aquest pas per l’Alcoyano m’ha servit per a creure que eixe somni de xiquet encara és possible. He tornat a sentir-me protagonista i pensar que en el futur puc tindre un lloc en el futbol professional. El Castelló ha apostat molt fort per mi i així m’ho va transmetre des del primer moment que es va interessar per mi”.

L’alcoià ha signat per al que resta de temporada amb opció a altres dos anys més, bé en el primer equip albinegre o eixint cedit a un club de Primera Federació per a seguir de prop la seua formació.

“Em prenc aquest fitxatge com una oportunitat que vull aprofitar. El còmode hauria sigut quedar-me en l’Alcoià. He preferit eixir de la meua zona de confort i esgotar les opcions que puc tindre com sub’23”, confessa.

Debut i gol

El seu ha sigut arribar i moldre. Titular en el partit del seu debut i gol en la seua primera rematada a porteria, a més enfront del At. Balears: “Li ho vaig prometre a Izan Linares, que per a mi és com un germà, perquè hem estat junts des d’infantils. Va ser molt bonic. Va servir perquè l’equip guanyara després de molt de temps. Estic molt content amb Óscar López com a entrenador. Ve de la pedrera del Barça i està molt acostumat a treballar amb gent jove. Té una proposta futbolística molt atractiva. Fa que et sentes protagonista i és un avantatge per a un davanter com jo”.

Rubén Catalá diu que encara li costa parlar de l’Alcoyano en passat: “A poc a poc em vaig fent a la idea. No ha sigut fàcil i qui em coneix sap que és així. Vull aprofitar aquests mesos i ja veurem què succeeix al final de temporada. Sempre tindré bones paraules cap al club que tant ha significat per a la meua família. Sé que no ho estan passant bé, que els resultats no acompanyen, però l’equip acabarà superant aquesta situació com el va fer quan vam tindre eixa ratxa negativa en la primera volta. Crec que és una qüestió més mental que futbolística. Va succeir llavors i segur que tornarà a succeir ara. Passa per canviar la mentalitat, creure-s’ho una altra vegada i en el moment que es faça eixe pas, tot serà distint com en eixa bona ratxa de desembre”.