“Això de la nova propietat és pura valentia, no és fàcil trobar algú així”

Fa just un any, Toni Francés no ocultava la seua “preocupació” per les intencions de l’anterior propietat i llavors el titular va ser clar: “Amb l’Alcoyano no hi ha feeling”. Dotze mesos després, la situació és totalment antagònica: l’Alcoyano torna a ser d’Alcoi i dels alcoians, amb un propietari de la ciutat que ha aconseguit posar en peus a una entitat que torna a il·lusionar.

– El canvi ha sigut significatiu i important?
– La ciutat ho ha notat i ho estem sentint. Les distàncies que es van crear entre el club i la ciutat en general: afició, teixit empresarial i Ajuntament, no s’havien viscut mai. En qualsevol cas, no tenint feeling i no estant d’acord amb l’anterior propietat, cal agrair-li a Ramírez que sense la seua arribada al club, l’entitat estava en una greu situació de desaparéixer. Cal reconéixer-li, que sota la seua gestió es va aconseguir sanejar l’entitat. El problema va estar en el fet que és un empresari que té una manera d’actuar i de tractar a la gent. Va voler gestionar el club com una empresa i l’Alcoyano no és una empresa, per molt de capital que aportacions. Necessita d’una afició, d’un suport empresarial i institucional que cal cuidar i acaronar. I això no ho va fer. Màximament en un club tan arrelat a la seua ciutat com és l’Alcoyano. L’última etapa seua en l’entitat es va viure amb molta preocupació. El distanciament va ser total i la falta de comunicació, també. I més després del descens. Ningú sabia el que anava a passar.

– I apareix la figura de Miguel Ángel Lloréns?
– Portava un temps parlant amb ell després que m’haguera traslladat el seu interés per recuperar per a Alcoi el club, però fins que no es va signar el traspàs no hi havia garanties de res. Al final tots estem molt contents de la manera que s’ha resolt tot, la valentia que ha tingut per a fer eixe pas al capdavant, perquè no era fàcil. Des de llavors s’estan fent les coses molt bé, l’Alcoyano torna a ser d’Alcoi i hi ha més de 2.200 socis. Feia molts anys que no s’aconseguia eixa xifra. És un projecte a mig-llarg termini, no hi ha eixa pressió que es va marcar Ramírez quan va arribar i va dir que si en tres anys no pujava, s’anava.

– Pel que s’està veient, el temps comença a donar-li la raó a la nova propietat?
– El seu és valentia pura. No és fàcil trobar a algú que vulga arriscar el seu patrimoni per un club de futbol. Des d’un principi tenia les idees molt clares, encara que es tractava d’una aposta molt arriscada.

– Es compta amb el suport de l’afició, l’Ajuntament també està complint la seua paraula a través d’eixe conveni a cinc anys vista i només queda que el teixit empresarial se sume al projecte perquè tot no recaiga sobre una mateixa esquena?
– S’ha avançat bastant, però cal continuar avançant encara més. No és suficient, però també és cert que el projecte parteix del no-res, d’un desert absolut. S’havia maltractat al teixit empresarial local. Moltes empreses desemborsaven quantitats importants de diners a canvi de res. No sabien si tenien cartell o no de publicitat. Als quals tenien se’ls va llevar sense dir-los res. Patrocinadors que havien, quan no posaven els diners que volia la propietat, els deia que per a posar eixa quantitat que no feia falta. Es va crear un clima d’animadversió que ara la nova propietat tracta de recuperar i a poc a poc va trobant resposta. A l’afició li la culpabilitzava dels resultats de l’equip. Tot això que es va destruir ara s’està intentant recuperar a força d’anar sembrant per a començar a obtindre els fruits amb el temps. Costa molt poc destruir, però molt construir i recuperar, encara que s’està en el camí”
.
– L’Ajuntament està sent una part important d’eixa reconstrucció a través d’eixe milió d’euros a cinc anys vista que s’està destinant a millores del Collao. El canvi d’imatge és evident. Ha sigut tot amb els diners del conveni o també han hagut aportacions personals de la nova propietat?
– Totes les millores realitzades s’han fet a través d’eixe conveni, si la veritat és que la propietat ha avançat els diners fins que arribara els diners de l’Ajuntament i que així l’aficionat poguera visualitzar el canvi abans que s’iniciara la nova temporada. Durant l’estiu es va estar treballant a 2.000 per hora i més canvis que es veuran de cara al futur. S’han fet moltes coses que es veuen però també moltes altres com el gimnàs que és una cosa desconeguda per a l’aficionat i que feia molta falta. Falta tot el relacionat amb la il·luminació, que és una qüestió importantíssima. Cal canviar tots els focus del Collao. Es digitalitzarà tota la publicitat a través de pantalles gegants. Són aspectes que milloren la imatge del club però també la seua gestió”.

– El futur camp d’entrenament entra dins d’eixa remodelació que s’està preparant?
– “S’està parlant amb el club la possibilitat de veure uns terrenys pròxims al Collao. No és fàcil, l’opció d’una ubicació annexa és una de les demandes del club. En cas que aquesta possibilitat no fora possible, hi ha altres alternatives en la zona de Trencacaps, darrere de la pista de BMX”.

– L’any 2025 passarà a la història pel primer títol europeu conquistat per un club local?
– Ens falta posar més en valor el que suposa tindre un club com l’Alcodiam. No dic que no ho coneguen, amb tot el treball de base que realitza, amb l’equip en OK Lliga, i ara amb els seus èxits internacionals. Una part de la ciutat no és conscient de la importància que representa tindre-ho a la ciutat. L’any que ve compleix 75 anys i és una bona manera per a posar en valor tota eixa labor que realitza.

– El col·lectiu del tenis, es va parlar d’una futura instal·lació pròpia, però continua sent un esport oblidat des de fa temps a la ciutat?
– Hi ha un compromís de reprendre el projecte en el camp nº3 del Serpis, que en el seu moment es va aparcar arran de la sol·licitud de l’Alcoyano de construir un camp de gespa natural. Ara que eixa opció ha sigut descartada pel propi club s’obri una via perquè eixe projecte puga ser realitat. La idea és que poguera emportar-se avance en aquesta legislatura. Era un projecte en el qual una meitat es destinaria a aparcament i en l’altra, tres o quatre pistes de tenis”.

– El sostre del pavelló B finalment serà alçat perquè puga solucionar-se el problema de filtracions que actualment té?
– S’alçarà perquè s’ha de reformar tota la coberta. Tenim ja el projecte redactat i la intenció és licitar-lo a principi d’any perquè així puga executar-se a l’estiu aprofitant que l’activitat es deté. Seran dos o tres mesos d’obres, hi ha una part dels treballs en els quals l’activitat pot continuar, però hi ha una altra en la qual s’ha de descobrir tot el pavelló i no es pot practicar cap esport per seguretat.

– Hi haurà algun canvi en la política de subvencions a clubs i esportistes?
– La ciutat ha crescut molt en els últims anys quant a competicions a nivell nacional i internacional que organitza, i més que continuarà celebrant. Es tracta d’esdeveniments que es realitzen sent l’Ajuntament qui assumeix íntegrament les despeses com a projecte de ciutat. Dic això perquè Diputació destina més un milió d’euros a La Nucia per a acollir competicions. No em vull comparar amb ells, però és veritat que la Diputació hauria de ser més justa i si dona suport a una població que organitza esdeveniments nacionals i internacionals, alguna cosa que em sembla bé, que faça el mateix amb la resta de poblacions que apostem per aquesta mena de promoció de l’esport. Ara mateix només tenim ajudes de convocatòries generals, però La Nucia compta amb subvencions nominatives per eixa quantitat. No demane un milió d’euros, només que ens donaren un 10%, que ja estaria molt bé. Crec que ens ho mereixem”.