Alcoi i comarca resisteixen millor que la província la frenada econòmica
La muntanya lidera la caiguda de l'atur, però perd ocupació en sectors clau, segons l'últim informe de l'Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant
L’informe de conjuntura socioeconòmica d’INECA corresponent al segon trimestre de 2025, arriba amb un diagnòstic complex per a la província d’Alacant. L’indicador general se situa en 1,2 punts, aparentment positiu, però condicionat per un efecte fiscal excepcional derivat de canvis en l’IRPF. Sense eixe impacte, l’índex reflectiria un dels nivells més baixos des de la pandèmia i confirmaria que la província s’acosta a un sostre de creixement.
En un context provincial marcat per la pèrdua de pes econòmic i financer, la mirada comarcal ofereix matisos importants, especialment per a l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla, on les dades d’ocupació i teixit productiu mostren una resistència notable, encara que insuficient per a revertir la fragilitat estructural del conjunt.
El dinamisme en creació empresarial —amb un creixement provincial del 8,5% anual— es reprodueix també a les comarques de l’interior, on continua l’aparició de xicotetes societats, especialment vinculades a serveis especialitzats, logística lleugera i activitats auxiliars a la indústria.
Però l’advertiment d’INECA és clara: el capital mitjà per empresa continua sent molt baix (27.243 euros), a penes un 61% de la mitjana nacional. Això significa projectes molt xicotets, amb escàs matalàs financer i que, en molts casos, difícilment podran generar ocupació estable.
A això se suma l’augment de dissolucions (quasi un 30% més que fa un any), una dada que evidencia el desgast estructural del sistema empresarial, també palpable a Alcoi i el seu entorn. El relleu industrial, clau en un territori històricament productiu, es produeix a un ritme insuficient i amb companyies més vulnerables.
Mercat laboral
Si hi ha un apartat en el qual l’Alcoià i El Comtat destaquen és en l’evolució de l’atur. Per primera vegada des de 2010, totes dues comarques encadenen mínims històrics. D’una banda, el Comtat va comptabilitzar 1.781 aturats al juny, amb una caiguda anual del 6,7%. Mentrestant, l’Alcoià va registrar 7.271 persones desocupades, un 4,4% menys que fa un any.
En tots dos casos, la indústria és protagonista en la reducció de l’atur. A l’Alcoià, el sector industrial suposa quasi el 25% del total d’aturats, el percentatge més elevat entre totes les comarques de la província, la qual cosa revela tant la seua importància com la seua fragilitat.
Quant a l’afiliació, les dades tornen a dibuixar un mapa desigual. Mentre la província registra una pujada anual del 1,8%, El Comtat retrocedeix un 0,4%, confirmant la seua vulnerabilitat demogràfica i empresarial. L’Alcoià, per part seua, avança un 1,1%, si bé encara es manté lluny del seu sostre històric.
La conclusió és clara: l’interior genera ocupació, però té dificultats per a consolidar-lo i depén en excés de sectors sensibles a cicles i a canvis estructurals.
El fort augment en la recaptació de l’IRPF (+80% anual) no té a veure amb millores reals en salaris o ocupació, sinó amb l’ajust fiscal derivat de l’increment del salari mínim *intrprofesional. Una part significativa d’eixa recaptació tornarà en la pròxima campanya de la renda.
Aquest fenomen, que distorsiona l’indicador provincial, també afecta a la lectura local: no hi ha un augment real del poder adquisitiu, i l’IPC (+2,24% al juny) manté la pressió sobre el consum en un territori on els sous continuen lluny de la mitjana espanyola.
Turisme d’interior
L’informe subratlla la debilitat del turisme rural a la província, amb descensos i una aportació marginal. Un missatge especialment rellevant per a les comarques de l’interior, on l’oferta s’expandeix però sense una estratègia coordinada.
Mentre el litoral manté l’impuls gràcies al visitant internacional, l’interior necessita consolidar producte, millorar la connectivitat i enfortir la col·laboració públic-privada per a atraure un turisme de major valor afegit.
Indústria i finances
A nivell provincial, les exportacions creixen un 2,1% i superen la mitjana nacional. Encara que el calçat —clau en la Foia de Castalla i zones limítrofes— segueix estancat, les manufactures i subministraments industrials mantenen un comportament sòlid.
Per a l’Alcoià i El Comtat, on la indústria manufacturera representa un percentatge d’afiliació molt superior a la mitjana provincial, aquesta tendència aporta una mica d’oxigen, però no garanteix una recuperació estructural si no s’acompanya d’inversió, digitalització i major grandària empresarial.
Un de les dades més inquietants de l’informe afecta a tota la província: una caiguda trimestral del 4,5% en els depòsits de particulars, amb 1.900 milions menys en només tres mesos.
Això converteix a Alacant en una de les províncies amb comportament financer més negatiu del país. Per a les comarques de l’interior —on inversió, innovació i teixit empresarial depenen de la disponibilitat de crèdit i estalvi local— aquest fenomen suposa un seriós risc per al futur.
En resum, el balanç del segon trimestre deixa un missatge inequívoc: Alacant creix, però cada vegada amb menys força. I l’interior —l’Alcoià, El Comtat i la Foia— mostra resiliència, però sense garanties de sostenibilitat.
Es retalla l’atur, es mantenen les exportacions i l’ocupació millora tímidament, però el múscul empresarial continua sent feble, l’estalvi s’escapoleix i la qualitat del treball no avança al ritme necessari.
El repte, una vegada més, passa per enfortir la indústria, atraure inversió productiva i consolidar un model comarcal que combine tradició manufacturera, talent, innovació i noves oportunitats econòmiques.