Alcoi-Madrid: de casa a casa, en 16 etapes de “teràpia pura”

Va ser en 2009 quan l’il·lustrador alcoià, Ignacio Doménech, es va endinsar en el món del Camí de Santiago.
Eixa primera experiència la va viure durant un mes amb un amic quan encara estava estudiant: “va ser una experiència brutal. Em va marcar molt. És teràpia pura”, assenyala Doménech, qui a partir d’eixe moment ha anat sumant vivències dins dels diferents camins que hi ha.
“Últimament sempre que faig un Camí el faig soles, i és molt terapèutic i enriquidor. Tots tenim les nostres preocupacions, la nostra motxilla, la teua pròpia situació personal. Quan vas caminant, fent etapes, vas soltant motxilla, tant física com emocional i ajuda molt a reordenar-te, a connectar amb tu mateix i posar un poc en equilibri la teua vida”, detalla l’alcoià.
L’últim d’ells li ha portat des de la pròpia porta de casa de la seua mare, a Alcoi, fins a la seua casa a Madrid, on resideix des de fa diversos anys.
En aquest estiu ha realitzat el Camí del Sud-est fins a Toledo, per a després desviar-se fins a la capital.
Quasi sense planejar-ho i estant amb uns amics a l’Algarve (Portugal), va decidir començar una nova aventura perquè li quedaven 16 dies de vacances, que es van traduir en 16 etapes des de la seua ciutat natal, fins aquella que ho porta acollint com a llar des de fa un temps.
“Ha sigut el més dur que he fet. Estar soles m’ha servit moltíssim”, i amb una connexió interna que està a flor de pell assegura que “no som conscients de l’afortunats que som, pel lloc on hem nascut, a Alcoi. Eixa ha sigut l’etapa més bonica, la més verda, després de baixar Onil, tot han sigut camps de blat immensos”.
A la poca planificació se li suma que del camí que ha realitzat a penes informació en comparació amb altres zones ni tampoc “està tan senyalitzat”, i és que “ho fa molt poca gent”, tant és així que, a diferència de la resta de vegades que ha fet el Camí, “no he coincidit amb cap pelegrí”. Així, comenta que “he seguit sobretot un canal de YouTube d’un home de 60 anys que la seua vida és el Camí de Santiago, i també a través de Wikiloc”.
Un total de 16 etapes en les quals ha caminat 612 quilòmetres, ha sumat experiències, vivències i també anècdotes.
Una d’elles la va viure en l’alberg municipal de La Roda, que està situat en la plaça de bous: “em van donar directament les claus de la plaça. L’alberg estava en la infermeria, hi havia dos llits, bastant auster, però no estava mal. És una cosa que no m’havia passat mai”.
I ajuntant les anècdotes amb el més humà que hi ha, les persones, Ignacio Doménech, relata alguna cosa que li va ocórrer quan va entrar en un dels nombrosos pobles que ha recorregut en les 16 etapes: “entrant en un poble li vaig preguntar a una senyora, que estava agranant per un lloc per a desdejunar. Em va indicar anar cap avant, que hi havia dos bars, però als 10 segons em va cridar i em va dir ‘ven aquí que te voy a invitar a desayunar a mi casa’. Vaig estar una hora i mitja desdejunant amb ells, amb el seu marit, amb el seu fill, com si els coneguera de tota la vida”. Una vivència que qualifica com de les “coses boniques” que li han passat en aquest recorregut, de casa a casa, del llar de sempre, al llar d’ara.
Doménech assegura, després de viure el Camí de Santiago, en diferents moments, que és una experiència súper recomanable que “et fa valorar molt el mínim, les coses més simples de la vida com pot ser una dutxa o un menjar després d’una etapa”.