“Als Estats Units respecten més a l’àrbitre”

Amb el final de la temporada arriba el moment de prendre’s un respir, però també d’aprofitar noves oportunitats d’aprenentatge.
Després de mesos d’esforç, competicions i sacrificis, molts esportistes busquen continuar creixent, conéixer altres realitats i enriquir la seua experiència més enllà dels terrenys de joc, obrint així nous horitzons personals i professionals.

És el cas de l’alcoià Joan Santamaría, jugador del Vedruna, l’equip del futbol local que aquesta temporada ha conquistat tots els títols possibles. El millor és que Joan no sols ha brillat sobre el terreny de joc, sinó que també ha sabut compaginar la seua passió pel futbol amb l’arbitratge, una faceta que recentment li ha portat fins als Estats Units per a continuar formant-se i viure noves experiències.

La història d’aquest alcoià, que ha sabut esprémer la seua passió pel futbol des de diferents perspectives, arranca molt abans. “Vaig començar en el món de l’arbitratge en la temporada 2017-2018”, recorda.

En aquells dies entrenava a un equip de xiquets, i el seu contacte constant amb els col·legiats durant els partits va despertar la seua curiositat: “Quan eres entrenador tens molt contacte amb els àrbitres comentant alineacions o qualsevol incident que poguera haver passat en el partit, i veia que era un món que m’agradava”.

L’espenta definitiva va arribar gràcies al seu entorn: “Uns mesos més tard uns amics em van comentar que anaven a fer eixe pas i vaig decidir canviar d’entrenador a àrbitre”.

Joan Santamaría porta el futbol en la sang des de la infància, quan participava en les activitats extraescolars de futbet en el col·legi El Romeral. “Després vaig passar a futbol 7 en l’Esides, perquè coneixia a uns amics, i allí és on més temps he jugat, des dels 11 fins als 20 anys”, rememora.

Amb la desaparició de l’equip local de l’Esides, va recalar en el Vedruna al costat de diversos companys, i des de fa quatre anys defensa els seus colors en la centenària lliga de futbol local.

Aquest curs ha sigut redó: “Ens ha anat bé i hem aconseguit tots els títols possibles”, comenta. Així i tot, confessa que compaginar la pràctica del futbol amb l’arbitratge no resulta senzill: “Moltes vegades coincideixen i òbviament té prioritat l’arbitratge, encara que si un té voluntat es poden fer les dues coses”, confessa l’alcoià.

El viatge a l’altre costat de l’Atlàntic, en el qual ha participat durant dues intenses setmanes, ha sigut possible gràcies a la iniciativa d’Arbifam, una empresa dedicada a l’intercanvi cultural en l’àmbit arbitral. “Són dos xics que s’encarreguen d’arreplegar àrbitres de tota Espanya per a arbitrar tornejos als Estats Units, i compaginar l’arbitratge amb turisme en ciutats que ens han sorprés molt”, explica Joan Santamaría.

L’experiència, que ha tingut una duració de quinze dies, va arrancar amb l’arbitratge d’un torneig a Salem, Massachusetts. “Després vam fer turisme a Las Vegas, i el següent cap de setmana vam tornar una altra vegada a Salem per a arbitrar un altre torneig. A més, també vam estar a Seattle per a visitar la ciutat”, relata l’alcoià.

Per a Santamaria, aquest viatge ha suposat molt més que xiular partits. “Em considere molt afortunat perquè he aprés moltíssimes coses, especialment en anglés. He adquirit molt de vocabulari i fluïdesa en parlar”, explica.

Però més enllà de l’idioma, s’ha quedat amb un ensenyament que no oblida: l’esportivitat i el respecte dels jugadors estatunidencs. “És fantàstic arbitrar sense notar la pressió o els insults i xiscles que tenim a Espanya, tant dels equips com del públic. Quan un jugador es feia mal, es parava el partit i tots els jugadors es posaven de genolls en senyal de respecte. Això és una cosa que mai se m’oblidarà i que valore molt, perquè a Espanya ni es fa ni es planteja”, reflexiona.

Més permissivitat

Altra de les diferències que li ha cridat l’atenció és l’estil de joc. “Allí es deixa jugar molt més. L’àrbitre pansa inadvertit durant tot el partit, els jugadors tenen tantes ganes de jugar que simplement se centren en això i no es tiren al sòl simulant faltes. Quan xiulaves una falta dubtosa fins i tot et miraven com dient ‘què dius? si vull continuar jugant’. Això seria molt bo instaurar-ho a Espanya, encara que és cert que ací el nivell de futbol és més alt”, comenta.

Objectiu: Tercera RFEF

La pròxima temporada, Joan Santamaría arbitrarà en la Primera Federació Valenciana i en la Lliga Comunitat, just un esglaó per davall de la Tercera RFEF, i no oculta la seua il·lusió algun dia és dirigir partits en aquesta categoria: “El futur en l’arbitratge se’m presenta esperançador, perquè aquesta temporada hem tingut dos ascensos importants en la delegació, un a Tercera RFEF i un altre a Primera Federació femenina com a assistent, amb Mireia Doménech. Eixos ascensos ens donen esperança a tots que és possible continuar pujant. Aquesta temporada intentaré amb moltes ganes l’ascens a Tercera RFEF i estic desitjant que comence”, conclou amb motivació.