Els greus fets ocorreguts en la localitat siciliana de Niscemi han tornat a encendre totes les alarmes a Benillup. El despreniment de terres que va deixar un barri sencer a la vora de l’abisme, amb més de 1.500 persones evacuades i l’estat d’emergència decretat, s’interpreta en esta localitat del Comtat com un avís del que podria ocórrer si no s’actua a temps.
A Niscemi, les intenses pluges van provocar el col·lapse del terreny, deixant carrers i vivendes suspesos sobre un barranc, amb el moviment de terres encara actiu. Esta situació resulta familiar a Benillup, on des de fa més de 25 anys el barranc de Caraita amenaça vivendes i infraestructures pròximes, especialment durant episodis de pluges fortes o persistents.
Durant estes més de dos dècades, segons assenyalen els veïns, s’han acumulat informes tècnics, fotografies i testimonis que acrediten la inestabilitat del terreny i el risc existent. No obstant això, denuncien que mai s’ha abordat una solució integral que consolide el llit del barranc i garantisca la seguretat dels habitants.
La comparació amb Niscemi ha reforçat la reivindicació veïnal: “La desgràcia de Sicília hauria de ser un toc d’atenció per a les administracions competents”, assenyalen en un comunicat. Insistixen en la necessitat d’invertir en prevenció mitjançant l’estabilització del terreny, sistemes de drenatge i plans estructurals, mesures que consideren més eficaces que reaccionar després d’una catàstrofe.
En este context, els veïns han sol·licitat formalment una reunió amb el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, mitjançant una carta en què reclamen la seua implicació directa en la resolució definitiva del problema. De moment, asseguren que no han rebut resposta.
“Benillup no pot afrontar esta situació en solitari. No demanem privilegis, només poder viure sense por cada vegada que plou”, explica Joan Àngel Ferrando, veí i signant de la carta. Recorden que tant l’Ajuntament com els mateixos habitants han enviat escrits a conselleries i organismes competents, però les respostes han sigut parcials, genèriques o insuficients.